Selecciona Edició
Connecta’t

La volatilitat dels fronts sirians agreuja el flux de refugiats

La comunitat internacional concentra l'acció militar sobre l'Estat Islàmic

Vista general de la zona de Duma, a l'est de Damasc, avui.
Vista general de la zona de Duma, a l'est de Damasc, avui. AFP

Sense una proposta sobre la taula de negociacions que advoqui per una solució política, i amb 230.000 morts a la meitat del cinquè any de conflicte, la comunitat internacional prossegueix la lluita retòrica contra Baixar al-Assad al mateix temps que concentra l'acció militar sobre posicions de l’Estat Islàmic (EI).

En el front lleial a Damasc, l'estiu ha suposat un revés dràstic per Al-Assad. Ha perdut la segona capital de província, Idlib, a mans d'una coalició rebel, cosa que ha traslladat el front a les portes del bastió alauita de Latakia. Al centre del país, l’EI li va arrabassar Palmira i, ahir mateix, el camp petrolífer de Jazal, a 20 quilòmetres al nord-oest.

La fustigació a les tropes regulars és palpable. Abans, segures, les artèries que connecten les ciutats en territori lleial, avui, esquitxades de controls militars, s’entreveuen a l'abast dels rebels. Escassos en efectius, l’Exèrcit sirià prioritza: mantenir i proveir les grans metròpolis.

Però la implosió de les minories aliades es preveu més perillosa per al règim. Al sud del país, el bastió drus de Suwaida viu una setmana de protestes inusuals, en què, si bé els manifestants clamen més serveis, ha derivat en enfrontaments amb representants del Govern.

La volatilitat dels fronts s'acompanya del moviment massiu de civils. La meitat de la població ha abandonat casa seva, amb 4,5 milions refugiats en països veïns i vuit de desplaçats internament. No obstant això, les percepcions varien. Dotzenes de milers opten per emigrar, sense veure sortida a la guerra. Però aquells que habiten els bastions lleials al règim mostren encara confiança amb el seu Exèrcit. “És un efecte psicològic. Els russos i els iranians estan compromesos amb Al-Assad. I al bloc occidental no li interessa una caiguda del règim ara”, argumenta Hassan Hassan, coautor del llibre Isis: Inside the Army of Terror (EI: dins de l’exèrcit del terror).

França va ser aquest dilluns l'última potència a sumar-se al combat en el concorregut espai aeri sirià. “És un senyal que la comunitat internacional ha entès que perpetuar l'estancament de la guerra té conseqüències, com la futura radicalització d'elements, l’allau de refugiats o l'extensió de l’EI, entre d’altres”, opina Hassan. França iniciarà aquest mateix dimarts vols de reconeixement per determinar futurs atacs contra l’EI; guardant la seva “autonomia d'actuació i decisió”, segons va recalcar el president François Hollande.

Hollande es desmarca així de la coalició liderada pels EUA que des del setembre del 2014 bombardeja efectius de l’EI al nord del país. Als caces francesos els precedeixen els turcs, que el juliol passat i després d'un atemptat sagnant al sud del país reivindicat per l’EI, sumava ales sobre el cel sirià. Els nouvinguts comparteixen vols amb l'aviació d’Al-Assad, els objectius de la qual alternen entre zones rebels densament poblades per civils, i territori de l'autoproclamat califat.

“Els atacs aeris han demostrat tenir poc impacte”, constata Hassan. La coalició ha dut a terme 6.550 atacs en un any (2.465 a Síria), que han causat la mort de 8.000 dels 50.000 gihadistes estimats a Síria i l’Iraq, segons dades del Departament d’Estat dels EUA. El cost de l'operació ascendeix a 9,9 milions de dòlars diaris. Els experts militars coincideixen en la necessitat de desplegar tropes en el terreny, una cosa a la qual tots els actors involucrats es neguen. “Seríem els únics (…) seria irrealista i inconseqüent”, responia Hollande sobre si els francesos serien els primers.