Selecciona Edició
Connecta’t

Aragó derogarà la llei que anomena ‘lapao’ el català

Lambán reivindica “l'orgull” de l'existència de catalanoparlants

Aragó derogarà la llei que anomena ‘lapao’ el català

La llengua que es parla a la franja d'Aragó deixarà d'anomenar-se lapao (llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental) i tornarà a ser el que sempre havia estat, català. El president autonòmic Javier Lambán (PSOE-Aragón) va anunciar ahir que derogarà “pròximament” la llei lingüística aprovada el 2013 pel Govern anterior i tornarà a la del 2009, en què es reconeixia l'ús habitual d'aquest idioma, juntament amb el castellà i l'aragonès.

“Lluny que ningú rebutgi reconèixer l'existència de parlants en català a Aragó, ho hauríem de proclamar com un orgull”, va assegurar Lambán, que no va precisar quan es derogarà la norma anterior. Les dades oficials diuen que entre els 1,2 milions d'aragonesos hi ha 60.000 catalanoparlants (especialment a la Franja, a la zona occidental, limítrofa amb Catalunya) i 12.000 persones més utilitzen l'aragonès. La llei també rebatejava aquest últim com a llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (lapapip).

Lambán, que va fer l'anunci després d'una entrevista amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar que a Aragó es faci un “exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d'inferioritat” d'alguns sectors de la societat que “han alimentat un anticatalanisme absolutament inconsistent i inconseqüent”.

El maig del 2013 l'anterior govern aragonès, format pel Partit Aragonès (PAR) i el Partit Popular, va aprovar amb la seva majoria la llei lingüística, amb els vots en contra de tota l'oposició (PSOE, CHA i IU). El PP va sostenir que la norma permetia donar més protecció a les llengües minoritàries, però els detractors van veure una voluntat manifesta d'amagar el català i l'aragonès.

La norma establia la creació de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que, per exemple, hauria de determinar topònims. També reconeixia el dret a rebre l'ensenyament de les llengües pròpies a les seves zones d'ús històricament predominant. Aquesta educació, no obstant això, seria voluntària i es garantiria mitjançant “una oferta adequada”, segons el text.

La polèmica per l'aprovació va fer que un grup de 63 diputats a les Corts Generals portessin la llei davant el Tribunal Constitucional l'agost del 2013 pel fet de considerar-la “irrisòria” i “discriminatòria”. El recurs argumentava que la norma vulnerava l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i diverses convencions internacionals sobre temes lingüístics, com la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Iceta va aprofitar la reunió per assegurar que, en cas d'obtenir la majoria en les pròximes eleccions catalanes, arreglaria l'històric conflicte dels béns religiosos que enfronta Aragó i Catalunya: “Si fos president, en un any o ho resolc o m'en vaig”, va assegurar el líder català. Lambán va recordar que les obres d'art i elements sacres han de tornar a Aragó “en compliment de sentències judicials”.

MÉS INFORMACIÓ