Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge no veu delicte en els negocis dels germans de Felip Puig

El magistrat arxiva la causa malgrat els dubtes sobre l'"origen i destinació" dels diners transferits per un fons inversor a Jordi Puig

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al Parlament. Ampliar foto
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al Parlament.

El jutge ha arxivat la causa contra dos germans del conseller d'Empresa, Felip Puig, que havien estat imputats per blanqueig de capitals. Després d'un any d'investigació, el magistrat conclou que “no ha quedat degudament justificada la perpetració del delicte” per part de Jordi Puig, exsoci de Jordi Pujol Ferrusola, i d'Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya. El cas va arrencar amb un informe policial que alertava sobre una transferència de 250.000 euros d'un fons inversor del Canadà a una empresa immobiliària de Jordi Puig. El banc va bloquejar l'ingrés per risc de blanqueig i va alertar les autoritats.

En la seva declaració com a imputat, Jordi Puig va defensar que els diners havien de servir per finançar la compravenda d'un local a Vilanova i la Geltrú. L'operació “no es va dur a terme”, diu el jutge, que ressalta, a més, que les explicacions donades per l'inversor, Francis Leclerc, “no van ser clares” ni “semblen encaixar amb el tràfic ordinari” de capitals. Entre altres coses, Leclerc “no recorda haver signat” el document ni “pot concretar què pretenia fer Jordi Puig amb aquells diners”. Malgrat els dubtes sobre “l'origen i la destinació dels diners”, la falta d'indicis porta el jutge a arxivar la causa, tot i que només de manera provisional. En el cas d'Oriol Puig, l'arxiu és definitiu, ja que estava desvinculat d'una altra de les empreses investigades quan van passar els fets.

Jordi Puig manté un deute de 175.000 euros contret amb Leclerc perquè “hauria disposat finalment d'aquests diners per a altres finalitats”. Malgrat tot, remarca el magistrat, “no consta que Leclerc hagi demandat Puig”. De fet, al contracte entre tots dos no es van incloure “garanties de devolució”. Segons va declarar Leclerc, “la garantia era política”: l'inversor creia que “algú proper a un polític” (com un germà) “no pot cometre estafa”.

MÉS INFORMACIÓ