Selecciona Edició
Connecta’t
TRAGÈDIA EN UNA COMPETICIÓ ESPORTIVA A GALÍCIA

“Com menys recursos, més riscos”

Aman Barfull, president de la Comissió de Ral·lis de la FIA, explica les mancances de les proves regionals en comparació de les del Mundial

Serveis sanitaris d'emergències al lloc de l'accident.
Serveis sanitaris d'emergències al lloc de l'accident. EL PAÍS

Si crida l'atenció que un ral·li com el que ahir s'estava celebrant a Galícia pugui acabar en una tragèdia amb diverses víctimes mortals és, en gran manera, pels esforços que els diferents òrgans competents han dut a terme en les últimes dues dècades per incrementar la seguretat d'aquestes proves. No obstant això, com passa en altres disciplines, no tots els certàmens tenen la mateixa dimensió, i en conseqüència, tampoc gaudeixen dels mateixos mitjans per poder ser controlats. Un dels accidents que van sacsejar més fort el Mundial va tenir lloc al ral·li de Portugal del 1986, al tram de Sintra. El portuguès Joaquim Santos va perdre el control del seu Ford RS2000 i se'n va anar cap a la cuneta, on va atropellar la munió que hi havia. Van morir dos espectadors i 30 més van resultar ferits. Més recentment, dos aficionats més van resultar morts a Cantàbria, el juliol de l'any passat, després de ser envestits per un participant del Rallysprint de Miengo.

Les mesures de seguretat que exigeix la celebració d'una prova del Mundial són molt superiors, i els recursos de què disposa l'organització, també”, relata Barfull

Aman Barfull és el president de la Comissió de Ral·lis de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) i, possiblement, l'espanyol que més domina la matèria. “Els ral·lis d'ara i els de fa deu o quinze anys no tenen res a veure en termes de seguretat. El que passa és que, com passa en tots els àmbits, aquí també hi ha divisions”, explica per telèfon l'executiu. Els graons són quatre: “Una cosa són les proves del Mundial, després hi ha les que es regeixen pel marc FIA, després ja vindrien les nacionals i, finalment, les regionals. Evidentment, les mesures de seguretat que exigeix la celebració d'una prova del Mundial són molt superiors, i els recursos de què disposa l'organització també”, relata Barfull. Encara que no tingui res a veure, trobem un paral·lelisme en el futbol, per més que la seva perillositat sigui infinitament inferior. Les exigències de les competicions UEFA no tenen res a veure amb les que ens podem trobar en un camp de Tercera Regional.

Cap tram d'un ral·li del Mundial comença sense que el públic estigui ben col·locat. “Ja fa temps que es van crear zones de seguretat, comptem amb helicòpters que alerten els que estan mal situats, una caravana de quatre cotxes que passa abans per allà per assegurar-se de tot. I un delegat de seguretat de la FIA que dóna el vistiplau. Si no ho fa, no s'engega”, afirma aquest expert català.

MÉS INFORMACIÓ