Selecciona Edició
Connecta’t
Maneres de viure

Adúlters però lleials

Que difícil que és estimar algú a través del temps, construir una convivència duradora, que no acabi sent d'alguna manera tòxica

Campanya publicitària de la pàgina web.
Campanya publicitària de la pàgina web.

Suposo que els pirates d'Impact Team que van revelar els noms de 34 milions de clients d'Ashley Madison, la web per a adulteris, es continuaran sentint orgullosos del que han fet, perquè la imbecil·litat normalment és persistent. Aquests talibans de la virtut conjugal diuen que van cometre l'escàndol per raons ètiques i perquè Ashley Madison tanqués. Jo no sé si tancarà l'empresa, però el que sí que han aconseguit és destrossar estúpidament la vida de milions de persones; ja se sap que les dades han estat recollides per bandes criminals, que ara estan amenaçant i fent xantatge la gent.

M'importa molt més la lleialtat que la fidelitat sexual

Per diners, evidentment, però potser també per influències i favors. Perquè hi ha adúlters en tots els sectors socials, des d'organitzacions d'alta seguretat com el Pentàgon a partits polítics. A Espanya, per exemple, se sap que hi ha tres dones i dos homes que es van fer clients amb el domini del Congrés dels Diputats (cal ser ximples, sigui dit de pas). Mentre escric aquest article, que es pren el seu temps en la impressió, no se'n coneixen els noms, i espero que continuï sent així. A Espanya hi ha 800.000 usuaris d'Ashley Madison: pel que sembla, som un dels països més infidels. Només a Madrid n'hi ha 135.000; a Barcelona, 68.000. Imagino la por que deuen estar passant ara gairebé totes aquestes persones. No em sembla just.

La vida és infinitament complicada i una de les coses més complicades de la vida són les relacions sentimentals i sobretot aquest conflicte permanent que és la parella. Que difícil que és estimar algú a través del temps, construir una convivència duradora que no acabi sent d'alguna manera tòxica. Estimar sense caure en la rutina, sense atribuir a l'altre les nostres pròpies frustracions, sense devorar, sense tiranitzar, sense empobrir-se, sense avorrir-se. És alguna cosa tan tremendament difícil, en fi, que amb els anys vas comprenent que cadascú intenta tirar endavant com pot. No hi ha regles per a l'èxit, una cosa que li serveix a un pot no servir-li a un altre, així que no seré jo qui dictamini el que s'ha de fer; si algú creu que per ser feliç necessita un compromís absolut de fidelitat sexual, doncs perfecte.

No obstant això, personalment penso que al sexe se li dóna una importància desmesurada. I sovint em fa pena veure com una simple aventura que en realitat no ha estat res, la típica bauxa, arruïna parelles amb molta lluita i molt d'amor a l'esquena. La veritat, no crec que l'ésser humà hagi nascut per a la monogàmia i la monoandria. Almenys, no per a tota la vida. Hi ha estudis evolucionistes que sostenen que la finestra de fidelitat de la nostra espècie comprèn uns quatre o cinc anys, que és el temps necessari per parir un fill i que sigui més o menys autònom.

Tinguin raó o no, la veritat és que la immensa majoria dels humans senten desitjos adúlters almenys una vegada en la seva vida. Molts els duen a terme; segons un estudi de Nordic Mist (2006), a Espanya hi ha un 37% d'homes i un 35% de dones que han estat infidels a les seves parelles alguna vegada. Molts altres no s'atreveixen a portar aquests desitjos a la pràctica, alguns per respecte a la seva parella i la majoria jo crec que per por que els enxampin (si els asseguressin al 100% que ningú ho sabria mai, quants se n'abstindrien?), però, la veritat, jo no trobo gaire diferència entre el fet que la teva parella tingui un amant casual i que no el tingui, però faci l'amor amb tu somiant amb una altra persona. O, més ben dit, prefereixo la primer situació. De fet, estic convençuda que sovint aquestes relacions extraconjugals passatgeres milloren la relació principal. La renoven, la posen en relleu, li donen més vida i més valor. Tinc la sospita que qui es reprimeix una vegada i una altra els seus desitjos adúlters acaba carregant la frustració i l'avorriment sobre el seu cònjuge.

Hi ha adúlters en tots els sectors socials, des d'organitzacions d'alta seguretat com el Pentàgon a partits polítics

A mi, en fi, m'importa molt més la lleialtat que la fidelitat sexual. Em sembla més traïció criticar amargament la teva parella a la seva esquena amb els teus amics; o no tenir mai en compte les seves opinions; o deixar-lo en ridícul públicament; o no donar-li suport en un moment de veritable necessitat. Que quedi clar que no estic advocant per tenir relacions paral·leles que durin anys i anys. O sí, ja dic que allà cadascú, però vaja, a mi aquest tipus de parella crec que no em serviria. I també crec que, si tens tota l'estona mil amants, la relació principal no deu funcionar gens bé. Però si cuides aquesta relació principal per sobre de tot; si ets discret; si no poses en evidència la teva parella, què hi fa si alguna vegada et fiques al llit amb algú? Amics i amigues que acabeu de descobrir una infidelitat, per favor, penseu-ho una mica. No engegueu a rodar tot el que teniu, tot el que heu passat junts, tot l'afecte.

@BrunaHusky

www.facebook.com/escritorarosamontero

www.rosamontero.es