Selecciona Edició
Connecta’t

Foment del Treball alerta que el 27-S “genera tensió” a les empreses

La patronal catalana reivindica un govern “dins d’un marc legal” i en un entorn de seguretat jurídica

Mas, amb Gay de Montellà, president de Foment.
Mas, amb Gay de Montellà, president de Foment.

Foment del Treball, la gran patronal catalana, ha fet arribar avui la seva carta de peticions als partits de cara a les properes eleccions del 27 de setembre a Catalunya, plantejades pel president de la Generalitat, Artur Mas, com unes plebiscitàries. L'organització nega aquest plantejament i reivindica el caràcter d'"autonòmiques", si bé admet que "la dimensió política extraordinària i excepcional" de la convocatòria motivada pel fet que diverses candidatures plantegin un procés secessionista ha generat un ambient de "tensió i màxima preocupació des de la perspectiva econòmica i empresarial".

El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, sempre s'ha posicionat contrari a un procés independentista a Catalunya, si bé ha reclamat més cotes d'autogovern i, sobretot, un nou sistema de finançament que millori els recursos econòmics amb els quals explica la comunitat. El document lliurat avui als diferents partits segueix aquella línia, marcada per una petició perquè el nou Executiu català es constitueixi "dins del marc legal, en un entorn de seguretat jurídica de llibertats, drets i obligacions i amb estabilitat".

El primer capítol de propostes fet per la patronal se centra en el marc fiscal, en el qual denuncia que en els últims anys l'economia catalana s'ha vist afectada per un augment de la pressió fiscal, la qual cosa hauria perjudicat la capacitat per captar noves inversions. Es refereix a la imposició marginal màxima sobre l'impost de la renda (del 56%), que reclama eliminar de la mateixa maner que advoca per eliminar l'impost sobre el patrimoni i per tornar a reduir l'impost sobre successions i donacions, modificat en diverses ocasions en les últimes legislatures.

La segona bateria es refereix a les inversions en infraestructures i és en aquest punt en el qual posa en qüestió el volum d'inversions estatals que s'efectuen a Catalunya. Així, assenyala el document que els successius Governs han destinat recursos "inferiors" als "compromisos polítics" continguts en la disposició addicional de l'Estatut, que obligaven a invertir en la comunitat l'equivalent al seu pes al PIB nacional, d'un 19%. La mitjana dels tres últims anys pressupostats (2014, 2015 i 2016) s'hauria situat al voltant del 10%. Fa especial referència a la necessitat de donar un "impuls necessari i urgent al corredor mediterrani".

Així mateix, defensa un consens en el desenvolupament d'aquelles polítiques vinculades a la sanitat, l'educació i l'economia productiva per generar "un marc jurídic estable i predictible" que garanteixi la seguretat jurídica de les empreses i que fugi de "canvis bruscos".

MÉS INFORMACIÓ