_
_
_
_
_

Trobat a Àfrica un gran avenc d’ossos amb una nova espècie humana

L''Homo naledi', descobert a Sud-àfrica, podria haver fet un dels primers rituals funeraris que es coneixen

Nuño Domínguez
Reconstrucció de l''Homo naledi'.
Reconstrucció de l''Homo naledi'.Mark Thiessen / National Geographic

Es busquen experts o expertes en antropologia, prims, baixets i que no tinguin claustrofòbia. Aquest era més o menys l'oferta de feina que va llançar fa dos anys Lee Berger a través de les xarxes socials. Buscava gent capaç de ficar-se en una esquerda de 18 centímetres d'amplada i treure a la llum el que prometia ser un carregament de fòssils humans incomparable.

Avui s'han publicat les dades més completes d'aquesta excavació, realitzada a la cova Rising Star, a uns 50 quilòmetres de Johannesburg (Sud-àfrica). Els resultats destapen l'existència d'un avenc amb més de 1.500 fòssils humans, entre els quals hi ha almenys 15 individus. Els autors asseguren que són una nova espècie dins del nostre gènere, que han batejat com a Homo naledi. Naledi vol dir estrella en sesotho, una llengua local.

Els descobridors creuen que aquests homínids van ser dipositats allà pels seus congèneres, la qual cosa suposaria un inesperat comportament funerari que encara no s'havia observat mai en humans tan primitius. Totes les restes es coneixen gràcies al treball d'un equip íntegrament femení que va ser capaç de colar-se en l'estreta cambra durant dues expedicions. El conjunt és el jaciment de fòssils humans concentrats en un sol lloc més gran de tot Àfrica i un dels més grans del món, segons els seus descobridors.

Els fòssils analitzats en l'estudi.
Els fòssils analitzats en l'estudi.eLIFE

Probablement el més apassionant de la troballa són les preguntes que deixa sense respondre. Els descobridors diuen que no han aconseguit datar els fòssils ni saben com van arribar fins allà tots aquests cadàvers. Per arribar fins a la cambra on s'han trobat cal recórrer uns 80 metres de cova, escalar una paret i esmunyir-se per una esquerda que els investigadors comparen amb la boca d'una bústia, fent broma, a mitges. Aquesta ruta, totalment en tenebres, és l'única que existeix avui i, segons els estudis geològics, l'única que existia quan es van dipositar els cadàvers. Per la grandària dels ossos, hi ha nadons, infants, adolescents, adults i ancians. Cap té marques de traumatisme per una possible caiguda a la fossa, ni tampoc signes d'haver estat devorats per un animal o per la seva pròpia espècie, com sí que passa en l'únic jaciment comparable: l'avenc dels ossos a Atapuerca (Burgos). Gairebé no hi ha rastres de cap altre animal excepte alguns ocells i ratolins. A la cova no hi ha marques de crescudes d'aigua intenses que podrien haver arrossegat fins allà les restes. A més, apareixen parts dels cossos en perfecta articulació. Amb totes aquestes dades a la mà, l'única hipòtesi que es manté és la que algú els va deixar aquí en diversos moments en el temps, diuen els autors de l'estudi. Un ritual funerari que fins ara només s'atribuïa a humans més moderns i amb més cervell.

“Tenim gairebé tots els ossos del cos representats diverses vegades, la qual cosa fa que l'Homo naledi ja sigui pràcticament el fòssil del nostre llinatge que es coneix millor”, celebra Lee Berger, paleaontropòleg de la Universitat de Witwatersrand, en una nota de premsa difosa per les institucions que han participat en les excavacions. Després de la troballa, l'octubre del 2013, d'aquest munt d'ossos tan complex, el paleoantropòleg va començar a seleccionar un nodrit grup de científics internacionals, la majoria joves, perquè l'ajudessin en l'anàlisi de cada part del cos de la nova espècie.

