Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

El president al castell

Artur Mas només existeix a les galeries del poder, on tot es forja, on es maniobra, on s'ordeix, on es mana de debò

Ara s'entén el que va dir el president Artur Mas l'última vegada que va comparèixer en aquesta sala: “Físicament estic viu, políticament no ho sé”. Va ser el 9 de febrer passat durant una sessió de la Comissió Anticorrupció. Prenen significat les seves misterioses paraules, ja que el que s'ha vist aquesta vegada ha estat una funció de vampirisme, la presència d'un no-mort, d'algú que mai morirà perquè no existeix, d'un amo de les ombres, un senyor de les astúcies que campa pels seus dominis apartat del món. I quins són aquests dominis? El castell, sempre és així. El seu castell. Artur Mas ha vingut al Parlament a fer el que no podrà fer durant la campanya, exercir de senyor, exercir de líder, exercir de president. Perquè, en realitat, Artur Mas només existeix a les galeries del poder, on tot es forja, on es maniobra, on s'ordeix, on de debò es mana. I com que aquesta és la seva única condició, convoca quan vol la gent de palau dient-los que es manifestarà. A fora, al carrer, toca el sol que il·lumina les tenebres de les caixes fortes, la plebs sembla manar a les places, hi ha miralls a les cafeteries, als comerços, que prometen retornar el reflex del que s'és veritablement.

Per això Artur Mas s'atrinxera als corredors, a les galeries del Parlament, de la mateixa manera que es camufla entre els passadissos, darrere les màscares de la candidatura per la qual es presenta. Com Ingmar Bergman i Woody Allen, és un home d'interiors. Artur Mas físicament està viu, ningú ho dubta; però políticament pertany als que no han vingut a morir. És un ésser d'intramurs, de despatxos, de sales amb cortines gruixudes amb les quals es cobreixen totalment les finestres, com la sala de grups on ha comparegut aquest dimecres. Aquí, Mas ha escoltat les crítiques, les censures dels portaveus parlamentaris plegat de braços, manifestant suficiència; però quan algú pronunciava la detestable paraula comissions agafava el bolígraf corrent i escrivia molt ocultant-se en el gest de qui anota. El somriure l'ha perdut, i com que és de boca gran se li quedava un rictus amarg a la cara. En aquesta sessió, Artur Mas ha manifestat que està disposat a tot per seguir al castell. El seu castell.