Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

El senyor Melero es queda sense la firma de Soraya

Visita exprés de la vicepresidenta i de la secretària general del PP a l’escola d’estiu del partit

Soraya Saénz de Santamaría amb Javier Arenas, a Lloret de Mar.
Soraya Saénz de Santamaría amb Javier Arenas, a Lloret de Mar.

Francesc Melero, director general del grup hoteler Evenia, fa guàrdia amb el llibre de visites del resort Olympic Palace de Lloret de Mar. El llibre està obert per una pàgina en blanc amb un bolígraf al damunt. El senyor Melero –així es dirigeixen a ell els empleats– està impacient. Vol immortalitzar el pas per l'hotel dels grans noms del Partit Popular. Dues pàgines enrere, amb data de maig del 2015, hi ha una imatge d'Artur Mas signant el llibre. Encara més lluny en el temps apareixen Oriol Junqueras, Carme Chacón i Duran Lleida. Deixo el llibre obert per la foto de Mas però el senyor Melero passa ràpid la pàgina dedicant-me un somriure forçat. A Melero ja se li ha escapat Maria Dolores de Cospedal: “m'han dit que tenia pressa”. La secretària general del PP ha passat una hora a Lloret i ha marxat a corre-cuita amb els seus assessors, acomiadada per Sánchez Camacho, que els cridava: “adéu, guapíssims! Adéu!”.

Melero confia que no se li escapi Soraya Sáenz de Santamaría, els organitzadors li han dit que l'hi comentaran, però la vicepresidenta es dirigeix vint minuts a l'auditori i marxa a tota castanya. Melero la veu marxar, impotent, des de la plaça d'accés a l'hotel. A l'escola s'hi queden primeres espases del PP com Alfonso Alonso, Xavier García Albiol, Camacho o Alberto Fernández Díaz, però l'hotel no té interès en les seves firmes i guarda el llibre de visites. “Dissabte ho intentarem amb el president Rajoy”, explica Melero.

La participació de les dues estrelles de la inauguració de l'escola d'estiu ha estat tan fugaç que no han pogut gaudir de les instal·lacions de l'Olympic Palace: els seus tobogans, el vaixell pirata i diverses piscines. L'únic que han conegut de Lloret és la petita sala de conferències, guarnida amb collages creats amb aparells electrònics rovellats, unes llums tribals i uns colors cremosos adients per a un club de bridge. Cospedal elabora un discurs molt complet en què fins i tot s'atreveix a rebatre les hipòtesis de la física quàntica sobre universos paral·lels: “Parlarem d'Espanya i de Catalunya, i no del temps en mons paral·lels, coses que no es poden produir”. La secretària general dels populars també ha recuperat la seva lloança “als 500 anys de sentiment espanyol, la nació més antiga d'Europa”. En el joc d'"a veure qui la té més llarga", el nacionalisme català guanya per cinc segles.

Al món on viu Cospedal, Espanya “és el país gairebé més descentralitzat del món”, “el cristianisme és la religió més perseguida del món” i Albiol “és el candidat de tots els catalans”. Camacho l'ha precedit saludant els assistents: “Benvinguts a Lloret, benvinguts a Catalunya, benvinguts a Espanya”. Que els doni la benvinguda a Espanya pot ser perquè han vingut de França i acaben de creuar la Jonquera.

Hi ha un moment en què gairebé hi ha més militants tastant vins i productes de Girona al hall de l'hotel que a l'auditori on se celebren les conferències. Per això l'organització demana als cambrers que deixin de servis copes. Els turistes s'ho miren sorpresos. Una senyora belga em pregunta de quina celebració es tracta:

—És l'escola d'estiu del Partit Popular.

—Del què?

—Del partit que governa Espanya. Dissabte podrà saludar Mariano Rajoy.

—No sé qui és. És que sóc belga, sap?

Hi ha persones que viuen en mons paral·lels on interessa més el tobogan de la piscina que els 500 anys de la nació més vella d'Europa. I el que potser no sap Cospedal és que són majoria.