Selecciona Edició
Connecta’t

Sega-me-la arran, garberet!

El Born celebra la Diada amb una exposició sobre la història d’‘Els Segadors’ i un concert que evoca l’origen eròtic de l’himne català

Un dels plafons de l’exposició sobre 'Els Segadors' al Born Centre Culural.
Un dels plafons de l’exposició sobre 'Els Segadors' al Born Centre Culural.

El guerrer “Bon cop de falç”, tornada de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, té el seu origen en una altra exclamació —guerrera, però d’un altre tipus— de la senyora de la casa en veure els cepats segadors: “Sega-me-la arran”. És la frase de la tornada de Els tres garberets —sinònim de segador— una cançó popular amb marcat to eròtic que es cantava en les segues del segle XVII, amb una melodia de la qual beu l’himne català. En realitat, Els Segadorsés fruit de la combinació de la música de la cançó eròtica (“la civada no és al pla / ni tampoc a la muntanya / n’és a sota el davantal / la camisa que l’amaga”, diu una estrofa) i de la lletra d’una balada recollida al segle XIX —època de nacionalismes emergents a Europa— que s’inspirava en una de les batalles de la Guerra dels Segadors de 1640.

“No és una anècdota que un himne nacional s’inspiri en una cançó eròtica de fa 300 anys, sinó que demostra que la història també és el resseguir la tradició cantada d’un país”, explica Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona i autor del llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (L’Avenç), text que es pren com a referència de l’exposició sobre Els Segadors —oberta des d’ahir i fins al 27 de setembre— i de l’únic concert que tindrà lloc el proper dimarts, 8 de setembre, per celebrar la Diada. Seguem Arran. Quinze himnes i una cançó eròtica és el compendi de 15 cançons populars catalanes, entre elles L’emigrant (Amadeu Vives, Jacint Verdaguer, 1894), La Santa Espina (Enric Morera, Àngel Guimerà, 1907), El cant de la senyera (Lluís Millet, Joan Maragall, 1896), L’estaca (Lluís Llach, 1968) i Els Segadors (Francesc Alió, Emili Guanyavents, 1896).

Votar un himne

- L’exposició acaba proposant una votació sobre l’himne al web www.elssegadors.tv/enquesta.

- La proposta és mantenir Els Segadors o bé canviar a una d’aquestes opciones: La presó del rei de França, Catalunya comtat gran, Bac de Roda, La muixeranga, L’emigrant, El cant de la senyera, Plany, La Santa Espina, La balanguera, Cançó d’amor i de guerra, El cant del poble, El més petit de tots, D’un temps d’un país, L’estaca o La fera ferotge.

El concert es farà al Born Centre Cultural amb dos passis (20.00 i 22.00) i hi intervindran la Simfònica de Corda i Cobla de Catalunya i els cantants Miquel Gil, Arnau Tordera —intèrpret de registre pop que versionarà la l’Estaca—, Roger Padullés, Mariona Sagarra, Jordi Fàbregas —cantarà Els tres garberets— Joan Crosas i la Coral Cantiga. “Es tracta de bona música i ben interpretada. I tenim la intenció que després es pugui escoltar en gira de concerts per Catalunya i potser fora”, explicava Francesc Cassú, director de la Simfònica de Cobla i Corda. Una formació d’uns 90 músics que integra els repertoris i el resultat de la fusió dels instruments convencionals d’una orquestra simfònica més els de la cobla catalana.

El concert, l’exposició i un debat —el mateix dia 8— tenen l’origen en el llibre d’Ayats. Els plafons situats en un dels accessos laterals de l’edifici del Born expliquen l’esdevenir del que és avui l’himne de Catalunya (ho és des del 1993, quan va ser aprovat pel Parlament). “És fruit de la història i del debat polític, i d’altres sectors de la societat que el van anar definint fins a la versió actual”, apunta Ayats, que defensa expressivament que la història també es fa amb sentiment: “La història emotiva i cantada forma part de la història del país”.

La primera vegada que es va cantar Els Segadors va ser el 1897, en la versió que va compondre el músic Francesc Alió cinc anys abans. Va ser en un intent de repressió a Barcelona, quan la policia dissolia una manifestació. En 1923, amb el cop de Primo de Rivera, l’himne va ser prohibit per acabar ressorgint a la Segona República i essent silenciat, de nou, durant el franquisme. La mostra també reflexiona sobre el paper dels himnes en la història, per a què serveixen i si, d’alguna manera, són immutables o es poden canviar, com s’ha plantejat recentment a Suïssa, que ho ha sotmès a consulta ciutadana.

Ayats es pregunta si Els Segadors, ara, en ple segle XXI, continua sent vigent. Musicòleg, l’autor del llibre planteja qüestions més pràctiques, com ara la dificultat del to en què es canta: “La melodia comença a la part greu, i puja a l’aguda molta gent deixa de cantar. Què podem fer perquè tothom canti?”.

I després del Tricentenari, què?

El Born Centre Cultural està sense director des de mitjans del mes de juliol passat, quan Quim Torra va assumir la presidència d’Òmnium Cultural. Un càrrec que es cobrirà per un concurs que no té data. “Ho farem al més aviat possible, quan trobem solució a qüestions administratives precisament per poder convocar el concurs”, explicava ahir Xavier Domènech, comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i responsable polític del Born. Però, a més d’escapçat, el Born es troba en un moment de redefinició: “És un moment de bifurcació en què el Born ha d’anar més enllà del que ha estat”, puntualitzava Domènech, que creu que el centre cultural —una de les inversions més importants de l’Ajuntament de Barcelona en els darrers anys— està “atrapat” en el Tricentenari. Superats aquests fastos, el Born continua sent una prioritat per a l’Ajuntament, que es planteja el futur de l’equipament. “Hi ha dues idees bàsiques. Una, que el Born ha de formar part de la xarxa internacional de centres dedicats a la Recuperació de la Memòria Històrica, i la segona, que ha de tenir polítiques actives culturals i més ús públic”, afegia. Sense acabar de definir què s’entén per més ús públic, Domènech sí que apuntava que la memòria contemporània ha d’estar més present i que la ciutat ha de poder debatre sobre els processos de “mutació” urbans i la pèrdua de referències dels ciutadans amb alguns fenòmens, com ara el turisme.