Selecciona Edició
Connecta’t

González demana una reforma que reconegui Catalunya com a nació

L’expresident assegura que no va voler comparar la situació actual amb el feixisme i ho atribueix a una “mala interpretació” de la seva carta a EL PAÍS

Felipe González, en una roda de premsa al juny
Felipe González, en una roda de premsa al juny

Felipe González ha respost avui a les crítiques rebudes des de Catalunya per la carta que va enviar als catalans des de les pàgines d’EL PAÍS diumenge passat. Els independentistes es van enfuriar especialment per la seva comparació de la situació actual a Catalunya amb “l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat”. En una entrevista a La Vanguardia, l’expresident espanyol assegura que hi ha hagut “mala interpretació” de les seves paraules i afegeix que no va voler dir “que hi hagi una intenció feixistitzant, o conduent al feixisme, avui a Catalunya”.

El matís, no obstant això, no impedeix que González cregui que “el model de convivència social” que va conèixer entre catalans s’hagi “deteriorat dramàticament”. Segons explica, “hi ha un discurs clarament dominant” i les opinions contràries al procés sobiranista s’amaguen. “El que sents en una taula no ho sents al carrer. Això suposa un empetitiment clar de les llibertats pròpies d’una societat molt diversa i plural”.

L’expresident reitera alguns dels arguments exposats a la carta i conclou que la solució per a l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya és una reforma constitucional que reconegui que Catalunya és una nació. “No tinc cap problema a reconèixer la identitat catalana i que es garanteixi constitucionalment [...]. La qüestió de la identitat fonamentalment està lligada a la llengua i a la cultura”. L’expresident creu que encara hi ha possibilitat d’un acord, que González inclou en un canvi més ambiciós que doni “un projecte de país” a Espanya.

Malgrat el seu desig, l’expresident veu lluny d’aquesta intenció tant Artur Mas com Mariano Rajoy. Del president català, insisteix que saltar-se la llei suposa “perdre la legitimitat democràtica” i arriscar-se al fet que es propiciï “una situació caòtica a Catalunya i a Espanya”. Al president del Govern espanyol li retreu que només busqui el frontisme, amb exemples com l’última reforma del Constitucional: “És una barbaritat”, conclou.

MÉS INFORMACIÓ