La pressió ciutadana obliga els Estats a cedir amb els refugiats
Creada una comissió de set ministeris. La ministra d'Ocupació cita tot el sector
Després d'Alemanya, la pressió ciutadana ha obligat Espanya i el Regne Unit a acceptar més refugiats. En el cas espanyol, iniciatives com la creació d'una xarxa de ciutats que s'ofereixen a recollir asilats han fet que Mariano Rajoy digui que s'atendrà “a totes les persones que tinguin dret a l'asil i el sol·licitin”. El primer ministre britànic, David Cameron, també ha accedit a acollir al seu país "diversos milers" de refugiats, però no als que ja han arribat en onades a Europa, sinó als que es troben en camps de refugiats als països propers a Síria per evitar que les onades perilloses i de vegades mortals al Mediterrani i que es vegin sotmesos a les màfies que trafiquen amb la tragèdia.
La mobilització social, d'autonomies i dels principals ajuntaments –que han secundat la iniciativa de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de crear una xarxa de ciutats-refugi– ha fet reaccionar el Govern espanyol davant la crisi migratòria. El Consell de Ministres ha acordat crear una comissió interministerial i convocar la Conferència Sectorial de Migració, en què es troben representades les comunitats i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
El Govern espanyol havia contemplat fins ara amb distància l'actual crisi migratòria. L'arribada massiva de refugiats es produïa molt lluny de les seves costes, a Itàlia o Grècia, i la comparació li permetia, fins i tot, fer bandera de l'èxit de la seva política de cooperació amb els països de l'Àfrica nord-occidental, que ha reduït al mínim l'entrada d'immigrants il·legals per aquesta frontera d'Europa. Les imatges del cadàver d'Aylan, el nen sirià ofegat a les platges de Turquia, s'ha colat, no obstant això, a les llars espanyoles, i ha despertat una ona de solidaritat que ha enxampat el Govern espanyol amb el peu canviat i regatejant el contingent de refugiats que li reclamava la Comissió Europea.
Divendres, el Govern central ha intentat recuperar la iniciativa. Després del Consell de Ministres, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar la creació d'una comissió interministerial, presidida per ella mateixa, que s'encarregarà de coordinar les accions de set departaments: Interior, Exteriors, Defensa, Sanitat i Serveis Socials, Justícia i Educació. El Govern de Zapatero va crear una comissió similar, presidida per la que llavors era la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per afrontar la crisi de les piragües que arribaven a Canàrias, el 2006.
Cita amb Fátima Báñez
A més, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, convocarà la setmana que ve la Conferència Sectorial d'Immigració, en què hi ha representades les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Sáenz de Santamaría va reconèixer que la convocatòria de la conferència havia vingut motivada per la iniciativa d'ajuntament i comunitats autònomes d'oferir-se per acollir refugiats. "És un assumpte en què totes les administracions hem de treballar coordinadament, perquè no és un problema d'avui ni de demà, sinó que haurem de gestionar-ho a curt i mig termini. El que farem és posar en comú les capacitats que tenim totes i cadascuna de les administracions. Aquesta ha de ser una política d'Estat".
El president Mariano Rajoy també es va referir, en la seva compareixença amb el primer ministre britànic, David Cameron, a la iniciativa de Colau. Després de qualificar-la de "lloable", va advertir de la necessitat "d'ordenar aquest procés" i "anar tots junts".
El que no van revelar ni Rajoy ni Santamaría és quants refugiats està disposada a acollir Espanya. El president va al·legar que la Comissió Europea encara no ha presentat formalment la seva proposta de repartir entre els Estats membres 120.000 nous refugiats arribats a Itàlia, Grècia i Hongria, que se sumarien als 40.000 que va proposar abans de l'estiu. "No sabem a quantes persones hem d'acollir", va admetre Rajoy. Un dels objectius de la comissió interministerial serà precisament preparar l'oferta espanyola per a la reunió de ministres de Justícia i Interior de la UE, prevista per al dia 14. L'únic que està clar és que la xifra de 2.739 refugiats que va oferir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha estat depassada pels esdeveniments i haurà de revisar-se a l'alça.
Londres acollirà milers d'asilats però no els arribats il·legalment
El primer ministre britànic David Cameron ha fet una esmena a la totalitat de la política de la Unió Europea davant de la crisi migratòria. Està disposat a rebre "milers" de fugits de la guerra, sobretot de Síria. Però no acollirà cap dels demandants d'asil que han aconseguit arribar a Europa, sinó que els recollirà dels camps de refugiats dels voltants de Síria. Segons Cameron, aquesta és l'única manera de no encoratjar els qui fugen de la guerra a posar-se en mans de les màfies per emprendre perilloses travessies pel Mediterrani o els Balcans. El que no va revelar Cameron és quantes persones trobaran asil al seu país. Va parlar de "diversos milers", mentre que l'Alt Comisionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) els va xifrar en 4.000.
Amb aquest argument, el primer ministre britànic va rebutjar les quotes proposades per la Comisió Europea per redistribuir entre els Estats de la UE fins a 160.000 refugiats arribats a Itàlia, Grècia i Hongria, malgrat que el Regne Unit no forma part del tractat Schengen i el repartiment no l'afecta.
A qui sí que afecta és Espanya, que "ha recolzat i recolzarà" el sistema de quotes, tot i que només serveix per afrontar “un problema puntual” i fa falta un enfocament global i a llarg termini, que inclogui la cooperació amb els països d'origen i trànsit de la immigració, segons el president Mariano Rajoy.
Al seu costat, Cameron va presumir que el Regne Unit és un dels pocs països que compleixen l'objectiu de destinar el 0,7% del PIB a l'ajuda al desenvolupament i va anunciar que destinarà 100 milions de lliures més (137 d'euros) a la crisi humanitària a Síria, la qual cosa eleva a 1.000 milions l'ajuda des del 2012.
D'altra banda, Rajoy va prometre adoptar una actitud "constructiva i flexible" davant les reformes que reclama Cameron per convèncer els britànics que votin a favor de quedar-se a la UE i va qualificar de “molt positives” les seves idees. Cap dels dos mandataris va fer referència al contenciós de Gibraltar.
Sobretot perquè Rajoy va haver d'admetre ahir una obvietat: que totes les persones amb dret a l'asil han de ser acollides. És una "obligació moral", com ell va dir, però també legal, d'acord amb els convenis internacionals. "Europa no pot renunciar a donar asil a aquelles persones que hi tinguin dret. Espanya tindrà una postura constructiva i positiva i a totes les persones que tinguin dret a asil se'ls atendrà i hi col·laborarem amb la Unió Europea", va proclamar. Espanya rep molt poques sol·licituds d'asil (5.615 el 2014), però la xifra s'ha triplicat des de principis d'any, segons Rajoy.
