Selecciona Edició
Connecta’t

Les donacions a CDC coincideixen amb adjudicacions d’obra pública

Almenys en un cas, el pagament a CatDem és el 3% exacte del valor del contracte

El president Mas, en un acte institucional de la Diada a Barcelona.
El president Mas, en un acte institucional de la Diada a Barcelona.

L'anàlisi de les donacions rebudes entre 2008 i 2013 per la fundació CatDem, vinculada a Convergència, aporta noves evidències de la seva connexió directa amb l'adjudicació d'obres públiques. En almenys dos casos, segons els documents als quals ha accedit EL PAÍS, la fundació va rebre donacions d'empreses després que aquestes rebessin contractes d'Administracions governades per aquest partit. A Sant Fruitós del Bages (Bages), una UTE creada per construir un centre cívic va donar el juliol del 2009 exactament el 3% de l'import de la licitació d'un centre cívic feta quatre mesos abans.

L'Ajuntament de Sant Fruitós va treure a concurs la construcció del centre cívic el 2 de març de 2009 per 1.136.387,07 euros. Quatre mesos i un dia més tard, la unió temporal d'empreses (UTE), anomenada precisament Centre Cívic Sant Fruitós, figura com a donant de 34.000 euros als comptes de CatDem. Aquesta xifra només difereix en 91,6 euros del 3% exacte de l'import de licitació del contracte.

Una altra UTE que figura al llistat vinculada a adjudicacions públiques, en aquest cas de la Generalitat, és Depurpla 2. Amb seu a Alguaire (Lleida) va abonar un total de 13.000 euros a CatDem: 10.000 euros el 2012 i els altres 3.000 el 2013. Totes dues donacions figuren a nom d'UTE Depurpla 2. De les tres empreses que la integren, la majoritària (MyJ Grúas) també va fer d'altres lliuraments que segueixen el mateix patró temporal: una quantitat més gran el 2012 (25.000 euros) i una altra més petita l'any següent (3.500). Amb un afegit: MyJ Grúas ja havia lliurat a la fundació catalanista 14.000 euros més el 2008.

Les donacions van arribar a CatDem després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), un organisme públic de la Generalitat, encarregués a Depurpla2 el manteniment d'almenys quatre depuradores d'aigües residuals a la província de Lleida: a les localitats d'Ivars d'Urgell, Fondarella, Junella i Benllís.

El cas de Sant Fruitós se suma al full manuscrit trobat per la Guàrdia Civil a la caixa forta de Jordi Sumarroca, conseller delegat de la constructora Teyco. Aquest document recollia adjudicacions fetes a cinc municipis governats per CDC també el 2009 i calculava el 3% del cost de l'obra. Al full també figurava el pagament de 100.000 euros a CatDem per una filial de Teyco, unes transaccions que els investigadors sospiten que corresponen al pagament de comissions il·legals camuflades com a donacions.

Sant Fruitós de Bages estava governada el 2009 per Convergència i Unió, que havia aconseguit a les eleccions de dos anys abans la majoria absoluta (set dels 13 regidors). L'edifici es diu avui NEXE-Espai Cultura i és el centre dinamitzador cultural en aquest municipi de 8.000 habitants. L'empresa que va fer la donació és una UTE dominada pel Grup Soler, un vast conglomerat empresarial amb seu a Sallent (Barcelona) i negocis a l'obra pública, l'energia i el manteniment d'infraestructures, que va facturar 44,4 milions l'any passat.

El tercer donant més gran

A diferència d'altres casos, en els quals els investigadors topen amb dificultats per comprovar si una donació compleix la normativa o encobreix una comissió il·legal, en aquest cas el mateix nom de la UTE i l'import donat evidencien la suposada vinculació entre el projecte i els diners aportats pel Grup Soler.

