_
_
_
_
_
el finançament de CDC

Desenes d’empreses van pagar la fundació de Convergència

Les principals adjudicatàries de la Generalitat i d'ajuntaments del partit de Mas van donar a CatDem tres milions d'euros entre el 2008 i el 2013

Oriol Güell
Escorcoll de la seu de la fundació CatDem a Barcelona, el 28 d'agost passat.
Escorcoll de la seu de la fundació CatDem a Barcelona, el 28 d'agost passat.A. GARCÍA

Constructores i empreses de serveis adjudicataris de grans contractes de la Generalitat i ajuntaments de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) omplen el llistat dels principals donants de la fundació del partit entre el 2008 i el 2013, anys investigats per Anticorrupció pel suposat pagament de comissions il·legals del 3% per Teyco. La fundació va rebre més de tres milions durant aquesta època. La constructora Copisa, amb 580.000 euros, és la donant més important, encara que el Grupo Agbar la supera si es tenen en compte les seves múltiples filials amb activitats relacionades amb el servei d'aigua potable. El grup, propietat de la multinacional francesa Suez, va donar en aquests sis exercicis més de 710.000 euros, segons documents als quals ha tingut accés EL PAÍS.

Más información
CDC va cobrar de la fundació investigada 2,2 milions per treballs sense justificar
El jutge troba proves del pagament de comissions del 3% a Convergència
Teyco va apuntar 100.000 euros en dos pagaments a la fundació de CDC

El tercer gran contribuent a la fundació CatDem és un altre grup constructor català, el Grup Soler, establert a Manresa (Bages) i amb diverses filials en l'àmbit de les obres públiques, l'energia i els serveis relacionats. A través d'almenys quatre filials, Grup Soler va fer donacions a la fundació per valor de 539.000 euros.

La multinacional farmacèutica Esteve, amb 325.000 euros, va ser la quarta societat amb més contribucions a CatDem entre el 2008 i el 2013. Les aportacions es van fer a través de tres empreses del grup: Laboratorios Esteve, Esteve Química i la filial immobiliària Amilcar SA.

El cinquè donant a CatDem més important és la multinacional del joc amb seu a Terrassa Cirsa Gaming Corporation, qui ha donat a la fundació 100.000 euros en cadascun dels tres últims exercicis recollits en els documents.

A Cirsa la segueixen les empreses de la família Sumarroca, que van motivar l'escorcoll a la seu de la fundació i del partit el 28 d'agost passat. Teyco SL va aportar 118.000 euros el 2008 i el 2009, i Bluegreen Village, 168.000 el 2012 i el 2013.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, va admetre totes dues donacions després de l'operació llançada per la Guàrdia Civil, i va defensar que es tractava de “donacions legals” en lloc de comissions il·legals. Rull, malgrat això, no va informar que una tercera empresa dels Sumarroca, l'enginyera Emte (avui fusionada amb Comsa), va donar 50.000 euros més a CatDem els anys 2008 i 2009.

Entre les empreses que van donar més de 100.000 euros a la fundació del partit els segueixen Tau Ingeniería y Construcciones Especiales (228.000 euros), la fundació de la constructora ACS (210.000 euros), l'antiga constructora Comsa (que va aportar 175.000 euros a través de la seva filial Tamisa), Acertis Corp (135.000), Construcciones Deco (125.000), el grup FCC (105.000 euros) i GBI Serveis, societat propietat d'un grup inversor holandès. Entre aquest grup de grans donants també destaca una empresa del sector tèxtil: el grup internacional Pronovias.

La pràctica totalitat de grans donants a CatDem han rebut durant els últims anys adjudicacions milionàries per part de les administracions controlades per Convergència en els camps de les obres públiques, els serveis i fins i tot la sanitat pública. Copisa ha participat entre molts altres projectes en les obres de construcció de la línia 9 del metro de Barcelona, una obra que també s'ha vist vinculada al suposat pagament de comissions il·legals en el cas Palau, pel qual la també constructora Ferrovial va fer arribar 6,6 milions al partit, segons ha conclòs el jutge instructor.

Les aportacions

El Grupo Agbar, a través de les filials Aquagest i Sorea, ha dut a terme desenes d'adjudicacions milionàries a tot Catalunya en projectes relacionats amb la xarxa pública de distribució d'aigua potable. A Torredembarra, municipi en el qual van començar les investigacions del cas Teyco, Sorea va dur a terme un projecte de 15 milions d'euros, moltes de les obres del qual van ser subcontractades també al grup Teyco.

Tau Ingeniería y Construcciones Especiales va fer les donacions entre els anys 2008 i 2011. L'exercici del 2010, en el qual va fer el donatiu més elevat a CatDem, va coincidir amb una adjudicació de 5,2 milions d'euros rebuda des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Dues empreses del grup constructor Acertis –Corp SL i Obres i Serveis– van fer les donacions per un valor total de 135.000 euros els anys 2010 i 2011. També coincideix amb aquests exercicis un dels contractes més importants que hagi guanyat mai l'empresa a Catalunya, en aquest cas a través d'una unió temporal d'empreses (UTE) i per a la gestió dels residus urbans a la comarca d'Osona, la capital de la qual és Vic. En total, el contracte puja a 16,8 milions.

La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil investiguen per ordre del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell (Baix Penedès) el suposat pagament de comissions il·legals a Convergència vinculades a l'adjudicació d'obra pública. Les investigacions van començar fa dos anys a Torredembarra després de la denúncia de regidors d'ERC i el PSC contra l'alcalde de la localitat, Daniel Masagué. La primera detenció d'aquest, el juny del 2014, va destapar el pagament des de Teyco d'un total d'1,43 milions d'euros. Posteriorment, la perquisició de la seu de Teyco va posar en mans de la Guàrdia Civil un document manuscrit en el qual es vinculava el 3% d'algunes adjudicacions a la fundació CatDem. Aquesta troballa és el que va motivar l'escorcoll a la seu de CDC el 28 d'agost passat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_