Selecciona Edició
Connecta’t

Una pàtria per construir

Quan Catalunya sigui lliure, haurà d'obrir les seves portes a tots aquells que alguna vegada n'hagin gaudit de l'essència

La cosa era bastant senzilla: n'hi havia prou amb convocar algú que tingués dos dits de front i una mica d'autoritat. El fet de ser conseller de Justícia de la Generalitat li dóna a Germà Gordó l'autoritat, una vida dedicada a l'estudi i a solucionar problemes en lloc de crear-los li ha de donar els dos dits de front.

Un dia, com passa sempre en aquests casos, Germà pregava al Senyor agenollat als peus del llit quan va rebre'n un missatge: “Fill meu, has de ser generós, i esborrar tots els pensaments roïns que et puguin sortir de la ment. Mira què passa al teu voltant”. Germà va mirar al seu voltant i va veure la crisi migratòria. Va pensar-hi i no va trigar gaire a adonar-se del que passava a Europa.

Quan Catalunya sigui lliure, haurà d'obrir les seves portes a tots aquells que alguna vegada n'hagin gaudit de l'essència. I que valencians, balears, andorrans (per què no, sempre caldrà una banca per blanquejar), i fins i tot alguns aragonesos puguin passar a ser catalans només demostrant que els seus avis van ser a Catalunya en el moment adequat. Així ja no hi hauria crisi migratòria, la gent creuaria la frontera de manera educada i no de manera descontrolada, com si fossin andalusos o extremenys. No diguem madrilenys.

Potser hi haurà algun problema amb els que tinguin la sang impura, naturalment, però això se solucionaria amb el temps. Ara bé, les qüestions de mala fe no tenen solució. Qui pot assegurar que no hi haurà madrilenys que intentarien ficar-se en l'embolic? I on hem anat a parar: madrilenys ni un, perquè això no és una qüestió de xenofòbia, sinó de tallar abusos històrics.

Però, jo, què faig? No em trobo cap antecedent català per enlloc. Ja posats, ni basc. Un desastre. Me'n trobo de murcians i de Palència, algun francès i algun italià, però no de la Padània, que són els guays.

I arribats aquí, ens preguntem: què fem amb la gent de Sicília i de Sardenya? Jo, la veritat, em quedaria els sicilians, el millor de la meva pàtria que vull construir. Però, què els diria als italians?