Agbar va deixar d'aportar diners després de perdre un gran concurs

El Grup Agbar, el donant més gran a la fundació de Convergència entre 2008 i 2012, va reduir dràsticament les seves aportacions a l'entitat després de perdre a finals de 2012 contra Acciona una de les principals i més controvertides adjudicacions dels governs d'Artur Mas: la privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat. Aquesta societat pública, a la qual els subministradors compren aigua quan no en tenen prou amb els seus pous, ha motivat un embolic judicial en el qual Agbar aspira al fet que la privatització sigui treta a concurs de nou.

Cinc companyies pertanyents al Grup Agbar van donar un total de 855.000 euros a la fundació CatDem entre 2008 i 2012. Als 715.000 euros que van donar Aquagest i Sorea, com va avançar ahir aquest diari, se sumen els 140.000 aportats per tres societats més controlades per la firma: Aqualogy, Construccions i Rebaixos i Anaigua. La companyia, propietat de Suez —fins a l'any passat La Caixa mantenia un 24% del capital—, és, amb diferència, el conglomerat empresarial que més donacions va fer a la fundació vinculada a Convergència entre 2008 i 2012: 195.000 euros el primer any citat, 160.000 el 2009, 270.000 el 2010, 150.000 el 2011 i 80.000 el 2012, any en el qual es va tancar la seva privatització. A l'exercici següent, el 2013, el Grup Agbar va deixar de fer donacions a CatDem.

En aquell mateix període de temps, la constructora i empresa de serveis Acciona va fer una donació a la fundació. Va ser el 2011, amb dues aportacions de 30.000 euros cadascuna fetes els mesos de gener i desembre, quan la intenció de la Generalitat de privatitzar Aigües Ter-Llobregat ja era coneguda.

El grup figura com el tercer donant més gran a CatDem —540.000 euros— en els últims anys, segons els documents als quals ha tingut accés EL PAÍS, i és una de les grans adjudicatàries d'obres públiques d'Administracions controlades per Convergència. Les aportacions es van fer, a part de la UTE, a través de quatre societats del grup: Electromecànica Soler, Carrers i Obres, Soler Energy Services i Soler Global Service. Van ascendir a 4.600 euros el 2008 per disparar-se a partir de 2010: 105.000 euros aquell any; 200.000 el 2011; 170.000 el 2012 i 60.000 el 2013. Aquest increment coincideix amb la tornada al poder de Convergència a la Generalitat, a finals de 2010.

L'alcalde de Sant Fruitós el 2009, Josep Rafart, afirma que no recorda “res especial” del concurs del centre cívic. “Ens vam acollir al pla Zapatero [l'anomenat Pla E d'obres públiques] per dotar el municipi d'un equipament necessari. El projecte es va treure a concurs, es van presentar empreses i el vam adjudicar seguint tots els terminis establerts a la llei”, assegura. Rafart diu no recordar el nombre d'empreses que s'hi van presentar: “Va ser un any amb moltíssima activitat i ara ja estic jubilat”.

El regidor socialista Tomás Casero, llavors a l'oposició i avui a l'equip de govern, dóna una versió similar: “Quan va sortir el pla Zapatero no teníem cap projecte en cartera i sí que és cert que va caldre córrer molt, però el procediment va seguir el curs habitual i va haver-hi només algun lleuger sobrecost per qüestions menors. Mai vaig sospitar res”, relata.

EL PAÍS ha intentat aquest dimecres sense èxit obtenir la versió dels representants del Grup Soler, que no van retornar la trucada a la seu central de l'empresa a Sallent.

Una persona amb experiència en les investigacions del finançament il·legal dels partits a través de donacions explica que “en molts casos, els alcaldes, regidors i funcionaris que participen en el procés d'adjudicació poden ignorar per complet l'existència de comissions il·legals relacionades”.

L'ordre alfabètic ha fet que la donació de la UTE Centre Cívic Sant Fruitós figuri als documents amb els 100.000 donats per Teyco el 2009. La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil vinculen les donacions de Teyco al pagament de suposades comissions per adjudicacions aconseguides aquell any per la constructora a cinc municipis catalans governats per CiU: Sant Cugat, Figueres, Torredembarra, Sant Celoni i Lloret de Mar.