Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya guanya de xamba

La Roja, una altra vegada irrecognoscible, venç Macedònia amb una carambola de Mata

Costa observa com entra el gol de Mata. Ampliar foto
Costa observa com entra el gol de Mata. AFP

Un nyap de gol per a un nyap de partit. Espanya va treure profit de les nimietats contra un rival amb aire d’arrencaqueixals i ja entreveu França 2016. El partit de Macedònia no va tenir res a veure amb el gran repunt que van mostrar contra Eslovàquia dissabte passat. Va ser una selecció més atrofiada, molt parsimoniosa, més ampla que llarga. Contra una trama de samarretes macedònies, a l'equip de Del Bosque li va faltar profunditat pels costats, la ruta d'evacuació oberta davant els eslovacs per Pedro, Juanfran i Jordi Alba. La pilota tampoc no va fluir al ritme que hauria hagut d’anar, sinó al trot, sense comparació amb l'enginy col·lectiu de la jornada precedent. Com a resultat, tres punts gairebé definitius per allistar-se a l’Eurocopa de França i un partit avorridíssim, fruit d'una Espanya espessa, una mica gasiva i sense contingut.

MACEDÒNIA, 0; ESPANYA, 1

Macedònia: Pacovski; Brdarovski, Sikov, Ristevski, Zhuta; Petrovikj, Gligorov; Radeski (Ibraimi, m. 84) Hasani, Askovski (Bardhi, m. 76); i Ivanovski (Trajkovski, m.69). No utilitzats: Nikolov, Dimitrievski, Muarem y Ilijoski.

Espanya: De Gea; Carvajal, Piqué, Ramos, Bernat; Busquets, Cazorla (Koke, m. 67), Isco (Iniesta, m.78); Mata, Silva; i Costa (Alcàsser, m. 61). No utilitzats: Casillas, Rico, Pedro, Alba, Bartra, Azpilicueta, Vitolo, Juanfran i Cesc.

Gols:  0-1. min. 7. Mata.

Àrbitre: Paolo Tagliavento. Va amonestar Diego Costa, Busquets, Petrovic.

26.000 espectadors a l'estadi Filip II de Macedònia, a Skopje.

Del Bosque va ordenar sis canvis respecte a l'equip que va alinear al Carlos Tartiere. Va mantenir l'espina dorsal, amb Ramos, Piqué, Busquets i Silva. I, al capdavant, altre cop Diego Costa en combat, cos a cos amb els defensors locals. De tant exercir el futbol de quadrilàter, el jugador del Chelsea es va guanyar una targeta que el fa fora de la propera cita, el 9 d'octubre contra Luxemburg a Logronyo, data marcada en vermell pels espanyols per segellar la classificació definitiva. De trànsit cap al torneig francès, el pas per Skopje no es rebobinarà a la videoteca de la Roja. Com a molt quedarà en la memòria de Mata, autor d'un gol de carambola, en la línia del de Goikoetxea a Alemanya en el Mundial del 1994, però encara més rocambolesc.

Morosos amb la pilota

Abans dels deu minuts, Mata es va proposar fer una centrada des de la banda dreta. Bloquejat en la seva sortida natural per l'esquerra, va arriscar sense remei a centrar amb la cama dolenta d’aquest esquerrà tancat. Un fort llançament a l'àrea i només calia creuar els dits. La pilota no va obeir l'asturià després del seu mal toc, però ja se sap que el futbol és l'art de les coses imprevistes. Així que la pilota va treure la llengua a tot Macedònia, va rebotar al travesser i en el seu vol cap al camp va botar sobre la coroneta del porter Pacovski. Un gol de comèdia. Sense joc, era el dia per a les xambes. Com s’explica si no que mitja hora després una assistència de Carvajal des del mateix lloc calqués la de Mata. Una altra vegada una pífia per burlar Pacovski. Aquestes van ser les millors i gairebé úniques ocasions visitants.

De carambola en carambola, no va haver-hi dictat espanyol. Cazorla, Mata i Isco, morosos amb la pilota, amb massa protocol, no van tocar mai la tecla adequada per treure’s de sobre la intensitat de Macedònia, la selecció més feble del grup, que almenys va treure totes les forces davant la seva gent.

Un equip modest convençut que la glòria es pot improvisar. Espanya li va donar motius per pensar-ho i Drulovic, el seu tècnic, aquell sòlid jugador del Porto i Iugoslàvia, també. Macedònia no es va esgotar mai i va posar l'ànima en cada disputa. Suficient per inquietar De Gea, que no jugava un partit des de l'11 de juny, amb alguns intents.

Amb Espanya encarcarada, Del Bosque va apostar per Paco Alcácer en substitució de Diego Costa, el vers lliure de l'equip: un gol en nou partits. No hi ha manera que ell i la Roja congeniïn. Si amb Alcácer el seleccionador va buscar que hi hagués alguna rematada, amb Koke per Cazorla i Iniesta per Isco va intentar trobar el fil del joc. Ni l'un ni l'altre. Tres punts, feina de més a més i és millor que es recordi la pugna contra Eslovàquia i esborrar el pas per Macedònia.

 

MÉS INFORMACIÓ