Selecciona Edició
Connecta’t

Molt en joc

Espanya, en plena reconversió i sense recanvis en diversos llocs, afronta un partit vital per a la classificació per a l'Eurocopa contra Eslovàquia

Del Bosque acudeix a la sala de premsa del Tartiere.
Del Bosque acudeix a la sala de premsa del Tartiere. REUTERS

Entre l'afició nia un corrent de menyspreu cap a les jornades de seleccions. Una molèstia això del parèntesi a la Lliga per donar cabuda amb fòrceps a partits internacionals de llargues i moltes vegades avorrides fases de classificació. Però aquesta vegada, Espanya se la juga. No està davant d'un desafiament menor. Una ensopegada contra Eslovàquia (La 1, 20.45 h), líder inesperat del grup amb tres punts d'avantatge respecte als espanyols, deixaria l'equip de Del Bosque molt tocat. Per la seva credibilitat, afeblida des de la patacada al Brasil, i perquè una victòria local d'Ucraïna contra Bielorússia deixaria la roja en igualtat amb aquella, que ha de visitar a Kíev en l'última jornada, el 12 d'octubre. Només hi ha plaça segura per als dos primers, així que aquesta Espanya vacil·lant ni molt menys està fora de perill, per impossible que sembli.

Eslovàquia és una d'aquelles seleccions que amenaça la jerarquia del futbol europeu, com les esponeroses Gal·les i Islàndia. Rumb a l'Eurocopa de França, són molt pocs els favorits que no senten un pessigolleig incòmode. Contra Espanya, els eslovacs no comptaran a Oviedo amb la seva parella titular de centrals, entre els quals Skertel, del Liverpool, una de les seves principals referències. I tampoc hi haurà Weiss, exjugador de l'Espanyol, que va ser un maldecap per a la roja en la seva caiguda a Zilina l'octubre passat. Amb tot, es tracta d'un conjunt combatiu, ben organitzat, que es blinda sense rubor amb sis defenses encadenats i surt a la carrera per les bandes.

S'espera Thiago

Al davant, una Espanya esquerdada, en la qual ja només hi ha abundància al mig camp, tot i que en una posició tan categòrica com la de Busquets gairebé no hi hagi alternatives. Sí en el seu perímetre, on a l'espera de Thiago són determinants Iniesta, Silva, Cazorla –els tres presumibles titulars avui–, Cesc, Mata, Isco, Koke... Futbolistes de gran categoria que han de carregar ara amb el pes de Xabi i Xavi, marcar els temps de joc. Només als laterals hi ha també recanvis, amb Juanfran, Carvajal, Alba, Bernat i Gayá. A la resta de la bastida Espanya va amb el just. Com a símptoma d'aquests temps, el Reial Madrid, una de les inqüestionables sustentacions històriques de la selecció, va allistar com a titular contra el Betis, fa una setmana, un únic seleccionable, Sergio Ramos.

Per diferents avatars, avui Casillas –que complirà cent partits com a capità està només a la porteria. De Gea ha estat tot l'estiu arrestat per Van Gaal, com Víctor Valdés. Sergio Rico ha perdut peu amb Beto en aquest inici de curs, com Kiko Casilla amb Keylor Navas. A la Lliga no hi ha gaire més. N'hi ha prou de fer un cop d'ull a les porteries dels cinc representants a la Champions: Ter Stegen, Bravo, Navas, Oblak, Ryan i Beto. En els centrals és encara pitjor, no hi ha veta a la vista més enllà de Piqué i Ramos. Bartra té un escamot per davant amb Mascherano, Mathieu i Vermaelen, com Nacho amb Pepe i Varane. A l'Atlètic hi regnen dos uruguaians (Giménez i Godín) i un montenegrí (Savic), al València, un alemany (Mustafi), un portuguès (Vezo) i un tunisenc (Abdennour), i al Sevilla, dos francesos (Rami i Kolodziejczak), un lusità (Carriço) i un argentí (Pareja). Com a recanvis, Del Bosque va posar el radar en Javi Martínez, però les lesions l'han disminuït, i San José, de l'Athletic, però el seu tècnic, Ernesto Valverde, l'ocupa com a mig centre.

Escassedat a dalt

A la davantera tampoc hi ha un gran viver. Morata, un projecte il·lusionant, fa un mes que està a la infermeria, i Diego Costa mai ha estat Diego Costa amb Espanya. Al marge de Pedro, un valor segur amb la roja, queda Paco Alcácer, ara suplent de Negredo, que tampoc va arribar mai a assentar-se com a internacional, el mateix que Soldado i Llorente, tots dos de retorn a la Lliga.

Amb aquest panorama, l'equip no té més remei que resoldre com sigui els quatre partits que li queden (Eslovàquia, Macedònia, Luxemburg i Ucraïna) i creuar els dits perquè canviï el paisatge abans de l'Eurocopa francesa del juny vinent.

 

MÉS INFORMACIÓ