La notícia que un tren militar alemany de la II Guerra Mundial hagi pogut quedar ocult al llarg de tots aquests anys, en la via morta de la Història per dir-ho així, és sensacional i digna del thriller més imaginatiu. L'associació de trens i nazis sempre és esgarrifosa. Deportats i tropes —fins i tot divisions cuirassades senceres amb els seus tancs— eren desplaçats amb tren.
De moment només podem especular amb les circumstàncies de la suposada troballa i el que hauria provocat i permès que tot un comboi ferroviari fos abandonat i es mantingués amagat de les mirades durant 70 anys. Per no parlar del contingut del tren: es parla de material de guerra però també de tresors. És el tren personal d'algun dels líders nazis? Hitler, Himmler i Goering —aquests últims com a cap de les SS i de la Luftwaffe respectivament— en tenien . Eren esplèndides plataformes mòbils per desplaçar-se amb comoditat i seguretat pel front.
Aquest trens dels jerarques del III Reich anaven poderosament armats, fins i tot amb artilleria aèria, i servien de casernes generals i llocs de comandament. Podien estar equipats amb gran luxe. A l'última etapa de la guerra permetien viatjar amb certes garanties davant l'absoluta superioritat aèria dels Aliats. Era habitual, precisament, ficar el tren en un túnel per ocultar-se dels temibles caces i bombarders enemics.
La presència de tresors en forma d'obres d'art, joies o lingots d'or no seria estranya en un tren de Himmler o Goering, coneguts depredadors. Tot i que hi ha altres possibilitats fins i tot més inquietants. Que el tren sigui a Silèsia podria apuntar a un comboi procedent de l'est de Polònia carregat amb el ric botí arrencat a les víctimes dels camps de la mort.
Sigui com sigui, obrir aquell veritable càpsula del temps —què se'n deu haver fet dels seus ocupants?— omple d'emoció, vells records, terribles i foscos presagis aquesta fi d'estiu.