Selecciona Edició
Connecta’t

“Ningú ens contracta perquè som refugiats”

L'espera per obtenir l'asil, que en moltes ocasions s'allarga anys, sotmet una parella d'ucraïnesos a uns llimbs socials que les entitats intenten mitigar

Una parella d'ucraïnesos, que sol·liciten asil a Espanya, a les oficines d'ACATHI a Barcelona.
Una parella d'ucraïnesos, que sol·liciten asil a Espanya, a les oficines d'ACATHI a Barcelona.

Silenci a canvi de 30 euros. Aquests eren els diners que un policia d'una ciutat de Crimea demanava a la mare de Vladímir per no revelar als seus veïns i companys de treball l'orientació sexual del seu fill. I el que és pitjor, la seva convivència amb un altre home. Del xantatge es va passar a les trucades amenaçadores: aquesta informació acabaria en mans de grups homòfobs organitzats. L'escalada d'enfrontaments entre els nacionalistes russos i ucraïnesos va augmentar la pressió. Van anar a parlar amb un advocat i la policia: “Ser gais és problema vostre”. Calia escapar-se.

Vladímir, de 31 anys, i Kirill, de 27, recorden la seva fugida asseguts a la sala de la seu l'Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI), una entitat única al territori espanyol. Demanen que ni els seus noms reals ni les seves cares apareguin publicats, ja que estan pendents que el Govern central determini si els concedeix l'asil. Una espera que dura ja més d'un any i la fi de la qual encara no es veu a l'horitzó.

“Els treballadors socials són amables, però no tenen els recursos”

“Ens diuen que cal esperar. Tot és un cercle viciós. Volem treballar, no volem ajudes, però ningú ens contracta pel fet de ser refugiats”, explica Vladímir, enginyer naval de formació. Kirill, enginyer d'aliments, assenteix: “A Ucraïna la vida era dura, però mai vam haver de demanar a ningú res”.

La parella passa pels problemes a què s'enfronten gairebé tots els refugiats a l'espera de la carta d'asil, explica Rodrigo Araneda, president d'ACATHI. Les entitats compten amb pocs mitjans per poder atendre totes les demandes d'ajuda. “Estan als llimbs”, es lamenta Araneda.

Vladímir i Kirill van acabar a Espanya perquè era el país on dos joves sense segells al passaport podien arribar més fàcilment, segons els van recomanar en una agència de viatges. “Com que busquen turistes, tot és més senzill”, expliquen. Els ucraïnesos van arribar a Lloret de Mar com un parell de turistes russos més. D'aquí van passar a Barcelona, on després de moltes preguntes van descobrir el Servei d'Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats de l'Ajuntament. Van tenir molta sort i en un mes els van donar la cita per començar tot el procés de sol·licitud d'asil a la Subdelegació del Govern. Una espera que ara, segons Araneda, triga més de tres mesos. Els sol·licitants han d'aportar proves que mostrin l'assetjament que els ha portat a abandonar els seus països i, en aquest cas, entrevistes per separat que revelin la veracitat del seu relat.

Els voluntaris ofereixen des de pisos buits fins a classes d'espanyol

CLARA GIL

L'Ajuntament de Barcelona ja ha començat a gestionar les peticions de voluntaris disposats a col·laborar amb els refugiats. D'ençà que l'alcaldessa Ada Colau va compartir divendres passat a través de les xarxes socials la seva voluntat de convertir Barcelona en ciutat refugi, les sol·licituds de famílies disposades a oferir habitatge per acollir els refugiats han anat en augment.

Fonts municipals van avançar ahir que encara no disposen de xifres exactes ni d'un canal oficial per ordenar totes les peticions. Les sol·licituds s'estan duent a terme a través de les xarxes socials i de trucades i cartes dirigides a l'Ajuntament. Gabriela Rodríguez, una jove activista, ja s'ha avançat al consistori i ha dissenyat una pàgina web per registrar el conjunt d'ajudes ofertes. “La majoria escriu per preguntar en què pot ajudar i aporta un resum del seu perfil”, assegura Rodríguez. Les ajudes, ofertes des de diferents ciutats del país, oscil·len des de facilitar pisos buits per acollir els refugiats, fins a famílies que es presten a donar aliments, cuinar per a ells o impartir classes d'espanyol.

Els estalvis s'acabaven i el consistori els va donar una plaça per dormir en un alberg per a sense sostre. No van trigar a descobrir la paraula marieta, recorda Kirill. D'aquí van passar a la tutela de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), que els oferia allotjament a Madrid, on també van rebre les primeres classes de castellà. Una habitació per a tots dos, però només per sis mesos. Després d'aquest temps, el Govern no els va entregar un permís provisional per treballar. “La targeta, vermella, no es veu autèntica. Ni als bancs saben que és vàlida. Té una durada de sis mesos, qui et contractarà així?”, es queixa Vladímir. La parella ja ha treballat en neteja i en algunes ocasions han acudit a entrevistes de feina en què es demana parlar rus. “Veuen que el teu document és temporal i et descarten. No volen problemes”, assegura.

El Govern els va donar una ajuda de 350 euros al mes a cadascun per mig any més. “Tot funciona de manera molt estranya. Et donen l'ajuda quan demostres que ja tens un lloguer. Si no tinc diners per a la fiança, com ho faig?”, critica Kirill. “Els treballadors socials són molt amables, t'escolten, però no tenen prou recursos per ajudar-te”, agrega. Una cosa en què Araneda també insisteix i demana a l'Estat destinar també més diners per a l'atenció dels immigrants. “Ser joves i estar en contacte amb les seves famílies els penalitza a l'hora de poder rebre ajudes”, agrega Araneda.

ACATHI té un pis on hi ha diversos immigrants, on ara hi ha els dos ucraïnesos. La parella va decidir tornar a Barcelona “perquè hi ha més oportunitats i empreses russes”, tot i que hauran de tornar a Madrid quan es reuneixi la Comissió que atorga els asils, on hi ha l'ACNUR com a observadora. “Ens diuen que els casos d'Ucraïna estan en stand by, a l'espera de veure què passa amb el conflicte”, asseguren tots tres.

MÉS INFORMACIÓ