Selecciona Edició
Connecta’t

La societat espanyola es mobilitza per acollir refugiats de guerra

Autonomies, ciutats i organitzacions no governamentals responen davant la crisi migratòria

Un grup de refugiats arriba a l'illa grega de Lesbos, aquest dijous. Ampliar foto
Un grup de refugiats arriba a l'illa grega de Lesbos, aquest dijous. AFP

Ciutats i comunitats autònomes espanyoles han fet un pas endavant com a sortida a la falta d'una resposta contundent de l’Executiu a la crisi de refugiats més greu que viu Europa des de la Segona Guerra Mundial. Mentre que en altres països europeus els governs i la ciutadania fa mesos que estan lliurats als refugiats, la resposta espanyola ha estat fins ara mínima. D'una banda, l’Executiu s'ha negat a assumir la quota d'acolliment de refugiats que li exigia Brussel·les. De l’altra, les mancances del sistema d'acolliment espanyol, afectat per les retallades, no han estat solucionades amb la rapidesa necessària. Governs regionals i municipals ofereixen ara places per als refugiats i exigeixen al Govern espanyol un pla.

Les imatges de centenars de refugiats amuntegats a Budapest o en barques pneumàtiques intentant arribar a la costa grega han sacsejat les consciències espanyoles en els últims dies. La foto de l’Aylan, un sirià de tres anys ofegat quan venia a Europa, ha transformat la preocupació en indignació d'una societat en què, a diferència també d’Alemanya, no s'han registrat atacs xenòfobs. L'última enquesta del CIS sobre la qüestió reflecteix que un 77,8% dels espanyols dóna suport a l'acolliment de refugiats.

Des del gener, Espanya ha rebut 6.202 sol·licituds d'asil, segons el Ministeri de l’Interior. Es tracta d'una xifra superior a la de tot el 2014 i de més del doble que la del 2012. Són xifres insignificants comparades amb les d’Alemanya, que preveu rebre 800.000 sol·licituds aquest any. Així i tot, han desbordat un sistema més preparat per a l'acolliment d'immigrants que de refugiats.

L’alcaldessa de Barcelona va proposar dimarts crear una xarxa de ciutats

que acullin els refugiats

La proposta de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (Barcelona en Comú), de crear una xarxa de ciutats que aculli les persones que fugen de Síria i de l’Iraq ha estat ben rebuda per les grans ciutats espanyoles. Madrid, Oviedo, la Corunya, Màlaga i Alacant, entre altres ciutats, han confirmat la seva participació. Les autonomies busquen ara també la manera de col·laborar. L’Ajuntament de Madrid ha aprovat una partida de 10 milions d'euros per a un pla de suport integral d'acolliment a refugiats. El pla vol oferir protecció "integral", "solucions d’habitatge" i suport escolar, psicològic i burocràtic als refugiats a la capital.

La vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, de Compromís, que governa en coalició amb els socialistes, va assenyalar aquest dimecres a EL PAÍS que València oferirà, d'acord amb l’Ajuntament, instal·lacions públiques com a centres d'acolliment per a refugiats. "És un drama al qual cal donar respostes amb recursos. Disposem de 110 mediadors socials que poden ajudar a facilitar l'asil a les persones que fugen, més del 40%, nens", ha destacat Oltra, que qualifica que és una "vergonya" el que està passant. El Govern valencià ha proposat, amb Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), parlar amb les entitats bancàries perquè considerin la possibilitat de cedir pisos buits.

Llit durant sis mesos

La Generalitat de Catalunya està disposada a acollir els refugiats que els corresponguin, però demana al Govern espanyol que assumeixi la xifra que li demana la Comissió Europea com més aviat millor. Asseguren que disposen de 28 llits, dels quals els refugiats podrien disposar durant sis mesos. La Comunitat de Madrid, presidida per Cristina Cifuentes (PP), ha deixat clar que se sumarà a l'acolliment, però argumenten que és el Govern central i la UE els que han de prendre les decisions, no les ciutats o les comunitats autònomes.

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo (PP), ha anunciat que la seva comunitat s'ofereix a acollir 300 refugiats sirians i que prestarà també col·laboració a les famílies que vulguin acollir migrants. "Estem en disposició d'acollir fins a 300 refugiats sirians sense inconvenients", assegura Nuñez Feijóo. Navarra podria acollir-ne 300 més.

El Govern andalús ha afirmat que "està a la disposició del Govern espanyol". No obstant això, ha qualificat a l’Executiu de Rajoy de "mesquí" i l’insta a "agafar les regnes" per establir un programa de resposta. El Govern basc també ha demanat al central que convoqui "sense demora" totes les comunitats autònomes i els implicats en l'atenció a refugiats per fixar una "posició comuna" davant la reunió d'emergència que celebrarà el 14 de setembre la UE. El País Basc va registrar el 2014 un total de 99 sol·licituds d'asil, però només 10 d’aquestes es van resoldre favorablement, segons dades de CEAR-Euskadi.

El Govern de l’Aragó demana a Rajoy que accepti el contingent de refugiats que proposa Europa, i assegura que és necessari elaborar un pla que prevegi la seva integració en el territori; és a dir, no només sostre i menjar, sinó també escolarització dels menors.

En les èpoques de bonança econòmica, amb els sis mesos d'acolliment inicial n’hi havia prou perquè molts refugiats que parlaven l'idioma trobessin feina en sectors com la construcció i aconseguissin ser autònoms. Avui, un refugiat sirià que no parli espanyol difícilment trobarà feina a Espanya.

Amb informació de María Josep Serra, Mikel Ormazabal, Sonia Vizoso, Silvia Rodríguez, Lucía Bohórquez, Concha Montserrat, Camilo S. Baquero, Raúl Limón, Virginia Martínez i Sergio Lillo.

 

MÉS INFORMACIÓ