_
_
_
_
_

Milers de menors fugen sols cap a Europa

Són nois d'entre 15 i 18 anys, sovint víctimes d'abusos i dels traficants

Un policia hongarès bloqueja uns nens refugiats a Röszke (Hongria), el 8 de setembre del 2015.
Un policia hongarès bloqueja uns nens refugiats a Röszke (Hongria), el 8 de setembre del 2015.MARKO DJURICA

Dins de la marea de refugiats que arriben a Europa hi ha milers de menors que viatgen sense pares i que es dirigeixen a Àustria i Alemanya. “Aquest any Berlín ha rebut més de 1.000 menors refugiats no acompanyats”, anota Robin Schulz-Algie, de l'ONG Save The Children, que admet que la seva organització no té un programa per atendre aquests joves. A Suècia, els centres d'acollida calculen que cada setmana arriben 700 nens no acompanyats, en condicions sempre desesperades. Totes les entitats que treballen per ajudar-los coincideixen que es tracta del grup més vulnerable entre els refugiats, víctimes d'abusos i de les xarxes de traficants de persones, per les quals a vegades fins i tot acaben treballant.

Más información
Alemanya creu que pot assumir 500.000 refugiats a l’any
Alemanya, França i Espanya acolliran el 60% dels 120.000 asilats
Un nen és el món sencer

Els menors no acompanyats són majoritàriament nois d'entre 15 i 18 anys, i viatgen amb amics o germans, explica el representant d'Unicef a Skopje (Macedònia), Bertrand Desmoulins. Són la part menys visible de la tragèdia dels refugiats, ja que es barregen amb altres famílies i es confonen en la multitud. A Macedònia, segons xifres oficials, els nois refugiats sense pares són 942, però és probable que en siguin molts més. “La majoria no vol que les autoritats els registrin com a tals. Volen moure's ràpidament i tenen por que això els retardi el viatge”, declara Kate O'Sullivan, que treballa per Save The Children a Grècia.

Al final de l'any passat, només a Alemanya hi havia 17.000 nens i adolescents refugiats sense familiars, afegeixen altres fonts de l'ONG, que el 2013 va calcular que havien arribat 5.858 nois i 726 noies a Europa sense protecció familiar. Alguns fins i tot van haver de pagar-se la travessia a Europa treballant per als traficants de persones. Un adolescent eritreu de 16 anys va explicar a l'ONG que el van obligar a treballar en un camp a Líbia, que el pegaven i que una nit, a causa dels cops, li van trencar un braç. Un altre jove va caure en una xarxa de traficants de persones a Turquia. El noi va acabar al timó d'una barcassa cap a Grècia. Així es va pagar el bitllet a Europa i els traficants no van córrer el risc que els arrestessin.

La travessia d'aquests nois perdura també en territori europeu. “Quan arriben a Grècia, dormen en campaments desbordats, o en carrers i parcs públics, sense tenir accés suficient a aigua, aliments i serveis bàsics. La situació a les illes gregues s'ha deteriorat. Hi ha milers de persones i la violència augmenta, i els nois estan atrapats en tot això, tant els que viatgen sols com els que tenen família”, explica O'Sullivan. Segons els testimonis, molts menors als centres d'acollida prefereixen no menjar durant dies, o evitar anar al lavabo per por de patir violacions.

Maite Pacheco, directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància a l'Unicef Espanya, admet que en molts casos aquests menors emigren amb el permís dels pares. Andrés Conde, director general de Save The Children, exposa les raons d'aquesta difícil elecció, sabent els riscos que corren: “Són adolescents que per als pares ja són gairebé adults, i que, davant de la situació de violència que viuen als seus països, els donen suport perquè marxin. Es tracta d'una decisió summament dolorosa per a ells”. Conde dibuixa l'escenari a què s'enfrontaran aquests joves en països com Àustria o Alemanya: “El fenomen està desbordant les capacitats d'allotjament dels països rics”, i, si Europa no reacciona ràpidament, aquests menors acabaran acampant en poliesportius o en estacions de trens i autobusos de les riques ciutats del nord d'Europa.

L'agència de l'ONU per als menors insta Europa a actuar de forma ràpida per allotjar aquests joves i garantir-los assistència sanitària i educativa. Les autoritats hauran d'escollir, com amb els adults, entre els que tenen dret a asil i els que emprenen el viatge per raons econòmiques. Pacheco puntualitza aquest aspecte: “Cap d'aquests menors que viatja sol o amb amics vol emprendre el viatge, són el producte de la guerra i de la crisi que es viu al seu país d'origen”. Segons  la dirigent d'Unicef, la imatge de la tragèdia és una foto: uns nois que duen un cartell que diu “Per favor pareu la guerra, i no ens tindreu a Europa”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_