Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ebre guanya una catedral

La basílica de Santa Maria a Tortosa treu el cap al riu per primera vegada en 500 anys

La catedral de Tortosa treu el cap a l'Ebre després de l'enderrocament de diversos edificis. Ampliar foto
La catedral de Tortosa treu el cap a l'Ebre després de l'enderrocament de diversos edificis.

L'olor de riu ja és perceptible des de les escales de la catedral de Tortosa. L'acceleració dels treballs d'enderrocament de la mitja dotzena de cases que, des del segle XIX, ocultaven la façana barroca del temple gòtic ha transfigurat la riba esquerra de l'Ebre al seu pas per la ciutat. Tortosa estrena silueta, skyline si es prefereix així, al mateix temps que la catedral de Santa Maria –amb la planta actual del 1347, però edificada sobre una d'anterior projecta directament la seva estampa sobre el llit del riu.

La basílica, de tres naus amb voltes de creueria sostingudes per grans pilars que recorden la catedral de Barcelona, ha consumit dècades encaixada entre els carrers estrets del nucli vell. Una zona poc llustrosa de la ciutat i on l'avançat estat de deixadesa de no pocs dels edificis ha provocat problemes de salubritat i de seguretat per la caiguda d'alguns blocs. Malgrat tot, el procés d'“excarceració urbanística” del temple no ha estat àgil ni ràpid. Tampoc ha estat exempt de polèmica.

El mateix alcalde, Ferran Bel (CDC), reconeix que el projecte ha trigat “51 anys a dur-se a terme”. La demolició de la filera de cases que ocultaven la seu es va planejar per primera vegada el 1964. Bel ha assegurat que durant l'últim mig segle tots els consistoris han donat suport a la idea de tirr a terra el caòtic paquet d'habitatges del carrer Croera. Des de l'Ajuntament s'insisteix en la voluntat generalitzada dels ciutadans per executar un projecte que ha de culminar amb una gran plaça diàfana, la inauguració de la qual està prevista per al 2017.

Més enllà d'intencions, la realitat és que el projecte s'ha anat encallant. No va ser fins fa poques setmanes que les excavadores van començar a treballar. I han enderrocat amb pressa perquè la idea és que l'espai estigui buit per a les imminents Festes de la Cinta –el primer diumenge de setembre, patrona de la ciutat i que compta amb una capella consagrada dins del recinte catedralici. Per contra, la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre s'havia posicionat perquè l'enderrocament es fes sense presses, “de dalt a baix”, utilitzant maquinària petita i mitjans manuals.

Tècnics de Cultura

controlen les tasques

i conserven

elements d'interès

L'entitat, que està presidida per Victòria Almuni, doctora en Història de l'Art i experta en patrimoni arquitectònic, va presentar un dictamen en què es recollien “raons patrimonials i històriques que recomanen conservar aquestes edificacions”. S'apuntava que les cases han estat vestigi de l'antiga muralla fluvial que protegia la ciutat i que són empremta de la tradició romana de perimetrar les capitals. L'informe presentava al mateix carrer Croera com una antiga via romana i raonava la necessitat d'actuar amb cautela sobre un patrimoni que, si s'enderrocava, no tindria marxa enrere.

La catedral de Tortosa parapetada pels edificis ara enderrocats. ampliar foto
La catedral de Tortosa parapetada pels edificis ara enderrocats.

Josep Francesc Moragrega, vicepresident de la Comissió Cívica de Patrimoni, no amaga que l'organisme s'ha trobat només a l'hora de defensar la conservació de les cases. De la mateixa manera, manifesta les dificultats que comporta plantejar objeccions quan les excavadores entren en acció: “Ens haurem de conformar a analitzar els informes que es facin a posteriori. Suposadament el sistema ja té els seus mecanismes perquè es compleixi el que s'hagi de complir”.

L'Ajuntament no accepta que es posi en dubte el control minuciós sobre els treballs i l'alcalde destaca que un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) supervisa les tasques des del punt de vista arqueològic i que, a més, se sotmet tot a la inspecció dels tècnics del Departament de Cultura.

Bel desgrana que s'han conservat diferents elements de les façanes, balconades, pedres amb inscripcions fins i tot anteriors a la data de construcció de les cases i altres peces potencialment interessants que estan pendents de la valoració dels tècnics. I lamenta les veus crítiques, especialment el dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni. “No van dir ni piu quan el projecte estava en fase d'exposició pública. Llavors era el moment de parlar”, recorda.

L'historiador Joan-Hilari Muñoz, natural de Tortosa i amb diverses obres sobre la catedral publicades, diu que comprèn les reivindicacions dels que preferien conservar la clàssica estampa del temple parapetat. No obstant això, afirma que “no té sentit una façana de 45 metres amb un carrer estret davant”. En la primera imatge que es conserva de Tortosa, datada del 1563, hi apareixen cases davant de la catedral, però Muñoz matisa que “no eren cases de cinc o sis pisos d'altura com les que hi havia ara”. L'historiador afegeix que “mentre a Barcelona, amb la catedral, o a París, amb Notre-Dame, hi va haver la possibilitat econòmica d'obrir espais davant dels temples ja fa anys, a Tortosa no s'ha pogut fer fins al segle XXI”.

 

 

Lenta negociació amb les 31 famílies afectades

L'Ajuntament de Tortosa atribueix la tardança en la realització del projecte a les complicacions que ha comportat negociar amb els 31 propietaris dels 6 edificis afectats, incloent-hi un recurs contra l'expropiació al Tribunal Suprem. L'últim dels veïns afectats va deixar casa seva fa un parell de mesos.

Maria Cinta Rubé, de 82 anys i veïna del barri, està asseguda en un banc davant l'edifici de la comunitat de regants i observa la gent que, a pocs metres, s'entreté veient l'enderrocament. No dubta que obrir la catedral al riu és una bona notícia. “Aquelles cases estaven fastigoses, en qualsevol moment haurien caigut”, sentencia.

Carme Calvet i la seva veïna Rosita, també residents a Remolins, el raval on hi ha la catedral, titubegen abans de donar una valoració sobre l'enderrocament dels habitatges. “És veritat que gairebé totes estaven en mal estat, però la de la cantonada estava bé i és normal que els propietaris es queixin perquè la ubicació és excel·lent”, coincideixen.

Un dels arguments que esgrimeixen els contraris a la demolició és que s'esborren d'un cop de ploma elements identificatius d'aquesta part de la ciutat. “Nosaltres recordem quan el riu arribava a l'altura de les cases. En el seu moment es va decidir fer un carrer on abans arribava l'aigua amb les crescudes i la mar de bé”, diuen algunes veïnes.

Mentrestant, davant dels enderrocs segueix dret el monument franquista, 45 metres d'altura, que les tropes nacionals van aixecar per celebrar la seva victòria a la batalla de l'Ebre. Hi ha qui defensa deixar-lo aquí, tal com està, i uns altres volen polvoritzar-lo.