Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un zero a l’esquerra

La reforma de la llei del Constitucional suposa una revisió de l'actuació del Govern espanyol durant la consulta del 9-N

Gallego, Albiol, i Hernando, ahir al Congrés.
Gallego, Albiol, i Hernando, ahir al Congrés.

El govern desenfunda amb una proposta de reforma legal que té dos noms propis: Mariano Rajoy (a la foto amb el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos) i Artur Mas. Aquesta és la reforma urgent de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. En presentar els objectius, el candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol ha fet honor al que Rajoy havia dit d'ell en promoure'l, a saber, que és un home amb les idees molt clares.

"S'ha acabat la broma", ha dit el candidat.

En aquestes cinc paraules hi ha tota la història.

La reforma pretén que el Tribunal Constitucional deixi de ser un organisme d'interpretació i que ampliï les seves funcions i facultats per actuar quan no es compleixen les seves resolucions i sentències. Com que això no té precedents en el cas del TC, se'l faculta per posar multes i suspendre de les seves funcions les autoritats que l'incompleixin.

Per si queda algun dubte sobre el caràcter ad hoc de la nova llei que vol l'Executiu, el projecte precisa que el TC podrà demanar al Govern central, fins i tot quan es trobi en funcions, que adopti "les mesures necessàries" per assegurar l'execució d'una sentència. Tot això sense perjudici que també s'exigeixin responsabilitats per la via penal. I en els casos "d'especial transcendència constitucional", el TC, d'ofici o a instàncies del Govern, podrà adoptar aquelles mesures per executar les sentències sense sentir les parts. Després de la seva adopció, haurà d'atorgar-se un termini de tres dies d'audiència per als afectats i la Fiscalia. El TC decidirà llavors si ratifica o aixeca aquestes mesures extraordinàries.

La referència al Govern "en funcions", el funcionament de les quals regula l'article 101 de la Constitució, reconeix que el Govern de Rajoy està proposant una legislació inspirat per noms i cognoms. Perquè el Govern està fent un càlcul sobre els escenaris que s'obririen després de les eleccions autonòmiques catalanes del 27 de setembre.

I com a finals de novembre, o primers de desembre, se celebren eleccions generals i una vegada que se celebrin el Govern i el seu president passaran a estar "en funcions" (amb les limitacions que la CE assenyala per a les seves facultats), la reforma té en compte aquesta circumstància i autoritza el TC concretament a proposar a un govern en funcions les mesures a adoptar de caràcter punitiu (multes, suspensió inhabilitació) en el cas que es produeixi la desobediència.

El càlcul és que una victòria a les eleccions del 27-S pot portar els partits nacionalistes i catalanistes a votar al Parlament la independència aprofitant l'existència d'un govern en funcions a Espanya, després de la celebració de les eleccions generals de finals de novembre o principis de desembre. Tant el TC com el mateix Govern estaran armats, amb la reforma del TC, per impedir-ho.

El Govern està dient: si Artur Mas torna a desobeir com ja va fer quan es va suspendre el referèndum del 9 de novembre de 2014 i en va decidir la celebració com a "consulta" malgrat la decisió i exhortació en contrari es trobarà amb un TC que pot actuar per si mateix o demanar a un Govern fins i tot en funcions, que el multi i, en cas de persistir en la seva conducta, el suspengui o l'inhabiliti.

La reforma, doncs, és una revisió crítica del govern de Rajoy sobre el que va passar amb el referèndum del 9 de novembre de 2014 primer i el seu desenllaç: la consulta. El Govern va acudir al TC i va sol·licitar la suspensió cautelar del referèndum. Ho va aconseguir automàticament perquè el Govern gaudeix d'aquesta prerrogativa.

Però a l'hora d'aconseguir el que desitjava, impedir la consulta, el van prendre per un zero a l'esquerra.

I quan, a la vista dels fets, el Govern va decidir actuar per la via penal es va trobar amb grans dificultats. El fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va actuar amb un ritme diferent al que desitjava el Govern. I quan va procedir, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va dividir sobre la querella. Finalment, va haver d'optar per l'ordenació i forçar la presentació de la querella per desobediència greu, prevaricació, malversació de cabals públics i usurpació de funcions no sense abans, com és preceptiu, convocar la Junta de Fiscals de Sala. Després, com a part o com a efecte residual d'aquesta sèrie el fiscal general de l'Estat va dimitir.

Bé.

