Selecciona Edició
Connecta’t
crítica de televisió

‘Trencadís’ busca ‘xonis’

8TV estrena la revista de tarda després de la incorporació de Mediaset a l'accionariat

Sandra Barneda al plató de 'Trencadís'.
Sandra Barneda al plató de 'Trencadís'. Getty Images

8TV obre la nova temporada amb Mediaset dins de l'accionariat i això es nota des del primer dia. Dilluns va estrenar Trencadís, un magazín de tarda produït per La Fábrica de la Tele i que la setmana passada va ser generosament promocionat des de Sálvame, un altre dels programes d'aquesta productora. Al marge de les declaracions programàtiques dels promotors, a Instagram queda clar quina classe de gent els interessa. Des de fa dies publiquen missatges demanant un determinat tipus de personal que truqui si vol sortir al programa. Cerquen persones que hagin tingut contactes extraterrestres o que creguin posseir poders especials; membres de famílies nombroses que no càpiguen al cotxe, que casa seva sembli un Txiki Park o que "se'ls hagi escapat de les mans" i no puguin controlar tants de fills; víctimes d'un veí perepunyetes; que s'hagin barallat amb la parella per política o que aquest tema sigui tabú a casa i... noies felices de ser unes xonis, tot i que, això faci vergonya al seu company. Les xonis no són un personatge gaire habitual a les teles catalanes. Trencadís, és probable que, amb miraments, farà sortir una fauna ignorada pels que cultiven una imatge més polida de Catalunya. Suposo que això portarà polèmica, sobre la seva necessitat, els possibles emmirallaments amb programes reality,etc. Però la xoni ja fa temps que és una figura redimida des que Els Catarres van explicar la història d'amor d'un noi més català que “les anxoves de l'Escala” amb una d'elles i quan Pujol, el del 2011, va reivindicar la Jènifer com a exemple de la capacitat d'integració de Catalunya.

Dilluns, a Trencadís, no va sortir cap d’aquests espècimens. Va obrir amb el testimoni de la Carla, pare de família, que va manifestar la seva transsexualitat quan ja estava jubilat. Un canvi que li ha costat el rebuig de la dona, dels fills i de molts amics. Després, dos reportatges sobre una senyora que es queixava que la potent il·luminació nocturna d’un campanar la feia anar amb ulleres de sol pel menjador i d’uns veïns contra el so d’unes campanes. En cap cas es van fer servir aparells per mesurar aquesta mena de contaminacions i abreujar la disputa. Van dedicar-hi molts interminables minuts. A un programa de tres hores pot passar això, que sobrin els minuts.

L’agenda de temes del dia va incloure també la queixa dels veïns d’una escala perquè algú tirava compreses al celobert. Trencadís va mostrar-se receptiu a exposar els conflictes de les comunitats de veïns. Una convocatòria que pot ser una mina, però que el pot emplenar de polèmiques minúscules. Després d’un superficial i mal argumentat retoc estilístic als candidats del 27-S, va venir el millor de la tarda: una terrassa de la Rambla pescada in fraganti intentant cobrar una factura desorbitada a una parella de turistes que, lògicament, protestava perquè la beguda, no inclosa al preu del menú, la disparava sense advertències. El programa va tancar amb una entrevisteta amb Custo Dalmau.

El millor de la tarda: un bar de la Rambla pescat 'in fraganti' cobrant una factura desorbitada a una parella de turistes

Els nervis del primer dia poden explicar algunes coses com la gestió deficient del directe (problemes d’il·luminació, entrades dificultoses de la publicitat, una espera incomprensible i mal resolta que el primer convidat arribés al plató…), aspecte que segur que resoldran perquè la productora, precisament, domina treballar en directe. Va sobtar que un programa que fa propaganda d’una campanya de selfies de la Costa Brava, que proposa als espectadors que se’n facin, que se’n fa amb els convidats... a l’hora de tractar-lo com a tema pràcticament només parlés dels perills addictius i narcisistes.

La presentadora, Sandra Barneda, va anar administrant la cosa amb la pobra ajuda d’uns col·laboradors, “enredaires”, en diuen, que formen un cor que, el dia de l'estrena, van fer un paper anodí. La lleugeresa pot ser simpàtica i refrescant, però ha de ser documentada i pertinent. El programa vol fer sortir la vida de cada dia a la tele. Un bon propòsit si s'escullen amb saviesa els episodis, es va més enllà de l'anècdota tronadeta i s’administra amb prudència el temps dedicat a cada episodi. Dilluns, es van fer llargs, avorrits.