Selecciona Edició
Connecta’t

La Comissió demana als Estats que es reparteixin 120.000 refugiats més

L'Executiu comunitari dissenya un mecanisme permanent de distribució

Un grup de refugiats intenten pujar a bord d'un tren a l'estació de trens Keleti a Budapest (Hongria).
Un grup de refugiats intenten pujar a bord d'un tren a l'estació de trens Keleti a Budapest (Hongria). EFE

Brussel·les vol que el controvertit repartiment de refugiats entre països europeus es converteixi en un pilar de la política migratòria. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, proposarà als Estats membres un nou contingent de 120.000 demandants d'asil per resituar des d'uns països a uns altres, segons expliquen a EL PAÍS fonts comunitàries. La xifra triplica els 40.000 inicialment proposats al maig i eleva a 160.000 el nombre total de refugiats subjectes a reubicació per alleujar els països més pressionats pel flux d'entrades.

Juncker detallarà aquesta i altres mesures en el discurs sobre l'Estat de la Unió que pronunciarà dimecres que ve al Parlament Europeu. Més enllà de la xifra, la principal novetat consisteix que els refugiats que es reparteixin no procediran només de Grècia i Itàlia, com en l'esquema anterior, sinó també d'Hongria, país de trànsit dels migrants que entren en gran mesura per Grècia i creuen els Balcans per acabar demanant asil a Alemanya o més al nord. Amb aquest reconeixement a les necessitats d'Hongria, Brussel·les espera també suavitzar les fortes reticències de Budapest i d'altres governs de l'Est d'Europa cap al repartiment d'estrangers i qualsevol altre intent de donar una solució europea al drama migratori.

Amb aquestes solucions conjunturals, el president comunitari presentarà ja al Parlament un mecanisme permanent per repartir automàticament els refugiats quan hi hagi una situació d'emergència com l'actual. Es tracta que no calgui batallar cada vegada per les xifres, sinó que els Vint-i-vuit assumeixin responsabilitats en matèria d'asil quan un o diversos Estats experimentin pics de demanda, com passa ara.

L'Executiu comunitari lliurarà també als Estats l'anomenada llista de països segurs, que permet a les autoritats tramitar de manera ràpida –i en bona mesura desestimar– les sol·licituds d'asil provinents d'aquests territoris. Almenys tots els països candidats a integrar la UE conformaran aquesta llista, segons les mateixes fonts. Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Turquia integren aquest grup. Encara que el dret a demanar asil sempre ha de ser examinat individualment, amb aquesta llista a la mà els països podran resoldre amb celeritat les sol·licituds d'aquests ciutadans i decretar la tornada als seus llocs d'origen.

El paquet d'emergència inclourà també la creació d'un fons fiduciari al qual els països facin aportacions per al desenvolupament de països africans, origen i trànsit d'una part dels fluxos migratoris. Així i tot, el gruix dels demandants d'asil procedeixen ara de Síria, l'Iraq i l'Afganistan, zones conflictives de les quals seguiran sortint ciutadans a la recerca d'un futur.

Totes aquestes propostes –encara en discussió i subjectes a modificacions– hauran de ser examinades el proper 14 de setembre pels ministres de l'Interior de la UE, que es reuniran a Brussel·les per abordar la crisi migratòria. Abans d'estiu, la ferma oposició d'Espanya, el bloc de l'Est i els bàltics va fer fracassar la meta dels 40.000 resituats en dos anys, encara que els països en van arribar a pactar 32.000 i van prometre revisar la xifra al desembre. L'agreujament de la crisi durant juliol i agost i la pressió de la cancellera alemanya, Angela Merkel, perquè els països s'impliquin més en aquest problema han vençut algunes resistències. Principalment la d'Espanya, ara molt més favorable que abans a acollir un nombre més gran de refugiats dels arribats a Itàlia i Grècia.

Vista la urgència que exigeix fer front a aquesta situació, els ministres podrien, ja en la seva reunió del 14 de setembre, començar a adoptar algunes mesures. Malgrat tot, seguirà sent difícil vèncer les resistències de l'Est: Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia celebraran aquest divendres una trobada a Praga per presentar un front comú en matèria migratòria, previsiblement contrari al repartiment de refugiats. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha acudit aquest dijous a Brussel·les per entrevistar-se amb Juncker, amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i amb el del Parlament Europeu, Martin Schulz. Els tres mandataris intentaran moderar la postura d'Orbán, molt contrària a la immigració, mentre el líder hongarès demanarà comprensió i fons per fer front als fluxos d'estrangers que arriben al seu país.