Más información
Així va sorgir el rostre humà
L'al·lucinant home d'Altamura
Un neandertal a la universitat

Els ossos estaven fossilitzats només parcialment i alguns estaven a simple vista sobre el terra de la cova. L'anàlisi de les restes i el seu context geològic, publicats avui a la revista científica d'accés obert eLIFE, descriu una espècie que hauria cridat l'atenció si la veiéssim passejant pel carrer, però que ja no eren simples ximpanzés alçats. Els australopitecs són el gènere del que la majoria d'experts pensen que va sorgir el gènere Homo, encara que fins fa molt poc hi havia un buit total de fòssils que permetés confirmar-ho. Per la seva morfologia, els naledi semblen estar just al límit entre els dos grups. Mesuraven un metre i mig i pesaven uns 45 quilos. Encara no havien començat a desenvolupar un cervell gran (500 centímetres cúbics comparats amb els almenys 1.200 centímetres cúbics d'un Homo sapiens), però ja tenia un cos estilitzat i trets humans, com la capacitat de caminar de peu o unes dents relativament petites. Les seves mans ja tenien el polze oposable que permet fabricar eines de pedra i els peus eren molt semblants als dels humans moderns, només que una mica més plans.

El misteri funerari

Markus Bastir, un investigador d'origen austríac que treballa al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), ha participat en l'anàlisi del tòrax de l'Homo naledi. Amb Daniel García Martínez, Bastir ha utilitzat tecnologia 3D per reconstruir tot el tòrax del naledi a partir dels fragments de costelles, vèrtebres i altres fòssils trobats a la cova de Sud-àfrica. “Els nostres resultats indiquen que la columna vertebral i el tronc eren molt primitius, com els d'un australopitec”, explica. “A més, les falanges dels dits eren corbes, una adaptació per pujar als arbres”. Aquesta barreja de trets és única, la qual cosa els fa diferents dels Homo habilis (fins ara considerats els primers membres del gènere Homo, encara que per restes molt escasses) i dignes que se'ls consideri una nova espècie, expliquen els científics.

Per la seva morfologia, els responsables de la troballa situen a l'Homo naledi just a l'origen del gènere Homo, en el punt intermedi entre els australopitecs i les espècies plenament humanes com l'Homo erectus. Això suposaria que van viure fa almenys dos milions d'anys i els atorgaria un paper clau cap a l'aparició de la nostra espècie. Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres, que no ha participat en l'estudi, apunta una altra possibilitat molt diferent. I si les restes tenen menys de 100.000 anys? “Significaria que l'Homo naledi va sobreviure fins fa relativament poc, igual que va fer l'Homo floresiensis (home de flors) a Indonèsia, que també combina cervell i dents petites”, explica en un article d'anàlisi sobre la troballa. En aquest cas els naledi no serien els nostres ancestres directes i podrien ser un atzucac en la història de la nostra evolució.

Descobriment polèmic

L'anunci de les excavacions de la cova Rising Star, finançades en part per National Geographic, s'ha fet en una roda de premsa en Londres, la ciutat en la qual aquests dies es troben molts popes de la paleoantropología que assisteixen a el Congreso de la Sociedad Europea para el Estudio de la Evolución Humana. És possible que la troballa tingui allí la seva primera prova de foc, a causa de les moltes preguntes que deixa obertes. Va poder una espècie de cervell tan petit tenir la consciència suficient com per sepultar als seus congèneres? Com van arribar a l'avenc en completa penombra? Per què no s'han pogut datar els fòssils amb carboni, ADN o altres tècniques, la qual cosa almenys indicaria un rang aproximat de la seva antiguitat?

Per Juan Luis Arsuaga, codirector dels jaciments de Atapuerca, la troballa és "sorprenent". No obstant això no combrega amb tot, doncs creu que la cova tenia una altra entrada en el passat per la qual es va poder accedir al límit de la fossa sense necessitat de llum artificial, la qual cosa descartaria una altra de les derivades suggerides pel treball: que els naledi van poder usar foc per arribar fins a allí. Kaye Reed, de la Universidad Estatal de Arizona, opina que sense dates per als fòssils és "impossible" situar a aquesta nova espècie en el nostre arbre evolutiu més enllà d'incloure-la en el gènere "Homo". Duda també dels arguments de l'enterrament, que sense dates no són convincents, diu. "Les seves descripcions estan ben però trobada que les seves conclusions tenen massa zel; molts investigadors volen que el seu fòssil canviï la nostra visió de l'evolució humana. De vegades el fòssil ho fa i de vegades no", adverteix. La revista National Geographic dedica en el seu nombre de Octubre un extens article periodístic als descobriments.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Nuño Domínguez
Nuño Domínguez es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo Científico por la Universidad de Boston (EE UU). Antes de EL PAÍS trabajó en medios como Público, El Mundo, La Voz de Galicia o la Agencia Efe.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_