Selecciona Edició
Connecta’t

Victimisme indigne

Artur Mas no pot continuar eludint els greus indicis de corrupció

Una nova investigació sobre presumpte finançament irregular de Convergència mitjançant el cobrament de comissions a canvi de l'adjudicació d'obres públiques ha irromput com un tornado en la campanya electoral catalana. Els nous indicis afecten de ple l'actual cúpula del partit i llastren greument la candidatura Junts pel Sí, impulsada per Artur Mas. El jutge va ordenar escorcollar la seu del partit i de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), vinculada a aquest mateix partit, davant les dades que ha recaptat sobre el cobrament de comissions del 3% del valor de les obres adjudicades a l'empresa Teyco, propietat de la família Sumarroca, el patriarca de la qual, Carles Sumarroca, va ser fundador de Convergència i col·laborador de Jordi Pujol. També es van fer escorcolls en quatre ajuntaments –Sant Cugat del Vallès, Figueres, Sant Celoni i Lloret de Mar–, cosa que apunta a una preocupant extensió de la trama. La investigació es produeix 10 anys després que el llavors president Pasqual Maragall al·ludís a l'existència de comissions del 3% en un ple del Parlament, de les quals va haver de retractar-se perquè no en tenia proves.

Convergència va reaccionar atribuint l'escorcoll a una maniobra política per incidir sobre els resultats del 27-S i perjudicar la candidatura independentista. Sense oblidar la presumpció d'innocència que l'empara, aquesta línia de defensa resulta pueril i indigna. No s'hi val a tirar de victimisme quan intervenen acusacions tan greus i la investigació s'ha desenvolupat de forma impecable. Els ciutadans es mereixen més respecte. A diferència d'altres episodis amb estranys informes policials l'autoria dels quals ningú va assumir oficialment, en aquesta ocasió es tracta d'una actuació derivada d'un sumari obert fa dos anys, precisament per una denúncia d'ERC. En concret, pel suposat pagament de comissions per part de Teyco a l'alcalde convergent de Torredembarra, un sumari que instrueix un jutge del Vendrell, el predeterminat per al cas. El fet que durant aquest temps hi hagi hagut diverses eleccions és una cosa aliena a la justícia.

Però Convergència ja ens té acostumats a l'estratègia d'intentar eludir les seves responsabilitats presentant-se com a víctima d'una conspiració anticatalana. Si alguna conspiració cal témer en aquest cas és la del silenci d'uns socis de candidatura que en altres circumstàncies haurien exigit la dimissió immediata dels càrrecs sota sospita, cosa que revela l'anòmala situació que viu la política catalana. Cal recordar que aquest cas no només té similituds sinó també connexions –a través de l'extresorer del partit Daniel Osàcar– amb el del cas Palau, també sobre finançament irregular de CDC, que hauria rebut 6,6 milions d'euros de l'empresa Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques. L'ordinador d'Osàcar a Convergència va ser escorcollat aquest divendres, aquesta vegada en relació amb comissions presumptament cobrades entre el 2009 i el 2011. Davant d'aquesta situació, és legítim que els catalans es preguntin si Artur Mas mereix de nou la seva confiança, per més que la seva candidatura vagi camuflada al quart lloc de la llista.

Editorials anteriors