Selecciona Edició
Connecta’t

El millor fitxatge del Barça

Vermaelen, de qui van arribar a dubtar els metges del Barça i va ser objecte de mofa, trenca un forrellat amb el qual no se'n surt ni el trident màgic: Messi, Suárez, Neymar

Vermaelen disputa la pilota amb Horta.
Vermaelen disputa la pilota amb Horta. EFE

Mentre el Barça estava estancat en passades i regatejos, el Màlaga anava creixent. A mesura que passaven els minuts i l'equip de Luis Enrique no li feia mal, la partida se l'enduien els blanc-i-blaus. Plovia sobre mullat. Va passar el mateix l'any passat, quan l'equip de Javi Gracia va aconseguir el que ningú va aconseguir contra el tricampió: mantenir-lo a ratlla. A La Rosaleda, el Barça ni tan sols va xutar a porta i al Camp Nou, tot i que va cosir els malaguenys, la idea de l'entrenador pamplonès es va imposar i va guanyar per 0-1. Ahir, amb el retorn de Neymar, superades les seves galteres, el Barça es va embolicar en una idea ben teixida. Fins que Suárez va llençar un centre, Kameni va treure com va poder la mà per rebutjar la pilota, una altra vegada, i per sorpresa, sense que ningú l'hagués convidat a aquella festa, va aparèixer Vermaelen, el central maleït.

El Barça ho va intentar, i ho va provar i provar, per la banda i per dins, i fins i tot va modificar el sistema, a estones fins i tot jugant amb una defensa de tres homes, avançant molt els laterals. Però no hi havia manera i quan no apareixia Kameni, es desviava el punt de mira o no col·laborava l'àrbitre tampoc, per a desesperació dels aficionats, que van ser molts: 80.812. Fins i tot es van reclamar dos penals, un per mà de Miguel Torres després d'una retallada de Neymar, que el va asseure, i un altre per una suposada caiguda d'Angeleri a Luis Suárez. Ni així. Fins que va aparèixer Vermaelen, que amb prou feines fa un any no era motiu de burla cada vegada que es parlava de Zubizarreta i la seva aposta pel central belga des que va dir: “És un jugador de rendiment immediat”.

Davant del Màlaga va aparèixer Vermaelen, que amb prou feines fa un any era motiu de burla cada vegada que es parlava de Zubizarreta

“És un futbolista que arrossegava moltes lesions i teníem moltes il·lusions en ell. Està jugant molt bé, a la pretemporada també va jugar molt bé i avui ha fet un partit molt seriós", va dir ahir Robert Fernández, substitut en el càrrec de Zubizarreta.

Thomas Vermaelen va costar al Barça 10 milions d'euros, més cinc per incentius que es van pagar a l'Arsenal. Va arribar lesionat i lesionat es va passar tot el curs. De fet, només va sortir al Camp Nou l'ultima jornada de Lliga, la nit en què es va reivindicar com “el millor fitxatge de l'any que ve” conscient com era que el Barça, sancionat per la FIFA, no podria incorporar ningú durant aquest estiu. Havia tornat a jugar després de 10 mesos sense trepitjar un camp per culpa d'una lesió als músculs isquiotibials que el va portar al quiròfan del doctor finlandès Sakari Orava, a Finlàndia. El belga va tenir sort de no tenir ni idea de castellà -“n'estic aprenent. És difícil parlar-lo en una entrevista, però l'entenc”, va deixar anar el central a la zona mixta-, perquè es va estalviar sentir les burles que es feien d'ell. Se les va endur totes Zubizarreta, l'home que va validar la seva contractació com a secretari tècnic. Els metges del club, que al principi van avalar Zubi, es van rentar les mans tan aviat com van ensumar que a la directiva hi condia el pànic. Mentrestant el psicòleg va intervenir per ajudar el futbolista a recuperar-se, perquè li feia mal tant el semitendinós com el cap.

Té molta personalitat, és molt expert i té molt pes a pilota parada”, va corroborar Luis Enrique

El temps sembla que ha donat la raó, al belga i al basc. Va jugar un gran partit a Bilbao diumenge i ahir va desempedrar el camí que no va aconseguir netejar el trident més realitzador de la història del futbol: 122. Va ser ell, el central maleït, qui va donar la segona victòria al Barça. El futbol té aquestes coses: sempre dóna una segona oportunitat. Per a Zubi ja és tard, per a Vermaelen, els aplaudiments que va rebre en ser reemplaçat ahir per Mathieu al Camp Nou valen per un any a la llitera. “Té molta personalitat, és molt expert i té molt pes a pilota parada”, va corroborar Luis Enrique. Ja sabíem el seu alt nivell, a pesar que encara no està al 100%. Va acabar molt cansat”.

“He acabat el partit fatigat”, va explicar Vermaelen. “No és fàcil jugar amb 50 metres a l'esquena, però ho treballem als entrenaments. Sempre hi ha riscos, l'important és mantenir la pressió alta”, va explicar el belga sobre la seva adaptació al futbol blaugrana. I ja oblidada la lesió, va deixar anar: “M'agrada jugar al Barça”.

Luis Enrique: “L'aturada ens va perfecte"

JUAN I. IRIGOYEN

“Hem jugat un partit molt complet”, va arrencar Luis Enrique; “era el partit que havíem treballat i preparat durant la setmana”. Una bona notícia per a l'asturià: el curs passat el Barça no va poder superar el Málaga en cap de les seves compareixences. “Hi ha hagut les mateixes dificultats. I en aquest sentit necessitàvem ser un equip efectiu. Són partits que conviden a desesperar-te. Però hem estat molt bé en molts aspectes del joc”, va analitzar l'asturià, que va agrair la “paciència del Camp Nou”.

“El Màlaga és un rival que la temporada passada ens va complicar molt la vida i ho ha tornat a fer. S'han agrupat molt bé i han deixat pocs espais”, va intervenir Mascherano. I va completar Luis Enrique: “Hem estat superiors i hem jugat en un molt bon nivell”.

“Hem fregat el gol, estic satisfet pel partit, no pel resultat”, va convenir Javi Gracia, tècnic del Màlaga. “Hem estat a prop, encara que en el futbol estar a prop no val gaire. Llàstima del gol, ha estat una jugada fortuïta. Dol que la jugada més evitable hagi acabat en l'1-0. Estàvem esgotats físicament i mentalment”, va afegir Kameni. Superat el Málaga, el Barça espera amb ànsies la jornada FIFA de seleccions. “L'aturada ens va perfecte”, va tancar Luis Enrique.