Selecciona Edició
Connecta’t

Torna la construcció

Convé tenir ben presents els errors i els excessos que van convertir un mercat alcista en una bombolla incontrolada

Una descripció realista del patró de creixement de l'economia espanyola reconeixeria sense reserves que depèn de dues grans activitats: turisme i construcció. L'ensorrament del mercat immobiliari a partir del 2008 va causar a Espanya una destrucció catastròfica d'ocupació i la fallida de grans constructores –mal gestionades en termes financers–, i va contribuir a crear una recessió que només es va poder superar el 2014. Però no hi ha estabilitat possible del creixement sense recuperació de la construcció i del mercat immobiliari. L'economia no disposa avui d'impulsos sectorials que substitueixin el de l'habitatge.

El mercat immobiliari i la construcció s'estan recuperant lentament. La compravenda d'habitatges puja (sobretot, la de segona mà), els preus es recuperen, la demanda progressa i l'ocupació creada pel maó augmenta. Són dades irrefutables que permeten oferir algunes previsions optimistes sobre la seva aportació al creixement del PIB el 2016. Els pronòstics actuals, fins on poden estendre's en el temps, avancen un creixement moderat, amb preus mesurats amb la demanda i amb l'existència d'un estoc important de pisos no venuts. Res a veure, de moment, amb el procés que va generar la bombolla immobiliària entre el 2000 i el 2008.

Convé tenir ben presents els errors i els excessos que van convertir un mercat alcista en una bombolla incontrolada. Una primera cautela –que els governs d'Aznar i Zapatero van oblidar en benefici d'un creixement econòmic artificial és que no convé estimular les operacions d'adquisició d'habitatge amb avantatges fiscals. Resulta útil, a més, incentivar el lloguer. I cal parar atenció per fer-ho hi ha els organismes reguladors, com el Banc d'Espanya i la CNMV a l'ús de l'habitatge com a instrument de multiplicació de plusvàlues al marge de les condicions del mercat.