Selecciona Edició
Connecta’t
EL DRAMA DELS REFUGIATS A EUROPA

Alemanya i França demanen a la UE mesures comunes amb els refugiats

Només Merkel i Hollande han exposat mesures concretes per abordar la tragèdia

Afganesos dormint en un parc a Morahalom (Hongria).
Afganesos dormint en un parc a Morahalom (Hongria).

La pitjor crisi de refugiats que viu Europa des de la II Guerra Mundial torna a originar divisions i tensions entre els Vint-i-vuit. Lluny d'entreveure’s una resposta comuna, els socis de la UE s'emboliquen en acusacions d'insolidaritat, mentre discrepen fins i tot de convocar una cimera extraordinari per posar fi a una sagnia que està costant milers de vides. Només França i Alemanya han posat sobre la taula propostes, que reclamen un tracte “digne” per als que fugen de la guerra i la persecució i rebutgen la violència emprada per Hongria, “que no respecta els valors de la UE”, acusa París.

Davant “l'hecatombe”, en paraules d'aquest diumenge del primer ministre francès, Manuel Valls, “cap país europeu podrà enfrontar-s’hi sol; Europa ha d'estar-hi a l'altura”. I no ho està, entre altres raons perquè les reaccions són nacionals, no comunitàries. Sota el mandat del conservador Viktor Orbán, Hongria va acabar aquest diumenge el mur de filats de 175 quilòmetres a la frontera amb Sèrbia, per la qual han creuat entre 1.000 i 3.000 emigrants cada dia.

“No es respecten els valors de la UE posant filats”, va dir a Europe 1 el ministre francès d’Exteriors, Laurent Fabius. Ni amuntegant-los en descampats o en centres sense condicions, com es fa sobretot en països de l'Est. “Han de ser tractats dignament, allotjats, cuidats”, va assenyalar Valls.

L'actitud d'alguns governs escandalitza d’altres. “Es parla del tema com si es tractés de productes, de mercaderies. Són homes, dones, nens, que pateixen i que tenen esperances”, va recalcar Fabius. Fa mesos que la UE debat l'opció de repartir els sol·licitants d'asil entre els estats membres, però diversos països, com Hongria i Espanya, la rebutgen. “Trobo escandalós que certs països d’Europa no acceptin contingents”, va denunciar Fabius.

Berlín també va reclamar una resposta conjunta. “Alemanya i un grapat d'altres països estan rebent la majoria de refugiats”, va dir el portaveu de la Cancelleria, Steffen Seibert. “Amb 28 estats europeus membres, això no pot seguir així, hi ha d'haver una distribució equitativa de refugiats i més solidaritat”, va afegir, informa Enrique Müller des de Berlín. Són escassos els països que han pres iniciatives. Ni tan sols el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, creu necessària una cimera extraordinària. El president francès, François Hollande, per contra, argumenta que ha de dedicar-se una cimera al problema. Ell i la cancellera Angela Merkel han estat els únics mandataris que han proposat fórmules concretes. Hollande les ha detallades aquesta setmana a París.

Són set: crear centres d'acolliment a Grècia i Itàlia per diferenciar entre els que tenen dret a demanar asil i els que no en tenen i, per tant, poden ser legalment expulsats; procedir a “un repartiment equitatiu” dels refugiats entre països; “acompanyar amb dignitat els que han entrat de forma il·legal” i “protegir els refugiats”; establir regles harmonitzades per a un sistema europeu d'asil; elaborar una llista de “països segurs”, els ciutadans nacionals dels quals no tindran dret a asil; lluitar més contra els traficants d'éssers humans, i crear un cos europeu de policies de fronteres.

Quotes d’asilats

Mentrestant, Alemanya va anunciar que estima que rebrà 800.000 sol·licitants d'asil, alhora que renunciava a enviar al país europeu d'entrada els arribats de forma il·legal. França, oposada inicialment a les quotes d'asilats, hi ha allargat la mà, mentre que rebaixa les tensions en els seus dos punts més calents: la frontera amb Itàlia i Calais –que avui visitarà Valls–, on s'amunteguen uns 3.000 emigrants per passar al Regne Unit.

Si no s'accepten fórmules d'aquesta mena, hi ha el perill que s'originin “greus riscos i tensions” en l’àmbit nacional i europeu, avisa Hollande.

Aquests riscos han esclatat ja a Alemanya, on organitzacions filonazis han protagonitzat incidents violents contra refugiats a Saxònia. O a França, on l'ultradretà Front Nacional reclama més que mai el restabliment de fronteres i la fi de la migració “tant legal com il·legal”.

Alertes com aquestes amb prou feines es tradueixen en iniciatives dels dirigents per afrontar el problema. A França i Alemanya s'ha sumat tímidament aquest cap de setmana el Regne Unit, la ministra de l’Interior del qual, Theresa May, ha acceptat reunir-se amb els homòlegs francès i alemany per demanar una reunió urgent dels ministres de Justícia i de l’Interior de la UE. Entre altres raons, perquè la política migratòria europea està “trencada”, va argumentar ahir en un article a The Times la ministra, que aprofita per demanar límits al sagrat principi comunitari de lliure circulació entre països.

La greu situació d'aquestes setmanes no té intenció d’acabar-se a curt termini. Fins i tot pot augurar crisis molt més dramàtiques. Així ho prevé Fabius, si, com els experts temen, no es frenen els efectes del canvi climàtic: “Ja no seran centenars de milers, sinó centenars de milions”.