Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Més blanc que negre

Jané ha comparegut per donar explicacions de la mort de Mor Sylla i ha acabat criticant els seus amics

El conseller d'Interior, Jordi Jané, al Parlament.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, al Parlament.

Com a Una història de dues ciutats, era el pitjor dels temps i era..., però aquí mai hi ha hagut un millor dels temps. És el pitjor dels temps i a totes les portes d'Europa s'amunteguen desenes de milers de refugiats de guerra i de refugiats de la gana (els que arriben vius). N'hi ha que aconsegueixen passar i d'altres, hi van arribar abans. Per exemple, Mor Sylla, que va deixar la seva ciutat de Mbor al Senegal i va acabar a Salou, on fa un parell de setmanes es va matar fugint pel balcó, un tercer pis, de la seva casa durant un escorcoll sorprenent dels Mossos. Tenia 50 anys i en feia més de 12 que era a Espanya. Aquí havia treballat en la construcció fins que va explotar la bombolla, es va quedar a l'atur i es va passar a la venda il·legal. Ha deixat a la seva ciutat natal una filla de 3 anys, una vídua, una mare i una germana que explica que era en aquell mateix balcó en què va perdre la vida on resava les seves oracions del matí. Mbor és una ciutat costanera que viu del turisme i de la pesca i té uns 180.000 habitants. En certa manera s'assembla a Salou, també un gran centre turístic, també amb prop de 150.000 habitants a l'estiu. Aquesta és una història de dues ciutats en blanc i negre.

Com que és agost i el cas va tenir molta repercussió, aquest matí s'ha reunit la Diputació Permanent (l'òrgan en què recauen els poders de la Cambra entre dues legislatures) a petició del mateix conseller d'Interior, el convergent Jordi Jané, i així s'ha engegat l'aire condicionat de la sala de grups i durant cinc hores, davant dels 23 representants dels grups parlamentaris, el conseller ha lamentat la dissort que va córrer aquest home, però ha deixat clar que casa seva era una nau de proveïment de material il·legal per a la venda al carrer; ha explicat al detall els delictes que es preparen en pisos com aquest; ha reconegut l'efectivitat dels Mossos i ha demanat que no se'ls critiqués; ha aclarit que no s'havia actuat contra un pobre home sinó contra un grup criminal que perjudicava el petit industrial i el petit comerciant, la propietat intel·lectual, l'economia del país, l'erari públic i l'Estat del benestar; ha detallat tot seguit que durant l'escorcoll dels tres pisos de Salou fets aquella matinada (o el moment del dia que siguin les 6 del matí) es va reunir una quantitat de fins a 3.908 euros amb 25 cèntims en efectiu (“cosa que significa certa capacitat econòmica”); ha condemnat fins a la sacietat les revoltes que van esclatar a Salou quan es va conèixer la mort del manter; ha descrit com si ho estigués revivint l'agressivitat d'aquells manifestants; s'ha manifestat consternat pel tall de la circulació ferroviària aquella tarda i per explicar-la ha mostrat una imatge Google Earth de l'edifici d'apartaments on estava el pis amb les vies del tren; també ha ensenyat un plànol del pis traçat en dibuix lineal perquè es veiés per on va entrar la policia i on era el balcó, i ha culminat la seva intervenció oferint la seva ajuda per lluitar contra totes les amenaces globals que ens aguaiten actualment.

El conseller Jané va néixer a uns 50 quilòmetres de Salou dos anys abans que Mor Sylla, però en el moment de la mort del senegalès només era un any més gran. La mateixa generació. Dos homes poden ser com dues ciutats. El conseller Jané parla des de la taula presidencial com l'home prudent que dóna a casa una explicació detalladíssima de per què ha arribat 10 minuts tard i així és com s'assabenta un que ha descarrilat el metro i l'escala s'està cremant. És professor de Dret Constitucional, fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya i té la Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort, patró dels juristes. Ha anat a la Diputació Permanent acompanyat del director general dels Mossos i del seu comissari en cap. També hi han assistit com a públic altres mossos d'uniforme, un bon grapat d'alts càrrecs polítics i representants de diverses institucions. El que no s'ha vist a la sala és ni un sol negre. Ni un sol representant de la comunitat senegalesa ni de la família. És clar, com que molts estan segregats com a il·legals no poden entrar al Parlament i no poden ser representats. I així ha quedat un acte polític exclusiu per a blancs de classe mitjana que lamentaven la mort d'un senegalès negre i pobre.

Però només un? Ser, per exemple, senegalès a Espanya vol dir ser vulnerable. Ser-ho com ho va ser, per exemple, el senegalès Brahim Samb, de 43 anys, venedor ambulant que va morir a la platja dels Cristianos, a Tenerife, el 2004, d'una aturada cardiorespiratòria quan la policia local procedia a identificar-lo. Com ho va ser, per exemple, el senegalès Ibrahima Diop, un manter de 32 anys que el 2009 va morir atropellat pel tren a Castelldefels quan fugia de la policia. Com ho va ser, per exemple, el senegalès Maguette Fall, de 29 anys, que es va tirar al mar al passeig Marítim d'Almeria quan la policia li va demanar uns papers que mai li van voler donar, i allà es va ofegar i el seu cos va sortir a la platja al cap d'11 dies. Allò va passar el 2013. Com ho va ser, per exemple, el senegalès Abdoulaye Mbengue, un manter de 27 anys que va morir a Platja de Palma atropellat per un cotxe quan va sortir corrent de la policia. Allò també va passar el 2013. O com ho va ser, per posar-ne un altre exemple, el senegalès Ibrahima Dieye, de 32 anys, que va morir assassinat a trets pels seus veïns al barri del Besòs durant un partit de futbol de carrer, víctima de la pobresa i del racisme.

Aquest dimecres, el conseller ha comparegut davant la Diputació Permanent per parlar d'una mort i ha acabat parlant de com de difícils i perillosos són els amics del mort, és a dir, els que es troben en la seva mateixa situació. Però és com a Una història de dues ciutats. No és el mateix el millor dels temps a Salou per a uns i per a d'altres. No és el mateix el pitjor dels temps a Salou per a uns i per a d'altres. Els blancs fan balconing i els negres cauen pels balcons.