_
_
_
_
_

“Els fills se’m van escapar de les mans”

El nen de 3 anys i el seu germà, també mort en el naufragi, procedien de Kobane

Andrés Mourenza
Un policia recull el cadàver d'un nen en una platja de Turquia.
Un policia recull el cadàver d'un nen en una platja de Turquia.ap

Va sobreviure a les bombes i a la guerra, però no al mar ni a les barreres geogràfiques i legals que separen un Pròxim Orient en flames d'Europa. El nen sirià la fotografia del qual s'ha convertit en el símbol del drama dels refugiats –amb la seva diminuta samarreta vermella i els seus pantalons blaus, estès sense vida a la turística platja turca d'Ali Hoca Burnu, llepant-li la cara les mateixes onades del mar que el van matar– ha estat identificat com Ailan Kurdi. Només tenia 3 anys. La seva família havia intentat demanar asil al Canadà.

La barca inflable en la qual viatjaven la família de l'Ailan i altres refugiats sirians –un total de sis persones– va sortir dimarts a la nit de la península de Bodrum (sud-oest de Turquia) amb destinació a l'illa de Kos. Però mai va arribar al seu destí. Amb el petit sirià va morir el seu germà, Galib (de 5 anys), la seva mare, Rihan Kurdi (de 35 anys), i un jove de 18 anys. Només dues persones, una de les quals és el pare de la família Kurdi, Abdul·lah, van aconseguir ser rescatades pels guardacostes turcs.

Abdul·lah Kurdi, el pare del nen ofegat la imatge del qual s'ha convertit en símbol de la tragèdia dels refugiats sirians, ha relatat la tragèdia: "La guàrdia costanera [turca] ens va detenir i després ens va alliberar. Nosaltres mateixos vam aconseguir un bot i vam començar a remar cap a Kos", ha explicat. "Després d'allunyar-nos uns 500 metres de la costa, al bot va començar a entrar aigua i se'ns van mullar els peus. A mesura que augmentava l'aigua, s'estenia el pànic. Alguns es van posar dempeus i el bot va bolcar. Jo sostenia la meva dona de la mà", ha recordat. "Les mans dels meus dos nens se'm van escapar de les meves, vam intentar quedar-nos al bot, però l'aire disminuïa. Tothom cridava en la foscor. Jo no aconseguia que la meva dona i els meus fills em sentissin", ha afegit.

"Vull que tothom vegi el que ens ha passat al país al qual vam venir a refugiar-nos de la guerra. Volem que el món ens pari atenció perquè puguin prevenir que això els passi a uns altres. Que ells [els seus fills i la seva dona] siguin els últims”, ha declarat. El seu pla ara és tornar al seu país: "M'enduré els cossos primer a Suruç [ciutat turca a la frontera amb Síria] i després a Kobani [Síria]. Passaré la resta de la meva vida allà", ha explicat.

D'acord amb els mitjans locals, els Kurdi havien escapat de Kobane, la ciutat kurdosiriana fronterera amb Turquia que, durant gairebé mig any, va ser terriblement assetjada per l'Estat Islàmic. Amb tot, dues fonts del govern cantonal de Kobane consultades per aquest diari afirmen que encara no s'ha pogut confirmar el seu origen: “Estem intentant identificar la família, però el seu cognom és molt genèric i, a més de Kobane, hi ha Kurdi a les zones de Raqqa, Alep i Homs”, ha assegurat a EL PAÍS el viceministre d'Exteriors de Kobane, Idris Nassan. Una altra font governamental ha explicat que “de mica en mica” la majoria dels refugiats que van fugir de Kobane “estan tornant” després que les milícies kurdes hagin assegurat el seu control sobre el terreny: “Però n'hi ha alguns, que van fugir a Turquia abans del setge de l'Estat Islàmic, que sí que volen escapar a Europa, la majoria parla d'anar a Alemanya”.

Pel que sembla aquesta no era la destinació preferida pels Kurdi, que podrien haver intentat obtenir un visat per al Canadà, segons la premsa d'aquest país. En unes declaracions citades pel diari Ottawa Citizen, la tia del petit Ailan, Teema Kurdi, resident a Vancouver des de fa més de 20 anys, ha explicat que l'Oficina de Ciutadania i Immigració del Canadà va rebutjar la petició d'asil que els seus parents havien sol·licitat en una representació consular canadenca a Turquia.

"Jo estava intentant apadrinar-los, i els meus amics i els meus veïns em van ajudar amb els dipòsits bancaris, però no vam poder aconseguir treure'ls i per això van pujar en un bot", ha precisat la tia al diari canadenc. "Jo fins i tot els pagava el lloguer a Turquia, però és horrible la manera en què tracten els sirians allà", ha afegit.

L'Ailan i el Galib no van ser els únics nens que van morir aquella nit fatídica. Una altra embarcació va naufragar mentre seguien la mateixa ruta que el bot dels Kurdi. Vuit persones van morir, entre les quals hi havia un nadó de 9 mesos, dos bessons d'un any i mig i dos germans de 9 i 11 anys. En aquesta barca, amb capacitat per a 10 ocupants, hi viatjaven 17 refugiats sirians, així que es creu que va ser l'excés de pes el que va enfonsar el bot. Només set persones van sobreviure i dues encara no han estat trobades, tot i que un oficial de l'Armada turca citat per Reuters va reconèixer que gairebé no hi ha esperança de trobar amb vida els desapareguts. Un dels supervivents, entrevistat per l'agència turca DHA, va afirmar que havien pagat 2.050 euros per cap als traficants que van organitzar el viatge de la costa turca a l'illa grega de Kos.

Pràcticament tots els mitjans turcs porten avui a la portada la foto del petit Ailan Kurdi amb grans titulars en què s'acusa la comunitat internacional de romandre impassible al drama migratori que es viu a l'Egeu. “El 2015, el nombre de refugiats sirians a Turquia ha arribat als 2 milions; al Líban, amb una població de 4,5 milions, n'hi ha 1,1 milions –escriu Celal Özcan al diari Hürriyet–. Els 28 països de la Unió Europea, que estan entre els més rics del món, han rebut 338.000 refugiats durant els primers set mesos d'aquest any. La UE, que ha celebrat cimera rere cimera per intentar rescatar Grècia de la fallida, és incapaç de posar-se d'acord sobre els refugiats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_