Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya recupera el seu lloc

La Roja, amb més joc que gol, aconsegueix el lideratge del grup després de derrotar Eslovàquia

Silva, en un dels seus regatejos. Ampliar foto
Silva, en un dels seus regatejos. Getty Images

Missió complerta. A Espanya li van tornar els ossos a lloc i va recuperar l'espai que se li suposava en el grup de classificació per a l'Eurocopa del proper curs. Amb millor to que en jornades precedents, la Roja va buidar Eslovàquia del tron inesperat que havia defensat amb èxit des de l'inici del trànsit cap a França 2016. Jordi Alba i Iniesta, de penal, van cordar un duel que no era per a teloners. Els eslovacs, vencedors d'Espanya com a locals, no encaixava dos gols des d'octubre de 2013 i havien guanyat dotze dels seus últims tretze enfrontaments. A Oviedo, l'equip de Del Bosque no li va donar opció. I amb moments de cert bon joc, amb Silva, Iniesta i Busquets a les bateries, la selecció va teixir-se entre si. No es va deixar arrossegar per una jornada estranya. Perquè, malgrat els temps de sacsejades després de Brasil 2014, encara omplia places. Això no va passar a la capital asturiana, futbolera com és i de festa amb un Oviedo renascut. Al Tartiere se li va veure massa esquelet. Si la selecció ha perdut ganxo, Piqué s'ho endú tot. A Astúries, com va passar a Lleó, li van xiular les orelles. Hi ha massa cicatrius.

Per sort i calma espanyola, en un tancar i obrir d'ulls, Silva va ser Messi. La Pulga té els drets d'autor del canvi de cama per assistir en diagonal a l'extrem o a qui s'hi posi bé. En honor de Leo, el canari va posar el temps entre parèntesi i va citar Jordi Alba, com si fos Neymar, amb el porter adversari. El lateral, el de menys sostre sobre el camp, no es va arronsar i va donar un cop de pilota com un àngel davant Kozacik. Un gol per emmarcar. Un gol per agafar vol en una jornada clau i una engaltada matinera per espantar els fantasmes d'aquests temps. Els de Piqué i els altres.

Espanya, 2 - Eslovàquia, 0

Espanya: Casillas; Juanfran, Piqué, Sergio Ramos, Jordi Alba; Busquets, Cesc (Cazorla, m.67), Iniesta (Koke, m.85); Pedro, Silva i Diego Costa (Alcàcer, m.75).

Eslovàquia: Kozacik; Pekarik, Salata, Hubocan, Tesák; Gregus, Gyömbér, Hrosovsky (Sabo, m.73), Svento; Hamsík (Duda, m.61) i Mak (Duris, m.46).

Gols: 1-0, m.5: Jordi Alba. 2-0, m.30: Iniesta, de penal.

Àrbitre: Damir Skomina (SLV). Va amonestar Kozacik (30) i Tesák (83) per Eslovàquia.

Incidències: trobada de la fase de classificació a l'Eurocopa 2016 disputat a l'estadi Carlos Tartiere, davant la presència de 24.000 espectadors, 400 arribats d'Eslovàquia.

L'equipatge de l'Espanya d'avantguarda sempre va ser el toc. La soca es manté i així es va desplegar de nou la Roja, al compàs de Silva i Iniesta, passada a passada, lletra a lletra. El joc era fluid fins a la perifèria de l'àrea visitant, amb Pedro i Alba per l'esquerra i amb Busquets com a sentinella de tots, a pit descobert en la pressió alta per engarjolar encara més Eslovàquia, que va jugar entre reixes, amb un escamot defensiu no es va animar a deixar el refugi ni després de l'atac d'Alba. D'entrada, excepte invitació espanyola, com una pífia de Sergio Ramos que va posar Mak davant Casillas, no va badar boca. El cop dret del davanter eslovac es va desviar. Immediatament, van brindar Silva i Alba, amb el seu sisè gol en 36 partits internacionals, una producció estimable per a un defensa lateral.

Al bon toc general del grup de Del Bosque, que va allistar un equip ple de mundialistes del Brasil, li va faltar més dosi de salsa picant. Ni en els millors dies hi va haver tanta munició. Des de Villa, amb Diego Costa o sense Diego Costa, Espanya no troba el punt final. El Guaje, un davanter murri camuflat als extrems, tocava altres tecles, no les de l'ariet convencional. Ara, com algunes vegades d'aleshores, a Espanya li sobra delicadesa a les zones calentes. On el manual dicta que cal ensenar les dents, aquests nois prefereixen arribar al gol a càmera lenta, tic-tac. Malgrat que la capacitat de gent com Iniesta i Silva per enfilar la pilota per on no hi cap ni una agulla és sorprenent, davant Eslovàquia va irrompre molt més en el perímetre del porter Kozacik del que hi va rematar.

Improductiva amb el violí, una altra escala musical va donar més avantatge a la Roja. Igual que en el primer gol, el segon va arribar per via aèria. En aquesta ocasió, va ser Cesc que, per una vegada, va enfilar Costa. Aïllat fins aleshores, una miqueta garrulador en un equip de traç curt i subtil, el jugador del Chelsea va poder ser qui és: un futbolista a la carrera, amb horitzons. Per fi davant del seu mirall, Costa va treure profit d'un mig atropellament del porter eslovac. Iniesta va caminar el penal com si dormís la migdiada; Kozacik es va ficar al llit al costat oposat.

Fora de les cordes, d'Eslovàquia amb prou feines se'n van veure les molles tret d'algun espasme, com un tret de Hamsik, el seu jugador més distingit, ben desviat per Casillas just abans del descans. De tornada, els eslovacs es van animar una mica més i Espanya va quedar en evidència en algunes escenes, no gaire ben disposada per tancar el claustre. Del Bosque no troba qui socorri Busquets com feia Xabi Alonso, cosa que genera algun desajustament i possibles fogates davant Casillas, un capità centenari aplicat en totes les situacions que li va requerir el joc. Però les esquerdes, contra una selecció amb més ofensiva li pot resultar car al quadre espanyol.

Amb tot, el govern sempre va ser dels vermells i Costa, amb una xilena, va poder aportar més encant al marcador, el mateix que Silva, Cesc i Busquets, que amb un txupinazo sec que no va ser per molt poc. Amb l'equip ja amb menys empenta, el seleccionador va donar per conclosa la connexió del Chelsea i va retirar successivament Cesc (per Cazorla) i Costa (per Alcácer). Advertit per alguns avisos rivals, Del Bosque va donar auxili a Busquets amb el relleu de Koke per Iniesta, més carrosseria i menys futbol versallesc. A Espanya li quedava tramitar la fi d'un partit cabdal per a la seva destinació cap a França 2016. Ho va aconseguir i ja està ancorada com a líder de grup. Tot un respir, per més que Eslovàquia i Ucraïna encara no estiguin descartades.

MÉS INFORMACIÓ