Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La significació de les ciutats

És més fàcil entendre's entre ciutats que entre estats. Tenen més coses que les apropen i uneixen, i menys coses que les distancien i enfronten

Creix la urbanització a tot el món. No tant les megaciutats, sinó que cada vegada més les que creixen són les ciutats de grandària mitjana. Un món més urbà. Una ruralitat també més urbana, més connectada, amb més oportunitats. Cada esglaó que ascendim en la globalització, l'avancem també en una presència i connexió més important entre ciutats. Com afirma Benjamin Barber (Si els alcaldes governessin el món, Arcadia Editorial), les ciutats viatgen globalment millor que els Estats. És més fàcil entendre's entre els alcaldes d'Amsterdam, Bogotà, Nairobi i Barcelona, que entre els presidents de cadascun d'aquests països. Tenen més coses que les apropen i que les uneixen, i menys coses que les distancien i enfronten. Ho comprovem cada dia que passa.

La tímida reacció dels països europeus en el tema dels refugiats contrasta amb la rapidesa amb la qual moltes ciutats s'han mobilitzat. La iniciativa que va llançar Ada Colau des de Barcelona de les “ciutats refugi”, ha aconseguit ràpidament adhesions. No només de les ciutats que s'han reunit aquest cap de setmana a Barcelona (Madrid, Saragossa, Pamplona, Cadis, la Corunya, Badalona i Santiago de Compostel·la), sinó de moltes més de Catalunya, de la resta de l'Estat i, fins i tot, d'algunes europees que volen afegir-se a la xarxa.

Mentre la vicepresidenta de Rajoy deia divendres que les coses no podien fer-se a corre-cuita i que havia de ser el Govern central el que reunís i coordinés ordenadament a la resta d'Administracions, els refugiats a Budapest començaven a caminar cap a Àustria, i en cinc hores es rebien més de mil propostes de col·laboració ciutadana a l'adreça ciutatrefugi@bcn.cat que l'Ajuntament va posar a disposició dels interessants ajudar.

En una declaració d'Eurocities es posa de manifest la incomoditat de les ciutats quan són espais on es dirimeixen les condicions de vida de les persones que hi busquen asil i refugi

En aquests moments hi ha 40 espais habilitats per a refugiats a Berlín, que acullen fins a 11.000 refugiats, i se'n crearan d'altres abans que acabi l'any. L'esforç que estan fent moltes ciutats alemanyes és notable, i aquest esforç no seria possible sense les facilitats que genera el fet de compartir responsabilitats en l'escenari local entre autoritats municipals, entitats del tercer sector, voluntaris de tot tipus i veïns disposats a acollir i cuidar persones. En una declaració recent d'Eurocities es posa de manifest la incomoditat de les ciutats quan són espais on es dirimeixen les condicions de vida de les persones que hi busquen asil i refugi, però que en canvi no tenen gaires mitjants per afrontar-ho. Hi ha una clara desproporció entre les ciutats i la seva posició clau en la qualitat de vida de la gent (per proximitat i rellevància), i la seva marginalitat en les responsabilitats i capacitats legals i econòmiques sobre aquest tema.

Hi ha molts dubtes i incerteses sobre com governar un món més complex i en què cada vegada funciona menys la lògica westfaliana dels estats-nació arreglant coses a través d'interminables reunions de diplomàtics i especialistes. Es necessiten altres perspectives. A l'octubre del 2016, a Quito (Equador) va a celebrar-se la Conferència de las Nacions Unides Hàbitat III. Es tracta d'una conferència que se celebra cada vint anys. La primera es va fer a Vancouver el 1976 i es va centrar essencialment als assentaments il·legals en les perifèries de les grans urbs dels països en desenvolupament. La segona va ser a Istanbul, i el tema clau va ser la gran assignatura pendent de l'habitatge. La propera tindrà com a tema estrella de la gobernança, la concepció del públic i del comú en un món cada vegada més conflictiu, heterogeni i difícil de governar.

El conegut expert en relacions internacionals de Harvard, Joseph S. Nye, parlant de futurs escenaris de gobernança en l'era d'Internet, esmentava com un dels més probables el de les megaciutats o ciutats estat capaces de controlar i governar extensos territoris i establir pautes d'intercanvi i col·laboració entre si. Tot apunta a un paper més i més rellevant de les ciutats i de les seves àrees metropolitanes en l'escenari de la gobernança global. És on viu la gent. Persones amb més recursos i capacitats per decidir per si mateixos. Com podem comprovar en el tema dels refugiats, és la gent la que actua i es mobilitza. Va davant dels Governs. Assumeix protagonisme i responsabilitat en els temes globals i centrals de dignitat, justícia i solidaritat.

Joan Subirats és catedràtic de Ciència Política de la UAB