Selecciona Edició
Connecta’t

Una altra Espanya

El gir del Govern espanyol sobre els refugiats s’ha de traduir en veritable solidaritat

El Govern espanyol ha trigat a reaccionar, però ahir va anunciar un gir important en la seva política sobre refugiats. El president, Mariano Rajoy, es va referir al deure moral dels europeus i va afirmar que “no es pot renunciar de cap manera a donar asil a les persones que hi tinguin dret d'acord amb el dret internacional”. A més, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar la creació d'una comissió interministerial per abordar l'assumpte dels refugiats i coordinar-se amb els governs autonòmics i els ajuntaments. Aquesta rectificació hauria d'obrir una nova via en la política espanyola cap a posicions més solidàries, d'acord amb el que demanen els ciutadans.

Durant els últims dies, moltes ciutats i algunes comunitats autònomes havien fet un pas endavant, davant la falta de contundència en les respostes del Govern espanyol a la crisi migratòria. Les notícies sobre tragèdies en l'onada dels refugiats inundaven els mitjans de comunicació i alguns polítics europeus arrossegaven els peus davant d'un clam ciutadà de solidaritat. El lideratge d'Angela Merkel, François Hollande i Jean Claude Juncker ha servit perquè altres líders de la UE com David Cameron o el mateix Mariano Rajoy passin d'una posició tímida a una defensa del que ara anomenen el patrimoni europeu de la justícia social.

Benvingut sigui aquest gir en la política respecte als refugiats a Espanya. Però els anuncis d'ahir han de tenir una continuïtat i esquitxar altres aspectes de la política social que ha patit retallades durant els anys de la crisi. Fins ara, l'Executiu només s'ha referit als refugiats que sol·liciten asil polític, però està pendent l'assumpte de l'anomenada emigració econòmica, que tant afecta el nostre país. Després de l'aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, les devolucions en calent de persones que arriben il·legalment a Espanya són legals, malgrat els advertiments de la Comissió Europea en contra.

La història d'Espanya ens hauria de fer recordar que durant la Guerra Civil i la posterior dictadura del general Franco milions d'espanyols van ser acollits com a refugiats polítics en diversos països d'Europa i Amèrica. I tampoc es pot oblidar que l'emigració a la recerca de feina i una vida millor ha estat una constant al nostre país. És un record que hauria d'estar present en les decisions dels nostres governants.

De qualsevol manera, el que toca ara és actuar tan ràpid com sigui possible per resoldre el greu problema dels refugiats. És cert que cal esperar que la Unió Europea fixi una posició i unes regles d'actuació comunes; però, mentrestant, s'ha d'engegar la comissió ministerial i coordinar les innombrables propostes d'acolliment de persones empreses per ajuntaments, governs autonòmics, ONG i ciutadans particulars. Igual que fan falta solucions globals per a un problema global, és imprescindible organitzar i canalitzar aquest cabal de solidaritat que ha sorgit aquests dies a Espanya. I aprofitar aquest nou esperit per escometre altres tasques i resoldre problemes pendents.