_
_
_
_
_

Divisió a Tarragona a propòsit de la continuïtat dels Jocs

Falten 15 milions d'euros per cobrir el pressupost d'entre 30 i 40 de la competició del Mediterrani prevista per al 2017

Marc Rovira
Solar que hauria d'albergar instal·lacions de les competicions del 2017.
Solar que hauria d'albergar instal·lacions de les competicions del 2017.Josep Lluís Sellart

Quinze milions d'euros tenen la clau. Els Jocs del Mediterrani previstos per a l'estiu del 2017 a Tarragona estan a la corda fluixa perquè falten diners per cobrir un pressupost d'entre 30 i 40 milions d'euros. L'aportació dels patrocinadors privats està lluny de les previsions i el Govern central manté seca la línia d'ajudes per a l'esdeveniment. A menys de dos anys per a la inauguració, l'ansietat encongeix els ànims del comitè organitzador i atia desavinences. L'Ajuntament i els ciutadans estan dividits entre partidaris de mantenir l'organització o desistir.

Acceptat el desafiament en plena crisi, la nominació de la ciutat de Tarragona va arribar el 2011 i el camí mai es va presentar ple de roses. No obstant això, l'última alarma va sonar amb força quan l'Ajuntament es va adonar que els Pressupostos Generals de l'Estat del 2016 no inclouen cap partida destinada a l'esdeveniment. 

Els Pressupostos de l'Estat del 2016 no inclouen cap partida per a l'esdeveniment, però el Rei va presidir, al març, el Comitè d'Honor

Per si quedava algun dubte, Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports (CSD), va manifestar recentment en una compareixença al Congrés dels Diputats que l'Estat no té cap document firmat amb Tarragona en què es comprometi a donar ajuda financera als Jocs. Amb tot, els Jocs els avalen totes les formalitats, i fins i tot el rei Felip VI va presidir al març la constitució del Comitè d'Honor.

L'Ajuntament, com la ciutat, està dividit entre els partidaris de tirar la tovallola i els que defensen que cal arribar fins al final. Les coincidències entre els dos bàndols es redueixen a la possibilitat que Tarragona acabi fent el ridícul.

L'alcalde Ballesteros, a favor

“Els Jocs ja han començat”. Són paraules de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i de la seva mà dreta, Javier Villamayor, regidor responsable dels Jocs. Tots dos insisteixen que no hi ha marxa enrere, perquè fer-ho tacaria la imatge de la ciutat. “Estarem a l'altura”, diuen. Però no tots pensen igual.

En una dilatada sessió plenària celebrada divendres per analitzar el tema, el Govern socialista va tractar de desgranar els passos donats per aconseguir l'èxit de l'aposta. La preparació ha suposat la contractació de 22 empleats i es preveu una ocupació de fins a 400 persones durant les tres setmanes de proves, entre el juliol i l'agost del 2017. Hi ha 3.800 voluntaris reclutats i les empreses patrocinadores, premiades amb incentius fiscals, hi han aportat 10 milions d'euros en metàl·lic. “Mai abans s'havia recaptat tant a hores d'ara”, va assegurar Villamayor.

El PSC ha comptat amb dos aliats inesperats. Tant el Partit Popular com Convergència presten el seu suport, malgrat que van ser les primeres forces a demanar la renúncia de la ciutat. El regidor popular Alejandro Fernández s'atribueix un paper d'intermediació perquè el Govern espanyol acabi donant suport als Jocs i, per la seva banda, el pacte tancat a la Diputació de Tarragona entre el mateix Ballesteros i l'imputat Josep Poblet (Convergència) ha lubrificat tensions sociovergentes.

Quatre partits, en contra

La CUP, ERC i IC-V, en canvi, manifesten obertament que la millor solució per a la imatge de Tarragona és una retirada a temps. La recaptació de les aportacions privades, sostenen, només garanteix un terç de la quantitat prevista i el crèdit de 12 milions d'euros firmat per l'Ajuntament es planteja com una pesada llosa per a les arques municipals. La CUP té “seriosos dubtes sobre la creació d'ocupació” tenint en compte que seran els hotels de Salou els que es beneficiaran de les pernoctacions dels atletes, calculades al voltant de les 95.000.

Arga Sentís (ICV) va preguntar què passarà si s'arriba a la recta final de la preparació sense haver cobert el pressupost i, en aquest sentit, va sentenciar: “Si el pla B és que ens posem tots a fer entrepans de mortadel·la per als atletes, no sembla gaire viable”.

Tampoc el grup de Ciutadans, segona força política, amaga les seves reserves. “No farem cap acte de fe”, va assegurar Rubén Viñuales.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_