Selecciona Edició
Connecta’t
GENÈTICA

Els bascos no són tan antics com es pensava

Una anàlisi genètica redueix l'antiguitat del poble basc a 5.000 anys i mostra que prové dels primers agricultors estudiats a Burgos i Barcelona

Recreació de la vida neolítica a Atapuerca distribuïda per la Universitat d'Uppsala. Ampliar foto
Recreació de la vida neolítica a Atapuerca distribuïda per la Universitat d'Uppsala.

L'antic lehendakari Juan José Ibarretxe acostumava repetir que el poble basc tenia 7.000 anys, per defensar la creació d'un Estat independent, l'origen del qual es remuntava “al mesolític”. Però no és cert, com confirma ara un equip internacional de científics. Els investigadors han llegit els genomes de vuit agricultors que van viure en els jaciments d’Atapuerca (Burgos) fa entre 3.500 i 5.500 anys. L'anàlisi genètica mostra que la població actual més semblant a aquests primers agricultors és la basca, l'antiguitat de la qual quedaria reduïda a 5.000 anys.

“Els bascos provenen dels primers agricultors que nosaltres estudiem a Atapuerca, i en altres regions, com demostra un estudi pràcticament simultani basat en un individu de Catalunya”, detalla la biòloga Cristina Valdiosera, del Centre Mixt UCM-ISCIII d’Investigació sobre Evolució i Comportament Humans. “No sé si ja estaven en el que actualment es considera Euskadi, però sí que podem dir que estan a Atapuerca almenys des de fa 5.000 anys”, explica la investigadora, coautora de l'estudi, que es publica avui a la revista científica nord-americana PNAS.

L'origen remot del poble basc es va postular fa gairebé un segle. El prehistoriador Pedro Bosch, en el seu llibre El problema etnológico vacso y la arqueología (1923), va escriure: “Podem sense temor formular la hipòtesi que el poble basc és en realitat el descendent de l'antic poble de la cultura pirinenca, els orígens del qual es remunten al poble indígena del nord d’Espanya en el paleolític superior”.

Els habitants de la península Ibèrica tenim un origen bastant comú i relativament recent”, afirma un codirector d’Atapuerca

Bosch, nascut a Barcelona, va anar més enllà que Ibarretxe i va situar les arrels basques en la primera etapa de l’edat de pedra, fa més de 10.000 anys. “L'origen paleolític dels bascos és una llegenda urbana que ja no té cap sentit i està oblidada fa temps”, assenyala José María Bermúdez de Castro, codirector dels jaciments d’Atapuerca.

Els nous estudis dibuixen una realitat menys desitjable des del punt de vista nacionalista, però que no eximeix d'èpica. L'agricultura i la ramaderia van néixer fa uns 11.000 anys amb l'anomenada revolució neolítica en el Creixent Fèrtil, la regió dels actuals Israel, Síria i l’Iraq, entre altres països. Aquells primers agricultors van protagonitzar una migració per Europa i es van barrejar amb les antigues poblacions locals de caçadors i recol·lectors. En el cas d’Espanya, aquest solapament entre agricultors nouvinguts i pobles primitius va durar 2.000 anys, segons el nou estudi.

“Els habitants de la península Ibèrica tenim un origen bastant comú i relativament recent. El que sí que és cert és que els bascos, en zones muntanyenques, no van rebre tanta influència genètica en temps històrics, com sí que va passar a Andalusia amb els musulmans o al Mediterrani amb els romans. Els bascos preserven més la puresa neolítica”, apunta Bermúdez de Castro.

Restes infantils de fa 4.900 anys estudiades a Atapuerca. ampliar foto
Restes infantils de fa 4.900 anys estudiades a Atapuerca.

“Les similituds entre els bascos moderns i aquells primers agricultors ens expliquen que els bascos han estat relativament aïllats els últims 5.000 anys, però no gaire més”, ha argumentat en un comunicat Torsten Günther, investigador de la Universitat d’Uppsala (Suècia) i autor principal de l'estudi amb Valdiosera.

“Podem dir que els bascos no tenen una connexió genètica amb les poblacions caçadores i recol·lectores del mesolític i, per tant, no tenen un origen tan antic com abans s'havia pensat”, incideix Valdiosera. “És probable que el basc sigui descendent de la llengua que utilitzaven els primers agricultors, o potser una de les llengües que utilitzaven els primers agricultors, no obstant això, l'origen del seu llenguatge no el podem donar per conclòs”, afegeix.

Les seves conclusions són semblants a les obtingudes per l'equip científic que va publicar la setmana passada el primer genoma mediterrani, extret d'una dona que va viure fa 7.400 anys en la Barcelona actual. “La idea essencial és la mateixa en tots dos treballs”, reconeix l’autor principal d’aquest segon estudi, Carles Lalueza. Aquest investigador del CSIC a l’Institut de Biologia Evolutiva, a Barcelona, analitza ara “dos centenars de mostres basques, des del neolític fins a l’edat de bronze”, per aclarir qualsevol dubte sobre l'origen dels bascos.