Selecciona Edició
Connecta’t

Un còmic guanya la primera volta de les eleccions de Guatemala

L'onada d'indignació popular premia l'antipolítica del comediant i teòleg Jimmy Morales. La segona volta se celebrarà el 25 d'octubre

El candidat presidencial Jimmy Morales, a la seu de campanya.
El candidat presidencial Jimmy Morales, a la seu de campanya. REUTERS

Comediant, teòleg i economista. L'inclassificable i explosiu Jimmy Morales, de 46 anys, ha aconseguit aquesta nit, escrutat el 65% dels vots, la victòria en la primera volta de les eleccions presidencials de Guatemala. En un país que encara viu sota els efectes de la revolució cívica que va portar a la presó el cap d’Estado anterior, Morales i el seu discurs antipolític (26% del vot) s’han beneficiat dels aires de canvi i d'una participació extraordinària, propera al 80%. Com a rival en la segona volta, el 25 d'octubre, es perfila l’obscur multimilionari Manuel Baldizón (17%). Dues figures antagòniques, però que comparteixen un historial devorat per les ombres, l’envergadura de les quals queda molt lluny de l’onada d'indignació vertiginosa que ha posat contra les cordes al sistema guatemalenc.

Baldizón, l'home que tothom creia que seria president abans de la revolució cívica, és un exemplar refinat de la vella política. Amo d'una fortuna d'origen incert, se’l coneix popularment com Doctor Copy and Paste per haver plagiat gran part de la seva tesi doctoral. En el seu llarg camí cap al poder (ja va ser candidat el 2011) ha construït un partit, Llibertat Democràtica Renovada, que s'ajusta disciplinadament als requeriments del sistema guatemalenc: un univers dominat per formacions sense ideologies definides i que únicament serveixen de vehicle d'ascens als líders. Com a colofó, Baldizón presenta de candidat a la vicepresidència el polèmic Edgar Barquín. Aquest antic governador del Banc Central ha estat acusat per la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala i la Fiscalia de formar part d'una organització criminal de blanqueig de diners.

Enfront d'aquest perfil tan turbulent, Morales ofereix la cara amable de l'antipolítica, la d'un humorista d’humor vulgar, conegut pel seu programa televisiu Moralejas. El seu ascens i la seva victòria han estat la sorpresa principal d'aquestes eleccions. Afavorit pels vents de canvi, l'electorat ha premiat el seu discurs antioficial i el seu allunyament de l'ortodòxia. Però darrere de la seva iconoclàstia s'amaguen interessos poc clars, entre els quals, el suport de sectors més durs de l’Exèrcit. Que el seu suport es mantingui en la segona volta dependrà de la seva capacitat per suportar la pressió de Baldizón (si aquest aconsegueix passar el llistó), l'únic amb capital suficient per seguir en la carrera aquests dos mesos.

Sota aquestes condicions, Guatemala s'interna en territori desconegut. L'anomenada revolució de la dignitat s'ha quedat sense el seu combustible principal. Amb el general Otto Pérez Molina i la vicepresidenta Roxana Baldetti empresonats, la protesta corre ara el risc de diluir-se. I encara que els seus promotors la vulguin mantenir viva com a moviment de regeneració política, els analistes alerten que aquesta massa heterogènia i transversal que ha sorprès el món pot acabar disgregant-se en mil i un corrents sense prou voltatge per sotmetre una classe política acostumada a segles de depredació. En aquest escenari d'incertesa no hi ha cap actor que no llueixi el senyal de la provisionalitat. El Govern, fins que culmini el traspàs de poders el 14 de gener del 2016, ha quedat en mans d'un president interí, el principal mèrit del qual ha estat la successiva caiguda de la vicepresidenta i del cap d’Estat.

Les eleccions tampoc no han donat cap resposta clara. La classe política guatemalenca camina molt endarrerida en contrast amb el seu poble i cap dels 14 candidats presidencials ha estat capaç de posar-se clarament al capdavant de les enormes energies alliberades per la societat civil per desempallegar-se del general Pérez Molina. Després dels dies de glòria viscuts aquesta setmana, un núvol de frustració pesa en l'ambient, i a Guatemala hi ha molt poca gent que confiï que d'un dels dos aspirants pugui venir la transformació radical que requereix el país. La ciutadania, davant aquesta perspectiva, ha posat la confiança al congelador. Les manifestacions dels últims mesos han demostrat el seu poder i molts ciutadans asseguren que tornaran a sortir si hi ha el més mínim pas enrere. Però la pròpia dinàmica de la protesta, espontània i acèfala, la fa perillar. I si aquest moviment decau, la possibilitat d'un retrocés és evident. El 50% del finançament dels partits, segons l’ONU, procedeix d'estructures mafioses, entre les quals, el narcotràfic, i la corrupció, com han demostrat els últims casos, està incrustada en les magistratures més altes de la nació. Guatemala, colpejada per anys de sang i foc, segueix en risc.