Selecciona Edició
Connecta’t

Societat Civil qualifica de “frau antidemocràtic” el 27-S

L'exconvergent Ignasi Guardans critica les caricatures recíproques entre Catalunya i la resta d'Espanya

Celebració del 12 d'octubre del 2014 a Barcelona.
Celebració del 12 d'octubre del 2014 a Barcelona.

Societat Civil Catalana, l'entitat contrària a la secessió, no organitzarà en aquesta Diada cap manifestació, com va fer fa un any, en argumentar que “per elegància” no vol interferir en la campanya. Per això, va celebrar ahir a la Pedrera dues taules rodones, en què van participar historiadors que van dissertar sobre el 1714 i el paper dels polítics catalans en la Transició. Joaquim Coll, vicepresident de l'entitat, va dir que el 27-S és un “frau democràtic”, perquè està concebut com un plebiscit: “I això passa entre altres coses per la manipulació de la història. Els catalans no patim cap opressió”.

La sessió, a la qual van assistir 350 persones, va tenir, sense dir-ho explícitament, la voluntat de replicar el simposi "Espanya contra Catalunya" celebrat el 2013. Coll va establir un paral·lelisme entre el “tomb oportunista” que al seu judici va viure Barcelona en abraçar la causa austriacista després d'haver jurat fidelitat a Felip V i el “parany” d'Artur Mas. Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper, catedràtics d'Història (UAB), van compartir que la guerra de Successió va ser de caràcter internacional. “Va ser una guerra per aconseguir la monarquia espanyola”, va dir Pérez. Henry Kamen, hispanista anglès, que va parlar en català, va qualificar d'“engany” el contingut de la pàgina web de la Generalitat sobre el 1714, que atribueix la caiguda de Barcelona a l'abandonament d'Anglaterra i José Enrique Ruiz Domènech, també catedràtic d'Història (UAB), va lamentar que es deixi la història en “mans inexpertes”. Els ponents van dissertar sobre el trànsit de Barcelona a l'austriacisme –era el motiu de la taula rodona– però no van citar les conseqüències del Decret de Nova Planta. Només García Cárcel va esmentar que va haver-hi un drama bèl·lic i que hauria estat evitable.

La segona part del debat va girar sobre com pot influir la Transició a desencallar el conflicte. L'exeurodiputat i exconvergent Ignasi Guardans, que va agrair poder intervenir en el fòrum, va assenyalar, d’entrada, que després del franquisme "tot demòcrata espanyol" sabia que s'havia de reconèixer la identitat catalana. L'origen del conflicte resideix, en la seva opinió, al fet que a l’Estat, de caràcter centralista, li ha costat reconèixer la realitat autonòmica i que des de Catalunya costa aplicar el principi de lleialtat. "Això no ha passat ni a Alemanya ni a Escòcia. Des d'aquí també hi ha hagut gent que ha intentat modernitzar l’Estat però la tensió ha estat permanent", va assenyalar. I va recordar una anècdota que sempre esmentava Miquel Roca: "Quan anava a demanar alguna cosa, li deien: 'És que si l'hi dono l'hi hauré de donar a La Rioja'. Ell replicava que La Rioja no ho havia demanat i li insistien que l'hi haurien de donar".

Tot és una falsedat. Un videojoc col·lectiu. Anem cap a un atzucac”, avisa Guardans

Guardans va descriure aquells desacords, ja alertats, va recordar enèrgicament, per l'expresident José Montilla, i va apuntar que des de Madrid s'ha creat una profunda caricatura de Catalunya que no té res a veure amb la realitat. "I, en paral·lel, moltes vegades amb mala fe, amb la complicitat i silenci de molts, des d'aquí s'ha donat una imatge deformada del que és Espanya, que és opressora i no és demòcrata. I des de la resta d’Espanya hi ha qui creu que som una malànimes i que torturem els que s'atreveixen a parlar en castellà", va afirmar. “Anem cap a un atzucac. Hem de reconèixer-nos sense aquestes caricatures, tal com som”, va afirmar després de qualificar l'aposta independentista de "falsedat. És com un videojoc col·lectiu".

Santos Julià, catedràtic de Pensament Polític, va remarcar la contribució dels polítics catalans en la Constitució i va qualificar la situació de “greu” després d'esgotar-se la relació bilateral Estat-autonomia. Santiago Muñoz Casado, catedràtic de Dret Administratiu, que va dir que el sobiranisme ha recuperat dues figures de l’edat mitjana, els cronistes i juristes de cambra, va mostrar la seva esperança en el pacte després de l'habilitat que van mostrar els polítics quan van inventar la “genialitat” de l’Estatut de Núria. Anna Caballé, professora de Literatura (UB), va lamentar que durant el franquisme no es pogués aprendre català –"El català és el meu idioma i escriure a una amiga una carta en castellà era per mi una cosa impostada"– i va lamentar que, en la seva opinió, ara hi ha hagut amb les dues llengües un gir de 180 graus. "Al castellà li passa el que li va passar al català en la dictadura", va reblar. I va acabar recordant l'art negociador de Josep Tarradellas i, emocionada, va dir: "Quanta falta ens fa el president Tarradellas!”.

MÉS INFORMACIÓ