Selecciona Edició
Connecta’t

Els refugiats denuncien atacs racistes a l’illa de Kos

Els atacants podrien estar vinculats al partit neonazi grec Alba Daurada, segons fonts locals

Un policia colpeja amb una porra un grup de refugiats que protesten per la lenta burocràcia migratòria a l'illa de Lesbos.
Un policia colpeja amb una porra un grup de refugiats que protesten per la lenta burocràcia migratòria a l'illa de Lesbos. REUTERS

Kos i les illes gregues més properes a territori sirià estan desbordades per la crisi migratòria. Les petites illes del Dodecanès, acostumada a viure del turisme d'estiueig, gairebé no poden fer front a l'onada de refugiats i immigrants arribada els últims mesos. La tensió és creixent a la zona i els enfrontaments entre els refugiats, d'una banda, i la policia i la població, de l'altra, se succeeixen cada vegada amb més freqüència.

A Kos, centenars de tendes de campanya tipus iglú han sorgit com bolets al llarg del passeig marítim, amb les muralles del castell, en parcs, jardins, voreres i fins i tot a l'entrada d'alguns edificis públics. En aquestes tendes s'atapeeixen famílies i famílies de sirians, iraquians, iranians, afganesos, que han fugit dels seus països. L'agra i intensa olor d'humanitat i brutícia és en ocasions insuportable –l'Ajuntament ha ordenat tancar els lavabos públics– i els plors dels més petits, una constant. Els conflictes amb la població local –en un país durament castigat per la crisi econòmica– no podien sinó començar a aparèixer.

“Hi ha una barreja de sentiments. Evindentment molts sentim pena per aquesta pobra gent, però també hi ha qui els odia. I, per exemple, al nostre local ens afecta molt: hem perdut moltíssims clients i han acomiadat vuit dels deu cambrers que érem”, explica la caixera d'un restaurant que hi ha al costat de la seu de la Policia, a les portes de la qual s'amunteguen centenars de sirians esperant notícies. Tots els migrants volen sortir tan aviat com sigui possible de Kos, per prosseguir el seu viatge cap al nord d'Europa, però necessiten que la Policia els atorgui un document que acrediti la seva condició de refugiat. I els agents es veuen sobrepassats pel gran nombre de peticions: hi ha qui esperen des de fa tres dies; d'altres, vuit, d'altres, quinze. “Això és un caos, un dia diuen que faran una cosa, i l'endemà fan la contrària”, es queixa el Mustafà, un jove enginyer mecànic sirià.

Dijous passat, els refugiats van organitzar una protesta davant la comissaria per queixar-se per la lenta burocràcia

Aquest dijous a la nit, els refugiats van organitzar una protesta davant la comissaria de Kos per queixar-se de la lentitud dels tràmits burocràtics. Testimonis consultats per El País asseguren que va ser una acció pacífica, tot i que els policies diuen que van rebre diversos cops de pedra –en un vídeo gravat per un refugiat sirià es veu una persona llançant una ampolla de plàstic buida– i que els manifestants van danyar lleument un cotxe. Els ànims estaven tensos i els agents antidisturbis van llançar gas pebre, i un pot va tocar el cap d'un nen, segons un altre dels testimonis. Llavors, quan la situació s'havia calmat, i els refugiats tornaven a congregar-se al jardí de la comissaria per esperar com cada nit els seus papers, va fer acte de presència un altre grup. “Era gent amb aspecte de mafiós”, assenyala el Naeel, un refugiat sirià que va estar present aquell dia. “Van aparèixer en motos, anaven vestits de carrer, com persones normals”, apunta un altre refugiat sirià entrevistat per aquest diari.

“Eren grecs, unes 25 persones, i anaven armats amb bats i punys de ferro. Cridaven: ‘Torneu als vostres països’ i ‘Kos serà la vostra tomba’”, relata a El País una testimoni presencial grega que demana ocultar el seu nom per por de represàlies. Aquests “pinxos” –com els defineix Amnistia Internacional en un text en el qual denuncia els fets– es van dirigir primer cap a un grup d'activistes de diverses organitzacions d'ajuda als refugiats, als quals van cridar coses com “sou el nostre objectiu”, “heu traït el vostre país” o, com que molts d'aquests activistes locals són dones: “us violarem fins a la mort”.

Després, sense que la policia intervingués per impedir-ho, es van llançar als refugiats, als quals durant diversos minuts van picar amb els pals, inclosos els nens. Una siriana va haver de ser hospitalitzada amb diverses ferides al ventre. “Estaven bojos, pegaven fins i tot a dones amb els seus nadons”, narra l'Abdul·lah, un sirià de 17 anys al qual van fracturar el dit d'una mà. Malgrat que finalment els antidisturbis hi van intervenir per dispersar la multitud, part del grup d'atacants va continuar perseguint estrangers pels carrers durant dues hores més.

“No és el primer atac racista que es produeix a Kos, però sí el més organitzat fins ara”, subratlla Eliza Goroya, responsable de campanyes d'Amnistia Internacional per Grècia i Xipre. Els grecs que van presenciar els fets afirmen que els atacants estan relacionats amb el partit neonazi Alba Daurada –amb 17 escons al Parlament i els militants del qual han perpetrat desenes d'assalts d'aquest estil durant els últims anys– i afirmen que alguns dels “pinxos” van proferir consignes a favor d'aquesta formació ultra. No en va, el cap de setmana passat, tres dirigents del partit –Ilias Kasidiaris, Ilias Panayótaros i Nikos Mijos– van visitar Kos i van instar la població a organitzar-se davant els refugiats i es van mostrar convençuts que els seus vots augmentaran en les eleccions del proper 20 de setembre perquè la població del Dodecanès està farta de l'onada migratòria.

D'altra banda, dissabte a la nit es van registrar almenys quatre ferits en els disturbis a l'illa de Lesbos. Els incidents es van produir quan la policia va reprimir un grup de 500 afganesos que intentava entrar al vaixell posat a disposició per les autoritats hel·lenes per transportar 2.500 refugiats –la majoria, sirians– des d'aquesta illa fins al port del Pireu, a la Grècia continental. Segons el portal de notícies grec In.gr, el clima és "explosiu" a l'illa de Lesbos, on uns 20.000 refugiats habiten a la intempèrie i s'han produït conflictes entre migrants de diverses nacionalitats i amb la població local. A l'illa de Kos, aquest periodista va recollir testimonis d'iranians i afganesos que es queixaven del tracte de favor als refugiats sirians, amb els quals les relacions són tenses.