Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Al Parlament, amb un escuradents

Maria del Mar Bonet, Felipe González, Gila i Francisco Ibáñez també compareixen davant la Diputació Permanent

Artur Mas, durant la compareixença.
Artur Mas, durant la compareixença.

Josep Colomer, exvicepresident d’Òmnium i Creu de Sant Jordi, home elegant, barba i cabellera blanca, remena un escuradents entre els queixals. Quan se’n cansa, el deixa damunt del pupitre a la fila de convidats de la sala de comissions del Parlament. Al seu costat, el diputat del PP Fernando Sánchez Costa centra la seva atenció a repassar Twitter amb l’ordinador. Colomer agafa l’escuradents i el torna a mastegar, fins que li sona el mòbil: el timbre és el lladruc d’un gos. Mentre respon la trucada, el president de la Generalitat fa unes declaracions sobre filtracions policials que acaben de justificar la meva sensació que m’ha abduït un còmic d’Ibáñez.

Artur Mas explica que “algú” del Govern espanyol va filtrar un dia abans als mitjans que l’endemà es produiria un escorcoll a la seu de CatDem. Els mitjans van trucar a CDC per confirmar-ho. És a dir, que la possible eficàcia de l’operació policial era equivalent a l’estratègia de les disfresses de Mortadel·lo i Filemó. Albert Rivera ha trobat que tot plegat era adient per a un gag de Gila. Jordi Turull afegeix que el dia de l’escorcoll només hi faltava una furgoneta de l’Exèrcit. Mas revela que a Daniel Osácar, extresorer del partit que serà jutjat pel cas Palau, li han deixat una taula i un ordinador a la seu del partit perquè no podia estar-se al passadís. La famosa carpeta suposadament amagada darrere la caixa forta de CatDem, la Guàrdia Civil ni se la va emportar, segons Mas. Si a això s'hi suma les explicacions aportades per Teyco, i ratificades per Mas, segons les quals els càlculs del 3% anotats en papers eren precisament per demostrar que no pagaven el 3% a CDC, el resultat és la col·lecció completa de Magos del humor.

Josep Colomer marxa a l’entreacte de la comèdia. El persegueixo escales avall i l’enxampo fora de l’edifici. “Jo vaig posar Jordi Sumarroca de tresorer d’Òmnium”, em confirma Colomer. M’explica que ha vingut perquè li agrada la política, no perquè tingui un especial interès en el futur del seu extresorer. Colomer s’acomiada amb la seva gràcia d’escuradents proferint insults contra Felipe González i la seva carta publicada a EL PAÍS.

Mas opta per uniforme fosc, gens estiuenc, i es manté molt seriós totes les hores que dura la compareixença. El president arriba a la comissió acompanyat per una nodrida guàrdia de corps: Francesc Homs, Neus Munté, Mercè Conesa i el cap de premsa. Oriol Junqueras marxa de la sala quan acaba de parlar Marta Rovira. Junqueras porta la camisa per fora, arrugada i arromangada. Sembla atrafegat, l’esperen en un acte (pre)electoral a Rubí.

Qui segur que ha fet vacances és Núria de Gispert, que llueix un bronzejat envejable i un nou tenyit ros platinat molt de grup de pop dels vuitanta. Jordi Turull és qui fa cara d’haver descansat menys –o potser és que ha fet vacances a Islàndia, tenint en compte el color vainilla de la seva pell–, però també és el més inspirat, cita els versos antifranquistes de Maria del Mar Bonet per referir-se al PP: “Què volen aquesta gent, que vénen de matinada?”. Turull conclou que el somni dels catalans es complirà el 27-S malgrat “els palmeros de les clavegueres de l’Estat” i l’estratègia de l’odi contra Mas.

El president adverteix que el país va cap a la llei del far west perquè tothom ignora la presumpció d’innocència. En democràcia, els germans Pujol no són els germans Dalton, però l’eficàcia de la nostra justícia, més que Lucky Luke, sovint recorda el seu gos Rantamplan.