Ada Colau multa amb 5.000 euros tres bancs per tenir 12 pisos buits

L’Ajuntament de Barcelona, amb l'alcaldessa Ada Colau al capdavant, ha imposat 12 multes a entitats financeres que tenen pisos buits a la ciutat. Fins a 12 d’aquests pisos són de la Sareb, 4 del BBVA i un del Banc de Sabadell. Les multes ja s’han enviat i, segons fonts municipals, encara que els bancs els ocupin a partir d’ara, hauran de pagar les sancions interposades. Les multes són de 5.000 euros i arriben després d'un pla del govern municipal anterior que va pentinar amb inspeccions quatre dels barris on s’han produït més desnonaments els últims anys, com Ciutat Meridiana o Besòs, i que acumulen més pisos buits. Ni la societat que gestiona els actius tòxics ni el Sabadell tenen encara coneixement de la sanció. El procediment sancionador s'ha iniciat en 62 pisos més.

Les inspeccions han permès comprovar que es tracta de pisos que fa dos anys que estan buits i que malgrat els avisos de l’Ajuntament les entitats no han llogat. "La nostra vocació no és la simple sanció sinó que siguin multes coercitives, incentivar la mobilització del parc", ha defensat Colau, que ha afegit que "l'obligació de qualsevol responsable públic és utilitzar tots els recursos possibles per fer front a l'emergència habitacional". Des que va ser investida al juny, l'alcaldessa no es cansa de dir que la prioritat del seu govern és l'habitatge i es va estrenar en el càrrec a Nou Barris, el districte on més desnonaments es produeixen.

La possibilitat de sancionar les entitats per tenir pisos buits està prevista en la Llei del Dret a l’Habitatge del Tripartit del 2007. Per aplicar-la a Barcelona, l’Ajuntament el 2014 va aprovar la moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que instava els ajuntaments a sancionar els bancs i les grans empreses que tinguessin pisos buits durant més de dos anys. Posteriorment va ser aprovada per l'executiu de Xavier Trias (CiU).

La PAH va iniciar l'any passat, quan encara la liderava Colau, una campanya perquè els ajuntaments emetessin aquest tipus de sancions, seguint l'exemple de Terrassa, el primer municipi que ha sancionat un banc per tenir pisos buits. De fet, la cocapital vallesana també ha guanyat dues batalles judicials a Bankia per aquest tipus de multes i aplana així el camí a altres ajuntaments que s'han afegit a aquesta iniciativa, com Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, ja que es preveu que les entitats bancàries recorrin contra les sancions.

Colau ha comparegut aquest dimecres amb el regidor d’Habitatge, Josep Maria Muntaner, per presentar un paquet de mesures per frenar els desnonaments i mobilitzar habitatge buit. El paquet inclou ampliar les ajudes al pagament del lloguer (el 90% dels desnonaments que es produeixen ara són per impagament) i una partida de 3,5 milions d'euros per exercir el dret de tempteig i retracte (compra preferent) per ampliar el parc de lloguer social comprant i rehabilitant habitatges per llogar-los després. La compra preferent, que per ser exactes fa la Generalitat i després la cedeix als municipis, sorgeix del decret de març passat de mesures urgents per mobilitzar habitatges buits que procedeixen de desnonaments. Ara com ara, s'han comprat set pisos, que no costaran més de 100.000 euros cadascun, rehabilitació inclosa, segons ha especificat Colau.

L'objectiu del govern municipal de Barcelona en Comú és tancar el mandat amb 8.000 pisos de lloguer social més al parc de la ciutat: 4.000 procedents de mobilitzar pisos buits o de rehabilitacions; i els 4.000 restants, d'obra nova. Un objectiu que Montaner ha assegurat que és "realista": en anteriors governs d'esquerra es van construir més de mil l'any.