Selecciona Edició
Connecta’t

El pas de la crisi deixa a Espanya més multimilionaris que mai

Un total de 471 persones declaren més de 30 milions d’euros, el doble que el 2007

Un total de 471 persones van declarar que tenien més de 30 milions d'euros el 2013, segons l'estadística de l'impost sobre patrimoni publicada aquest dimarts per Hisenda. Això suposa 28 contribuents més que l'any anterior i més del doble que les 233 persones que declaraven aquesta xifra l'any 2007, l'últim any del qual hi ha dades abans que Espanya patís la pitjor crisi econòmica de la història recent. El desigual impacte d'aquesta crisi i l'aflorament de patrimonis ocults per l'amnistia fiscal expliquen l'auge de multimilionaris, tot i que no és possible saber quin factor pesa més.

Les xifres d'Eurostat i els estudis de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ja han mostrat en repetides ocasions com la crisi econòmica ha provocat un enorme augment de la desigualtat a Espanya. La diferència entre la part més rica i més pobra de la població ha augmentat significativament durant la crisi, al mateix temps que augmentava el percentatge de persones a l'atur i les famílies en risc de pobresa o exclusió social. Doncs bé, el 2013, últim any de la recessió, un any en què la taxa de persones en risc de pobresa o exclusió social va arribar al 29,2% de la població (segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística), hi va haver més persones que mai que a Espanya es van declarar posseïdores d'un patrimoni multimilionari (segons les xifres d'Hisenda).

En les estadístiques d'Hisenda sempre hi ha una excepció important: es tracta del que declaren els contribuents. El nombre de rics declarats no ha de ser per força igual al dels reals. És veritat que els que són a la llista, ho són (ningú declara el que no té per pagar impostos per això), però no hi són tots els que ho són (tenint en compte el frau i les maniobres d'elusió fiscal, a més dels criteris de l'impost que deixen part del patrimoni exempt). Es pot afirmar que el nivell de frau sol ser relativament constant, fet que no distorsionaria la comparació, però en aquest cas hi ha alguns factors que obliguen a examinar les dades amb una cautela especial.

Amnistia fiscal

El Govern espanyol va aprovar el 2012 una amnistia fiscal que va permetre aflorar patrimonis multimilionaris, en ocasions amb origen delictiu, sense gairebé ni donar explicacions i sense tributar. Malgrat que inicialment s'exigia pagar per un 10% del patrimoni aflorat, al final Hisenda va anar admetent que es tributés pel 10% dels rendiments dels anys no prescrits, així que la tributació efectiva en relació amb el patrimoni declarat va ser mínima, de l'ordre del 3% pels aproximadament 40.000 milions d'euros aflorats. A més, Hisenda ha ampliat les exigències de declaració de béns a l'estranger i ha endurit el càstig per a qui incompleixi aquesta obligació.

No se sap, no obstant això, quin efecte pot haver tingut això sobre el nombre de contribuents que declaren patrimonis multimilionaris. El que sí que és cert és que el 2012, l'any de l'amnistia fiscal, va haver-hi un fort augment de qui declarava més de 6 o més de 30 milions d'euros. També hi va influir que aquell any la Comunitat Valenciana i les Balears van deixar de bonificar l'impost.

Amb aquesta excepció, les dades mostren que el 2012 va haver-hi 471 persones que van declarar un patrimoni net de 30.651 milions, a una mitjana de 65 milions per persona. Però no només va haver-hi un màxim de patrimonis de més de 30 milions d'euros, sinó que també es va batre el rècord dels que declaren entre 6 i 30 milions d'euros (que passen de 5.205 a 5.469) i dels que declaren entre 1,5 i 6 milions (de 46.531 a 48.742).

Totes aquestes xifres corresponen a la base imposable, que és el criteri pel qual Hisenda classifica les declaracions. En realitat, els béns i els drets dels contribuents tenen un valor superior, perquè es dedueixen no només els deutes i les càrregues, sinó també els béns exempts (des de part de l'habitatge habitual fins als dedicats a l'activitat empresarial, passant per molts altres).

Madrid atreu els rics

Els madrilenys són amb molta diferència els que declaren un patrimoni mitjà més alt (sempre dins dels declarants per aquest impost), amb 8,17 milions d'euros, davant d'una mitjana de 3,01 milions per a l'Estat (excloent-hi Navarra i el País Basc, no subjectes a l'impost estatal). Els madrilenys, no obstant això, estan exempts de pagar impost sobre el patrimoni per decisió del seu Govern autonòmic i això implica indirectament, a més, que només hagin de presentar declaració els que tinguin un patrimoni de més de 2 milions, cosa que explica que hi hagi menys declarants i per un import més alt. La bonificació autonòmica va suposar als 16.153 rics madrilenys que van presentar la declaració estalviar-se 612 milions d'euros. Tenint menys del 10% dels declarants, l'exempció madrilenya representa el 40% del que recaptaria l'impost.

Els més rics guanyen més

Hisenda ha inclòs aquest any entre la informació estadística de l'impost de patrimoni una taula que el relaciona amb l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Aquesta taula mostra que els declarants de patrimoni tenen al seu torn una base imposable en l'IRPF molt més alta que la mitjana de la població. Riquesa i renda van junts. Així, la base imposable mitjana en l'IRPF dels declarants de patrimoni va ser de 99.286 euros el 2013 (100.446 euros el 2012) i la seva quota íntegra, de 32.089 euros, cosa que va suposar un tipus mitjà del 31,04%. Els rics madrilenys són els que generen més renda, ja que van declarar 256.927 euros de base imposable. Amb 108.236 euros, Galícia és l'única altra comunitat que supera els 100.000 euros de base imposable mitjana en l'IRPF dels declarants de patrimoni. Castella-la Manxa és a la cua, amb 63.250 euros.

En segon lloc per patrimoni mitjà se situa Galícia, amb 4,1 milions per declarant, una xifra en la qual possiblement pesi que és la comunitat de residència d'Amancio Ortega, l'home més ric d'Espanya (encara que una part important del seu patrimoni estigui exempta de tributació). Per nombre de declarants (69.036) i per quantitat total declarada (159.716 milions), Catalunya se situa al capdavant.

Malgrat l'augment del 3% en declarants i del 4% en la base imposable, la recaptació es va mantenir estancada: 929,6 milions. L'impost, suprimit el 2008 i recuperat el 2011, està lluny d'aconseguir les recaptacions d'abans de la crisi, principalment perquè en la nova etapa es va limitar a patrimonis de més magnitud.

Amb efectes des de l'1 de gener del 2008 es va suprimir el gravamen derivat d'aquest impost, optant per la bonificació del 100% de la quota íntegra de l'impost, i es van eliminar les obligacions formals de presentació de la declaració, raó per la qual no hi ha registres administratius per obtenir la informació de base de l'estadística.

A partir del 2011, estan obligats a presentar declaració per l'impost sobre el patrimoni els subjectes passius persones físiques en els quals concorri alguna de les següents circumstàncies: quan la seva base imposable determinada d'acord amb les normes de l'impost resulti superior a 700.000 euros (és a dir, que la quota surti positiva) o, quan, no donant-se l'anterior circumstància, el valor dels seus béns o drets totals i amb independència del lloc on se situïn, determinat d'acord amb les normes reguladores de l'impost, resulti superior a dos milions d'euros.

MÉS INFORMACIÓ