Selecciona Edició
Connecta’t

‘Federal’, la pel·lícula d’un sistema polític

Albert Solé prepara un documental divulgatiu per explicar “l'opció que tindrà més futur quan passi el 27-S”

Albert Solé al CCCB al començament de juny, durant la presentació del projecte del seu documental.
Albert Solé al CCCB al començament de juny, durant la presentació del projecte del seu documental.

“Vull vulgaritzar el federalisme, fer una pel·lícula perquè s'entengui que és l'opció política del futur i la forma d'organitzar-se que tenen molts Estats avançats”. El cineasta Albert Solé (Bucarest, 1962) defineix d'aquesta manera la intenció del seu proper projecte, una mena de documental divulgatiu en el qual actuaran de fil conductor ciutadans anònims de diverses parts del planeta explicant les seves vivències quotidianes.

Amb la gent dels Estats Units, el Canadà, Alemanya, Bèlgica o l'Índia, països on funciona el federalisme, apareixeran també diversos teòrics que donen suport a aquesta opció política. Ja han donat la seva aprovació, entre d'altres, el filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, l'expresident de la República Italiana Giorgio Napolitano, l'economista francès Thomas Piketty o l'exministre canadenc Stéphane Dion, un dels polítics que ha defensat amb més afany aquests plantejaments.

La pel·lícula es començarà a rodar d'aquí uns dies i podria estar llesta per a principis de 2016. El resultat final dependrà del finançament i per a això Albert Solé anuncia una campanya de micromecenatge afavorida per Federalistes d’Esquerra i Tercera Via, les dues entitats que donen suport decididament aquesta opció política. La quantitat que necessita Minimal Films, la seva productora, són 120.000 euros i descarta que pogués prosperar una ajuda econòmica d'alguna cadena de televisió.

“No, això seria esperar un mínim de dos anys, tret que tinguis línia directa com passa en algun cas, i no es pot esperar tant”, insisteix el cineasta. Amb tot, no descarta que la pel·lícula acabi venent-se a alguna cadena però, en tot cas, serà després que estigui acabada, mai abans.

Les presses s'expliquen perquè està convençut “de la gran decepció que arribarà a la societat catalana després del 27 de setembre per aquesta lluita de banderes i de nacionalismes”. Quan això es produeixi, diu Solé, “la gent s'interessarà més per l'opció política del federalisme”.

És per tant, una pel·lícula oportunista? El director ho nega de manera contundent. “Oportunisme hagués estat sumar-me a l'opció majoritària, que és l'independentisme. El nostre és més difícil de vendre, allò és més fàcil i amb més recursos”, insisteix Solé, qui reconeix que va mamar el federalisme a casa des de molt petit. El seu pare, Jordi Solé Tura, ja teoritzava sobre aquesta opció política quan molt pocs en parlaven a Espanya. “Però la història catalana està plena de federalistes i confederalistas, des de Pi i Margall a Valentí Almirall”, recorda.

El títol de la cinta encara no és definitiu però Federal és l'opció que té més opcions per la seva concisió i perquè és un vocable que pràcticament es pronuncia i s'escriu igual en les principals llengües del món.

Serà el desè documental de Solé, que es va iniciar el 2002 amb Historias de agua, encara que cap tan guardonat com Bucarest, la memòria perduda (2008), que va obtenir el Goya al millor documental i que narra la relació amb el seu pare.

Solé confessa que vol evitar que la cinta es converteixi en un panegíric perquè “el federalisme no és la panacea de res”. I no només això, sinó que admet sense objeccions, que “a la gent li costa d'entendre en què consisteix exactament”. Per això ha decidit optar per vivències personals, perquè els ciutadans dels països escollits expliquin, cadascun en la seva llengua, com és la seva vida quotidiana.

“A mi em sembla que el federalisme és el sistema polític més avançat que necessita d'una evolució democràtica i pedagògica, amb els seus pros i les seves contres”, diu. I això és el que pretén la cinta, afegeix Solé: explicar a la gent del carrer “quin dimonis és això del federalisme i com pot canviar la vida de les persones, del macro al micro”. Encara que en alguns països hagi fracassat, com l'antiga Iugoslàvia.

Admet que el repte no és fàcil i tampoc desitja que se l'identifiqui amb cap partit polític. Solé va tancar la llista electoral del candidat del PSC Jaume Collboni les passades eleccions municipals, però confessa que en ocasions ha votat Iniciativa per Catalunya. “Hi ha federalistes en diversos partits, no només al PSC, diria que fins i tot hi ha federalistes de dretes”, afegeix.

“Si m'hagués fet independentista m'hauria anat millor i reconec que aquesta pel·lícula és picar pedra en un bàndol difícil, però hi estic acostumat”, insisteix Solé, qui encara recorda els insults al seu pare d'un i altre costat. Enfront d'això, diu, també va mamar des de petit, els avantatges de la idea del consens, de la capacitat de dialogar i arribar a un acord. “El pacte és l'essència del federalisme, per mi la forma més sofisticada i eficaç d'organització política que hi ha en aquests moments”, resol el director.