La no-collita
Els números de la crisi de la campanya de la fruita, els números de la crisi dels desplaçats sirians
1. La campanya de la fruita que deia a l’anterior article està a punt d’acabar, però l’agricultor ha d’esperar cinc setmanes o més per saber a quant l'hi compren. Com sempre, vaja. Així va la cosa, hi hagi crisi econòmica o no, caigui o pugi la borsa xinesa, hi hagi veto rus o no, amb la gran distribució o sense. Mentre corren les notícies sobre els preus, el final de la campanya convida a explorar certes novetats d’aquest món rural en actiu. Són aspectes significatius, expressius del que passa no només en l’economia de la fruita. El que passa avui al món urbà s’esdevé primer al camp (i a la línia de costa). El camp és un laboratori ultramodern de la vida contemporània. Aquest any, la no-collita.
Es tracta de no collir la fruita, en efecte. També se n'hi diu “collita verda”, quin nom més bufó. Consisteix a llençar la fruita al terra de la mateixa finca. És una acció subvencionada per la Unió Europea, que la promou, diu la paperassa administrativa, perquè la fruita no collida sigui “destruïda i incorporada al sòl com a adob orgànic, amb tots els controls fitosanitaris i mediambientals corresponents”. Que bé.
Els agricultors d’Alcarràs ho han fet aquest any per primer cop a l’Estat. No pas per les raons que argumenta la Unió sinó per alertar la gran distribució, els súpers alemanys Lidl i Aldi, que no vendrien a preus irrisoris. Després de la protesta a Lleida de l’agost, Lidl va oferir als productors agrícoles, l’endemà mateix, 0,5 cèntims més el quilo. Protestar, evidenciar la crisi, qualsevol crisi, funciona, poc o molt. Aquesta no-collita, aquesta collita verda, té un aspecte d’interès no menor: et costa menys que collir-la perquè, com ha passat aquest any, te la paguin de pena les poderoses grans superfícies que han fet veritablement l’agost aprofitant-se del veto rus.
Si destrueixes la fruita reps un ajut de la Unió de 0,20 cèntims per quilo si pertanys a una OPFH (Organització Professional de Fruites i Hortalisses), de 0,13 si no hi pertanys, un ajut que finalment té menys costos per a tu, empresari agrícola: recollir la fruita per a sucs destinats a la beneficència et costa una mitjana de 7 cèntims per quilo, mentre que llençar-la a la teva terra te’n costa només 2. Produir-la, et costa entre 35 i 40 cèntims, una xifra que es pot matisar en diversos aspectes, però que és la que els sindicats agrícoles han posat sobre la taula per fer el paral·lel amb qualsevol altre sector de la producció industrial.
Dit i fet: els sindicats agraris JARC-COAG (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya- Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders) han destruït fruita aquest 24 d’agost, per primer cop, com deia, a Espanya, després de debatre-ho durant dos anys i mig. Aquest dilluns d’agost es van destruir en una finca d’Alcarràs 82.000 quilos de préssecs, una “operació pionera”, va destacar la premsa local. S’havia fet abans, un cop, no amb fruita de pinyol sinó amb els cogombres andalusos durant la crisi de l’E. coli de fa quatre anys.
La no-collita, la collita verda, la retirada de fruita en definitiva, se suma així a la vida contemporània, com en els vuitanta amb la terra retirada: terres subvencionades per la Unió per no ser treballades. Ja no es fa, això de retirar la terra, ara treballes i tu mateix destrueixes la teva feina. Com a mal menor, com a protesta.
2. Més números, més destrucció. Si Espanya fos Síria, 24,64 milions de persones haurien estat desplaçades per la guerra. Haurien mort 452.178 persones, el 0,7% de la població. D’aquests morts, 136.897 serien civils, entre els quals 22.420 criatures.
Si fem el recompte en clau reduïda, posem catalana, els desplaçats serien 3,9 milions. Els morts, 72.619: 21.985 civils, 3.595 criatures. Són xifres que podem extreure a partir de les comparatives que ofereix la web http://ifweweresyrian.org/.
En fem molts, de números. La crisi grega, les borses xineses, el 27-S i els seus resultats, que si vots, que si escons. Que si la Unió Europea amunt, que si avall. La crisi migratòria. Les contradiccions del món rural s’hi afegeixen, neuròtiques i esclaridores. Mentre creix la marea de refugiats polítics i econòmics. Una altra no-collita? Com els d’Alcarràs, els desplaçats proven de passar per alguna esquerda d’una Unió que de la destrucció de fruita en diu “incorporació d’adob orgànic”, una operació que, a més, té la virtut de comptar amb “tots els controls fitosanitaris i mediambientals corresponents”.
Els cadàvers, si ens posem així, són un excel·lent adob orgànic.
Mercè Ibarz, escriptora i professora de la UPF.
