Selecciona Edició
Connecta’t

Gil de Biedma, embolcallador

Una exposició a l'Arts Santa Mònica recull registres sonors de la seva poesia i una projecció sobre la seva vida

Jaime Gil de Biedma en una imatge de la projecció a l'Arts Santa Mònica.
Jaime Gil de Biedma en una imatge de la projecció a l'Arts Santa Mònica.

Una sala de l'Arts Santa Mònica, completament blanca, gairebé nua i amb finestrals d'un vermell pujat acull el visitant de l'exposició En palabras de Jaime Gil de Biedma. Una mostra en la qual més que mirar, es tracta d'escoltar el poeta recitant els seus propis versos. A manera de diàleg de poemes i de reflexions al voltant de la poètica, la veu de l'actor Carlos Reyes, s'intercala amb els registres sonors del mateix poeta. “Es pasión por el oficio” se sent d'un dels altaveus, “poesía es esa sensación de placer”, replica un altre. La mostra està comissariada per Inés García-Albi Gil de Biedma, periodista, escriptora i neboda del poeta, que l'ha promogut en el 25è aniversari de la mort del que va ser una de les principals figures de la Generació del 50. “Ell parlava de la poesia com un acte individual de lectura i donava moltíssima importància a la musicalitat de la paraula, del fet mateix de narrar-la en veu alta”, explica la comissària que fa cinc anys va fer el documental Jaime Gil de Biedma. Retrato de un poeta a Televisió Espanyola.

En els registres sonors, les veus del poeta i de l'actor se succeeixen, s'intercalen, fins a produir alguna cosa semblant a un ressò que pot deixar una miqueta perplex el visitant. “Podríem dir que el resultat és una coreografia de paraules”, resumeix García-Albi que va pensar l'exposició deliberadament minimalista perquè l'objecte de concentració fos, inequívocament, la veu. A l'Espai Balcó, la sala on es podrà visitar la mostra fins al 25 d'octubre, no hi ha fotografies, ni llibres ni tampoc cap objecte personal del poeta, com sí que va haver-n'hi en exposicions anteriors.

Sis altaveus reprodueixen els poemes i el diàleg imaginari entre les reflexions i anotacions de Gil de Biedma i l'actor, el seu altre jo: “Reyes posa la veu a poemes i textos dels quals no hi havia registre sonor”, apunta la comissària. Respecte al color vermell viu de les finestres puntualitza que té a veure amb l'úter però també amb els bordells i la nit. A un pas de la Rambla, passeig ben conegut pel poeta.

Andreu Jaume, editor dels diaris inèdits de Gil de Biedma que publicarà Lumen aquesta tardor, ha col·laborat com a assessor literari de la mostra de l'Arts Santa Mònica que està dividida en tres àmbits: el del Context històric —en una de les parets es pot llegir el poema Noche triste de Octubre, 1959, dedicat a Juan Marsé, un dels escriptors/amic de Gil de Biedma— , el dedicat a la Biografia sonora i l'àmbit Influències. Cadascuna d'aquestes parts s'explica, de nou, amb registres sonors a través d'auriculars. El del Context històric amb talls de ràdio i reproducció d'informacions de fets importants al llarg de la vida del poeta, que va néixer i va morir a Barcelona (1929-1990); l'àmbit de la Biografia amb les músiques que el van acompanyar i li agradaven especialment, des de jazz a la cobla La Bien Pagá i en el d'Influències, són les veus dels seus poetes de capçalera les que es poden sentir, com és el cas de T.S. Eliot, o la lectura de les Coplas por la muerte de su padre, de Jorge Manrique.

A Apuntes para una autobiografía, l'audiovisual que completa l'exposició en una petita sala annexa, Gil de Biedma dóna les claus de la seva vida. Amb tres anys, la família del poeta es va traslladar a la finca que tenien a Nava de la Asunción (Segòvia) i és a aquesta etapa, la de la infància, a la qual recorre repetides vegades en la projecció: “fueron los años felices, nací en una familia bastante rica con veraneos eternos”. La tornada a Barcelona després de la guerra —”mis ideas sobre la guerra cambiaron mucho tiempo después”, diu— i el despertar a la poesia, quan ja estudiava Batxillerat. El seu viatge a les Filipines per completar la seva formació— va estudiar Dret a Barcelona i Salamanca— i la seva faceta professional en una empresa comercial. Parla Gil de Biedma en la projecció de la seva “mala consciència burgesa” i fins i tot de cert “ressentiment” cap a la classe social de la qual formava part.

La seva preocupació pel pas del temps està present a la filmació, igual que en els seus versos: “Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde”, del poema No volveré a ser joven, es llegeix en una de les parets de la mostra.

Les desigualtats socials —les imatges dels emigrants de Múrcia que arribaven a l'estació de França amb maletes a l'espatlla i rostres esgotats resulten impactants en aquest moment— una visita de Franco a Barcelona, la crítica al mal govern i a l'Espanya de la corrupció —contextualitzada amb episodis de la seva època, com el recentment mort José María Ruiz Mateos, i altres escàndols més recents, des del cas Bárcenas a Jordi Pujol— s'enllacen en la projecció amb el seu jo més personal i emotiu: “Me defino como un cachondo sentimental. Yo no puedo ir a la cama sin estar enamorado”, reconeix el poeta.

L'exposició de l'Arts Santa Mònica es podrà veure posteriorment a la Biblioteca Nacional, allà completada amb l'exhibició d'alguns llibres, segons va puntualitzar el director d'activitats culturals del centre, Carlos Alberdi. I en el mateix Santa Mònica se celebrarà un simposi sobre el poeta el 9 de novembre, en el qual hi participaran personatges que el van tractar, com Carme Riera o Pere Gimferrer, i també es presentaran els seus diaris inèdits.