Selecciona Edició
Connecta’t

Els nens d’Eto’o

La prometedora generació de camerunesos arribada al Barça el 2005 es dilueix amb el pas dels anys

Dongou, en un partit amistós del 2013 contra el Santos. Ampliar foto
Dongou, en un partit amistós del 2013 contra el Santos. ZUMAPRESS

El Torneig Internacional Aleví d'Arona serà recordat en les seves edicions de 2005 i 2007 per la compareixença de la selecció del Camerun, formada per jugadors procedents de la Fundació Samuel Eto’o. Aquell equip enganxava la gent fins i tot abans d'entrar al camp, quan escalfava al so de la percussió i els palmells, música que els mateixos jugadors creaven. Alegre, desenfadat i amb la concepció del futbol com una cosa festiva, l'equip del Camerun va aixafar tots els rivals que es van trobar per davant fins a aixecar el trofeu, vencent a la final el Borussia Dortmund per 2-0 el 2007.

Aquell conjunt combinava a la velocitat de la llum i els rivals només podien intuir aquelles fletxes negres que desmantellaven defenses amb un etern somriure al rostre. No només era la superioritat física, molt pronunciada en aquelles edats, sinó el talent i els detalls tècnics que deixaven als partits.

Del planter destacaven Etock (capaç d'anotar quatre gols en un partit), Kaptoum i Ella. El FC Barcelona, que també participava al torneig, va aprofitar la figura d’Eto’o per incorporar diversos d'aquells jugadors. Va ser així com a partir de 2005 van desembarcar a Barcelona Onana, Ondoa, Ebwelle, Ella, Kaptoum, Etock, Moussima, Doungou, Bagnack i Alexis Meva. Les facultats físiques innates dels jugadors, combinades amb la formació tècnica de la Masia, semblaven una aposta segura. Però els anys van passar i el cos va deixar de manar més que el futbol. La supremacia física ja no era evident i molts d'aquells jugadors es van estancar. Dels deu nens que s’hi van incorporar, quatre romanen a la disciplina del club blaugrana, tots ells al filial: Kaptoum, Dongou, Bagnack i Ondoa.

La superioritat física, que avala quan són menors als nens de raça negra, no marca les diferències quan es precisa de la tècnica

Encara que les lesions han limitat l'evolució de Kaptoum, fins al punt que va haver de passar pel quiròfan d’Orava, el mateix doctor que va operar Vermaelen, el seu joc es compara amb el de Thiago. Dongou sembla més estancat després de quatre temporades al filial en les quals els seus nombres no tenen res a veure amb els 58 gols que va anotar en un any poc després d'arribar al Barça. Eusebio va apostar pel davanter centre quan havia fet 17 anys i Tata Martino el va mobilitzar per a la pretemporada del Barça. El jugador va marcar al Gamper i fins i tot a la Copa contra el Cartagena. Les xifres, no obstant això, han remès al Miniestadi: 26 gols en 114 partits.

Bagnack també va tenir la confiança de Martino a principis de la temporada 2013-2014, quan es parlava de la crisi dels centrals del Barça. Però, tal com passa amb Dongou, el seu futbol sembla estancat, i més després d'actuacions de professionals com Vermaelen. Ondoa, per la seva banda, un porter que va meravellar pels seus reflexos felins i els seus vols circenses en els seus primers anys a la Masia, competeix ara amb fins a quatre porters al Barça B.

El futur d’Etock, Ella, Moussima, Ebwelle, Alexis i Onana està ja lluny del Barça. Etock va abandonar el club el 2012 per recalar al Chelsea, que directament el va cedir a l’Sporting de Lisboa, i més tard al Cercle de Bruges, Hapoel Tel Aviv i Petah Tikva d’Israel. Armand Ella amb prou feines juga a l’Sandcecja Nowy Sacz, de la Lliga Polonesa. Ebwelle i Onana van sortir rumb al València i a l’Ajax respectivament, mentre que Alexis Meva se’n va anar al Badalona. I Moussima no té equip.

Els nens d’Eto’o es van diluint com els extrems al Barça. Adama, d'altra banda, acaba de ser traspassat a l’Aston Villa. Ningú s'ha oblidat tampoc de Mendy, un jugador estrella en el mateix equip cadet en el qual va jugar Messi, ni de Babangida, que va arribar a debutar amb el Barça B a la temporada 1998-1999 amb 15 anys. Mendy, incorporat l'any 2000, va arribar a marcar 97 gols la temporada 2001-2002 amb l'infantil A, un gol cada 20 minuts. La seva carrera semblava imparable fins que va morir el seu pare, va abandonar el club el 2006 i va tornar al seu país. Anys després va tornar a Espanya convertit en un monitor-entrenador.

Físic i tècnic

La superioritat física, que avala quan són menors els nens de raça negra, no marca les diferències quan es precisa de la tècnica per competir amb el planter professional del FC Barcelona. A més, a cap dels que arriben des de lluny li resulta fàcil superar l’adaptació a una ciutat i un país nous, per qüestions familiars i culturals. El club, en qualsevol cas, segueix apostant per ells. L'última figura dels tornejos internacionals d'alevins promoguda per la Lliga i la Fundació El Larguero ha estat Mamadou Saidou, el desenvolupament i moviments del qual han estat comparats amb els d’Ibrahimovic. Saidou va ser incorporat pel club blaugrana procedent del CE Òdena, equip de la comarca de l’Anoia, a Igualada, en el qual va militar fins a la temporada 2010-2011.

Els plans de la directiva presidida per Sandro Rosell i després per Josep Maria Bartomeu han passat per potenciar més el futbol base català que el de les escoles a l'estranger, encara que mantenen contractes amb diferents fundacions, locals i foranes, l'última de les quals ha estat la de Cruyff. Els nens d’Eto’o, en qualsevol cas, aspiren encara a reivindicar-se amb futbolistes com Dongou.

MÉS INFORMACIÓ