Selecciona Edició
Connecta’t

El gendre dels Tous accepta una pena menor i evitarà la presó

Lluís Corominas pacta amb la Fiscalia una condemna de dos anys de presó per "imprudència" en la mort d'un assaltant del xalet familiar

Lluís Corominas, gendre dels Tous, declarant el 2011 a l'Audiència de Barcelona.
Lluís Corominas, gendre dels Tous, declarant el 2011 a l'Audiència de Barcelona.

Nou anys després, el cas Tous arriba definitivament a la seva fi. Lluís Corominas, gendre de la família de joiers, ha acceptat ser condemnat a una pena mínima (dos anys de presó) per haver disparat mortalment un dels homes que va intentar assaltar el xalet familiar el 2006. Corominas evitarà amb això l'ingrés a la presó, ja que la Fiscalia sol·licitarà a l'Audiència de Barcelona que deixi en suspens la pena. El pacte amb el ministeri públic evita, a més, que es repeteixi el judici pel succés, tal com havia ordenat el Tribunal Suprem. En la primera ocasió, un jurat popular va absoldre el gendre dels Tous en considerar que va actuar en legítima defensa i pres d'una "por insuperable".

L'acord, avançat avui per La Vanguardia, implica que Corominas es reconeix autor d'un delicte d'"homicidi per imprudència greu professional". La Fiscalia l'acusava, inicialment, d'homicidi intencionat i demanava una pena molt més gran: set anys i mig de presó. Segons l'escrit acordat ara per les parts, Corominas actuava com a "coordinador de la seguretat privada de la família Tous" quan van tenir lloc els fets. Alertat de la presència d'"intrusos" a l'habitatge de Sant Fruitós de Bages, l'acusat va pujar al seu cotxe i va veure dos sospitosos dins d'un altre vehicle, que van intentar escapar.

El pacte amb la Fiscalia evita un nou judici; en el primer, un jurat popular va absoldre Corominas

La Fiscalia considera ara que Corominas "va efectuar dos trets" per "impedir la fugida" dels assaltants. El gendre dels Tous era "conscient del risc que això suposava per als ocupants del vehicle", però "confiava, no obstant això", en què la seva acció "no produís cap lesió". Gazmend Sinani, un dels assaltants d'origen albanokosovar, va rebre un tret al cap i va morir al cap de dos dies. Anava desarmat.

El relat que defensa la Fiscalia no té res a veure amb el que va mantenir després del primer judici. La institució va remarcar llavors que Corominas va disparar dues vegades i a menys d'un metre de distància dels assaltants. El va acusar, a més, d'haver actuat de forma "conscient" i va descartar que fos víctima del pànic, un dels arguments que va esgrimir la defensa i que va acabar convencent el jurat. La fiscal va demanar llavors que Corominas fos declarat culpable per evitar que "s'obri una porta perillosa per a la pau social de l'Estat".

El 2011, el jurat va declarar "no culpable" Corominas en considerar que va disparar "per la por que sentia". La Fiscalia va recórrer el veredicte i va començar llavors un llarg procés de resolucions judicials fins que, el juny passat, el Tribunal Constitucional va acceptar que es repetís el judici. La vista estava programada per a finals de mes, però el pacte de conformitat entre la defensa i la Fiscalia la fa ara innecessària. D'aquí a uns dies, està previst que l'Audiència de Barcelona ratifiqui l'acord.

En el document signat per les dues parts, la Fiscalia anuncia que no s'oposarà a la petició de Corominas que li sigui suspesa l'execució de la pena. A més que manca d'antecedents penals, el ministeri públic valora que l'acusat ja ha satisfet íntegrament la responsabilitat civil. A l'inici de l'any, va indemnitzar la vídua de Gazmend Sinani amb 300.000 euros i, ara, ha pagat també als seus pares.