_
_
_
_
_

Puyal: “No em veig gaires anys més narrant el Barça”

El periodista celebrarà aquesta temporada els 40 anys de les retransmissions en català

Blanca Cia
Joaquim Maria Puyal al Camp Nou.
Joaquim Maria Puyal al Camp Nou.Gianluca Battista

“Haig de reconèixer que 40 anys és una xifra rodona molt adequada. No em veig gaires anys més seguint amb les retransmissions dels partits del Barça”, comentava aquest dimecres el periodista Joaquim Maria Puyal al final de la presentació de la temporada radiofònica de Catalunya Ràdio, de la qual ell és una peça clau amb La transmissió d'en Puyal (la TdP). Aquest any –quan acabi la temporada futbolística— en farà 30 de les retransmissions dels partits en català des dels micròfons de la cadena pública, que en són 40  per a Puyal, ja que va començar a narrar futbol en català el setembre del 1976 als micros de Ràdio Barcelona, de la cadena SER.

La idea de retransmetre en català va ser senzilla: si a casa ho fèiem, per què no a l’estudi"

“Jo ja havia fet uns 500 partits en castellà, alguns a la mateixa SER i la idea de fer-ho en català va ser per un raonament senzill; si a casa i a la redacció parlàvem en català i al camp molts seguidors parlaven en català, per què no es podia fer a l'estudi”, recorda Puyal que reconeix l'"audàcia” d'una cadena privada i el patrocini necessari –que va actuar com a escut protector, reconeix– de La Caixa: “Que va ser imprescindible des del començament fins ara”. I subratlla que des de l'inici, el compromís entre les tres parts –la Caixa, la ràdio i ell mateix– es renova any rere any: “És la millor manera perquè dóna llibertat a tothom”. No deixa clar quants anys més podria estar al capdavant de la TdP: “Més aviat pocs, són molts anys ja i ara m'agradaria treballar en un altre àmbit professional”. Memòries, televisió? No ho aclareix.

Des d'aquell primer partit el setembre del 1976, Puyal n'ha retransmès 2.152 més. “Va ser tot un exercici perquè jo estava molt acostumat a les estructures castellanes i havia de buscar expressions en català, si en castellà deia que un jugador se zafaba de otro, en català vaig trobar l'escapolir-se de l'escomesa que tan comentat va ser”.

Puyal argumenta que la fórmula ha perviscut 40 anys perquè “s'ha posat al dia, s'ha ajustat als formats, al moment que vius. Jo vaig començar narrant només, ara som 14 veus en una transmissió”. “Necessitem un conjunt de missatges complemetaris al futbol i a la narració de la jugada perquè això ja ho veuen a la televisió i a internet. També és important tot el que passa a les xarxes socials. I el programa no pot limitar-se al partit perquè passen més coses”.

A la pregunta de si es veu com a narrador en una Catalunya independent,  contesta: “No ho sé”.

Puyal, amic de comentar la realitat política i social dels països en què ha jugat el Barça, evita pronunciar-se amb claredat respecte al panorama de la política de Catalunya i d'Espanya, de les eleccions autonòmiques i de la idea d'una Catalunya independent. “La meva visió del treball professional no està cosida a la situació política, jo em limito a estar al costat de la gent. El panorama general m'és indiferent com a professional”.

Una llunyania que dista bastant d'algunes intervencions públiques del periodista, com la que va fer fa quatre anys quan va ser nomenat Català de l'Any i es va dirigir al president de la Generalitat, Artur Mas: “Si se sent sol, sàpiga que té un poble darrere. Si els catalans anem plegats, som imbatibles”. I una argumentació semblant va fer com a pregoner de la festes de la Mercè el 2011 quan va demanar al llavors alcalde, Xavier Trias, un projecte que il·lusionés Barcelona. “Tenim dret que se'ns reconegui i tal vegada ha arribat el moment de donar un cop de puny a la taula”, comentava a Mònica Terribas.

A la pregunta de si es veu com a narrador d'una TdP en una Catalunya independent, Puyal contesta: “No ho sé”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_