Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Encara hi ha jutges a Catalunya

L'Estat de dret: la independència dels jutges enfront de la tirania i l'arbitrarietat del poder polític; la primacia de la llei, expressió de la sobirania popular

"M'alegra comprovar que encara hi ha jutges a Berlín". La llegenda atribueix la frase al rei de Prússia Frederic II el Gran. Molest perquè un molí situat a prop del seu palau li espatllava les vistes, el rei va enviar un emissari perquè el comprés pel doble del seu valor, per després tirar-lo a baix. El moliner va declinar l'oferiment. El rei va insistir doblant l'oferta, però el moliner no va afluixar la corda. Llavors, Frederic II el va comminar a acceptar l'oferta sota l'amenaça d'un decret d'expropiació sense cap compensació. Poc abans d'esgotar-se el termini donat, el moliner es va presentar davant del rei, que estava convençut que el seu súbdit s'ho hauria repensat i comprès la magnanimitat del seu oferiment. No obstant això, el moliner va sorprendre el rei lliurant-li una ordre judicial que prohibia a la Corona expropiar i demolir un molí sense una altra motivació que la seva satisfacció personal. Després de llegir la resolució, i quan tothom esperava que s'encengués d'ira, el rei va mirar el moliner i va exclamar satisfet: “M'alegra comprovar que encara hi ha jutges a Berlín”.

El “jutge de Berlín” simbolitza l'Estat de dret: la independència dels jutges enfront de la tirania i l'arbitrarietat del poder polític; la primacia de la llei, expressió de la sobirania popular, la garantia que tots els ciutadans són iguals davant de la llei i la subjecció dels poders públics a l'ordenament jurídic. Aquesta cèlebre història m'ha vingut a la memòria després de veure la reacció de la plana major de la candidatura Junts pel Sí després dels registres policials de la seu de Convergència (CDC) i de la fundació CatDem. La reacció de CDC era previsible conforme a la doctrina Pujol: tot és una estratègia de l'Estat, concretament del Govern central, per perjudicar el procés secessionista, un altre atac a la dignitat de Catalunya. Per sort, per a molts catalans l'espantall de la conspiració planetària contra Catalunya comença a resultar tan inversemblant com la conxorxa judeomaçònica d'antany.

Era d'esperar que els convergents traguessin la pols al manual del pare fundador, però el que no era al guió era que els seus ara socis, amb Raül Romeva al capdavant, sortissin en tromba a recitar la lletania del cec (“I no obstant això amb la teva mà guies i a les palpentes toco el que amb prou feines veig, i dic per ventura perquè somriguis el que no crec”, parafrasejant Rubén Darío). Poc els importa als qui toquen a les palpentes que els registres fossin ordenats per un jutge de primera instància i instrucció del Vendrell, en el marc d'una investigació que s'inicia arran de la denúncia d'una regidora d'ERC! a l'Ajuntament de Torredembarra.

Quan Junts pel Sí atribueix el registre de CDC i CatDem a maniobres del Govern central per fer descarrilar el procés secessionista, no només està posant en dubte l’Estat de dret sinó l’honradesa del jutge

La guàrdia pretoriana de Mas recela fins i tot de la data triada per dur a terme els registres, perquè coincideix amb el primer acte multitudinari de Junts pel Sí. És el que té atapeir el calendari de dies històrics, que després cap dia és bo perquè l'Estat de dret funcioni.

No obstant això, així funciona un Estat de dret. Una vegada s'admet a tràmit una denúncia, el procés judicial és inexorable. I no oblidem que la denúncia es presenta davant d'un jutge ordinari les decisions del qual estan fonamentades en criteris estrictament jurídics i no d'oportunitat política. És veritat que des que Jordi Pujol es va destapar com a independentista han sortit a la llum totes les seves corrupteles i les del seu partit. Però no és menys cert que des de llavors també hem conegut casos com l'escàndol dels ERO o el cas Rato, que afecten partits contraris a la causa secessionista. Fins i tot hem vist la imputació de la infanta Cristina. Potser algú amb dos dits de seny pot sostenir que aquests processos són atacs a la dignitat d'Espanya?
Quan Romeva, Forcadell i companyia atribueixen els registres a maniobres del Govern per fer descarrilar el procés secessionista, no només estan posant en dubte el nostre Estat de dret sinó que estan qüestionant la independència i l'honradesa del jutge del Vendrell i, per tant, la de tots els jutges d'aquest país. Potser es creuen que als jutges els importa un rave la pròpia reputació? No, senyors, la immensa majoria dels jutges d'aquest país exerceixen el seu càrrec amb la millor diligència i netedat possibles. Ells són els primers interessats perquè les seves actuacions resultin procedents i ajustades al dret.

A alguns ens alegra comprovar que encara hi ha jutges a Catalunya. És clar que a uns altres, no tant.

Nacho Martín Blanco és periodista i politòleg.