Aviat, el 21 de novembre de 2015, farà un any des de la presentació de la querella. S'han practicat diligències, però cap dels querellats --Mas, Joana Ortega, Irene Rigau-- ha prestat declaració. Les expectatives del Govern sobre el recorregut penal de la querella s'han vist clarament frustrades.

La conclusió, per tant, és senzilla: ni el Tribunal Constitucional, ni la Fiscalia, ni el Tribunal Superior de Justícia, ni el Tribunal Suprem han estat instruments idonis a l'hora d'impedir la realització d'una consulta-referèndum considerada il·legal, i tampoc per sancionar després l'acte desobedient del govern autònom.

La reforma permet a Rajoy mostrar, davant els seus crítics, que sí que fa coses, que les acusacions d'immobilisme són injustificades. Ja ho va intentar durant pocs dies amb la proposta inesperada, per oportunista, de reforma de la Constitució, retirada del discurs a velocitat de llamp, i transvestida ara en aquesta reforma. Una reforma que és acte de força. El Govern descarrega una responsabilitat política seva conferint al TC una funció d'escuder o avantguarda que no té ni ha tingut mai en el nostre ordenament constitucional. Rajoy vol un TC que apliqui per si mateix els poders "excepcionals" o demani al Govern que s'exigeixin a Mas responsabilitats de caràcter penal (multes, suspensió, inhabilitació).

La iniciativa del Govern parteix del fet que el TC al qual se'l faculta ara per exercir mesures punitives és l'òrgan que per iniciativa de Rajoy --recurs d'inconstitucionalitat del PP-- va retallar l'Estatut abans fins i tot que el presidís un magistrat que posseïa carnet del PP, després d'anys de paràlisis i amb un nombre dels seus membres caducats. I és l'òrgan que va sentenciar la il·legalitat del referèndum.

En altres termes, ja no té neutralitat ni aparença d'imparcialitat a defensar. La reforma és una altra volta de rosca del TC per ajustar-lo a les necessitats governamentals.

La iniciativa amplia el marge d'acció del qual disposa el Govern, això és, l'article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió d'una comunitat autònoma. Encara que el Govern dóna per fet, i amb raó, que el TC actuarà conforme al que espera d'ell, caldrà veure si la reforma encaixa en l'article 101 sobre els actes taxatius previstos per als governs en funcions.

La decisió té un gran calat polític, incrementa la polarització, i converteix les eleccions del 27 de setembre en una primera volta de les eleccions generals. Per què? Perquè la unitat indissoluble de la nació, ara sota la forma de nous poders del TC per garantir-la, passa al centre de l'escena des d'aquest mateix moment de manera preponderant.

És fàcil aguaitar una crispació i polarització més gran a Catalunya, segons s'ha apuntat, que pot redundar en l'enfortiment de les posicions independentistes davant una reforma que s'apresta a imposar amb urgència un govern amb la majoria absoluta de 2011, erosionada en les eleccions europees de 2013 i en les municipals i autonòmiques de 2015, per conferir facultats a un TC sobre el qual les expectatives a Catalunya equivalen a zero.

Però Rajoy pensa en el PP i en el seu candidat García Albiol (a la foto, mirant a la càmera), als qui pretén donar un arma fonamental per impulsar la croada nacional, tant pel que fa al 27-S com a les eleccions generals. L'anunci de la reforma ha estat cuidat. Protagonisme de García Albiol a Madrid mentre Rajoy compareixia amb la cancellera alemanya Angela Merkel a Berlín.

El govern aprofita per als seus objectius de reforma la carta recent de Felipe González "als catalans", en la qual les paraules legalitat, lleis, i il·legalitat o violació de la llei impregnaven un missatge pretesament polític.

"No estic d'acord amb l'immobilisme del Govern de la nació, tancat al diàleg i a la reforma, ni amb els recursos innecessaris davant el Tribunal Constitucional", escrivia en acabar la seva missiva, com qui no vol la cosa, l'expresident del Govern espanyol, escassa referència per a un text de gairebé 1.400 paraules.

Rajoy ha vingut a dir-li: "Si no vols caldo, dues tasses!", això al mateix temps que García Albiol proclamava estar d'acord en un 90% amb González. Una moguda, doncs, que deixa a la intempèrie, sense abric, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

I que ja opera sobre un camp de batalla políticament desfavorable per als socialistes tenint en compte que Rajoy ha aconseguit al llarg d'aquest procés esquerdar una de les dues columnes fonamentals del PSOE, això és, el Partit dels Socialistes de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