Selecciona Edició
Connecta’t

Quatre anys de guerra estrangulen l’economia de milions de sirians

Cauen els salaris, es disparen els preus fins a un 600% i es deprecia la divisa local

Equips d'emergències rescaten civils després d'un bombardeig als afores de Damasc. Veure fotogaleria
Equips d'emergències rescaten civils després d'un bombardeig als afores de Damasc. REUTERS

Síria està exhausta després de quatre anys de guerra. El país ha quedat dividit en diversos fronts. Gihadistes, faccions islamistes i romanents del que va ser el rebel Exèrcit Lliure Siri es disputen el terreny, al mateix temps que li disputen a les tropes de Baixar al-Assad. I això amb el consegüent moviment forçós de població. És la pitjor crisi humanitària des de la II Guerra Mundial, quatre milions de persones malviuen com a refugiats en països veïns i vuit són desplaçats interns. La Hanna, veïna de Damasc, de 28 anys, deixarà el seu país el 10 de setembre. En té motius: “La meva filla de quatre anys ja és capaç de diferenciar entre el llançament i la caiguda d'un [projectil de] morter. Vull un futur millor per a ella i per a mi”.

La Hanna –pseudònim amb el qual prefereix que se l'anomeni– és llicenciada en Turisme. “El meu sou era de 150 euros, avui s'ha quedat en un terç”, es lamenta. Mentre parla, se senten els bombardejos. Sota la guerra, 23 milions de sirians pateixen també els efectes d'una economia marcida i embargada. “Estem exhausts”, assenyala aquesta damasquina, “no és només afrontar la mort diàriament, ja sigui pels combats, els barrils bomba, o els morters. És psicològicament insuportable”. Els preus han pujat entre un 300% i un 600%. La divisa local s'ha depreciat de les 45 lliures per euro de l'inici de la guerra fins a les actuals 280.

La fi de la guerra sembla que no s'acosta. “No hi ha una solució política ni cap estratègia internacional per a Síria”, opina l'analista nord-americà Joshua Landis. “Tan sols el repetit discurs d'‘Al-Assad se n'ha d'anar’. Però l'Estat Islàmic (EI) i una oposició cada dia més islamitzada no s'aturarà a les portes de Damasc si Al-Assad se'n va”, afegeix. Més optimista es mostrava aquest dimecres el president sirià, que declarava a la BBC sentir-se “confiat davant el suport continu de Rússia i l'Iran”.

No obstant això, i després d'haver perdut 50.000 homes, Al-Assad admetia recentment la falta d'efectius per defensar el territori. “La superioritat aèria és la millor carta de la qual disposa”, explica Thomas Pierret, analista i professor de la Universitat d'Edimburg.

Tant les negociacions de Ginebra com les de Moscou han caigut en sac trencat, incapaços d'asseure en una mateixa taula el règim i l'oposició. En l'intent, dos enviats especials de l'ONU han llançat la tovallola. Els rebels continuen descoordinats, l'oposició a l'exili desconnectada i el Govern sirià ancorat en el seu discurs de “lluita contra el terrorisme”.

Més i millors armes

Al mateix temps que la via política s'estanca, l'escalada bèl·lica prossegueix. “Més, més grans i millors”, diu Landis de la injecció d'armes en la guerra. Aprofitant els avanços en les negociacions nuclears amb els Estats Units, l'Iran intenta impulsar amb Rússia una tercera fase de negociacions que revifi la iniciativa de Ginebra.

I l'espai aeri es veu cada dia més freqüentat. L'aviació nord-americana bombardeja posicions de l'EI, i comparteix cel amb la siriana, que ataca les zones rebels. A ells se sumava el mes passat la turca, que feia el seu primer pas per reduir el trànsit de gihadistes a la seva frontera, al mateix temps que bombardejava l'EI. “Turquia està aterrida davant del progrés dels kurds a la seva frontera sud, per aquest motiu ha decidit intervenir-hi”, interpreta Pierret.

Quatre anys després de desencadenada la guerra, més de 230.000 sirians han perdut la vida, segons activistes en el terreny. Barris sencers de la capital es buiden de joves recentment llicenciats, que toquen el dos contractant traficants per arribar a Europa. D'altres resisteixen, com Munir S.: “Abandonaries la teva mare si estigués malalta? Síria està malalta, però no penso anar-me'n i deixar casa meva a uns embrutits amb barba”.

MÉS INFORMACIÓ